2015: L'any que canviarà el Regne Unit
El 2015 passaran moltes coses a la vella Britannia. D'entrada, al maig, hi ha unes eleccions generals que poden suposar canvis radicals en el bipartidisme imperfecte del Regne Unit. El primer, una gran pujada dels euroescèptics de la UKIP, que lidera Nigel Farage, en detriment dels conservadors i dels liberaldemòcrates. El segon, que el Partit Nacionalista Escocès arrasi a Escòcia, en detriment dels laboristes. Els laboristes ara tenen 41 diputats per Escòcia, els conservadors només un i els nacionalistes, 6, i aspiren a arribar als 30. De fet, l'última enquesta del 2014 els donava fins a 45 dels 59 diputats que els escocesos envien al Parlament britànic. I Alex Salmond, que s'hi presenta, aconseguirà probablement un escó. La seva oratòria brillant es convertirà en un flagell per a conservadors i laboristes a Westminster. El verb incontinent de Nigel Farage en serà un altre. L'"speaker" dels Comuns s'haurà d'escarrassar molt més amb els seus crits d'"order, order!".
En tot cas, el primer ministre David Cameron potser podrà refer el seu govern de coalició de conservadors i liberaldemòcrates, i continuarà amb la devolució de poders promesa a Escòcia. Però la descentralització no acabarà aquí. Més d'un centenar de consells urbans d'Anglaterra -governats tant per laboristes com per conservadors- han demanat una devolució de poders i de recursos financers als ens locals i regionals per dur polítiques socials. El Regne Unit camina per la via federal.
Aquest 2015 vindrà també marcat per dos aniversaris que influiran en el discurs polític britànic al llarg de l'any: el 50 aniversari de la mort de Winston Churchill i el 800 aniversari de la Carta Magna, la base de les llibertats angleses i origen en part dels sistemes democràtics europeus moderns. Tots dos afavoriran profundes reflexions sobre el significat avui en dia de la democràcia i la lluita en la seva defensa. L'any també veurà, si no hi ha contratemps imprevistos, si la reina Elisabet II supera el rècord de la reina Victòria i es converteix en el monarca que més temps ha regnat mai al país. L'onze de setembre marcarà la fita, i serà àmpliament festejat. Per tot plegat, aquest 2015 els britànics revisaran la seva història. Potser en faran una lectura crítica. Potser pensaran que abans eren un país millor, perquè la gent mirava més pels altres i no tant per un mateix. Començant pel conservador Churchill i acabant per l'home que el va derrotar a les urnes i va instaurar l'estat del benestar, el laborista socialitzant Clement Attlee. El mateix estat del benestar que, ara, tant conservadors com laboristes estan desballestant.