2015: Un bon any per a l'Amèrica Llatina
L'any es presenta millor per a l'Amèrica Llatina. L'economia continuarà creixent. A Colòmbia es podria arribar a un acord de pau històric entre el govern i la guerrilla de les FARC. I l'acord sorpresa entre Washington i Cuba per intercanviar presoners i reprendre les relacions diplomàtiques ofereix tota mena de possibilitats de creixement econòmic i d'obertura política al règim castrista. A més, serveix per reduir un dels últims focus de tensió a les Amèriques ¿herència de la guerra freda- i suprimir un vell contenciós -l'aïllament de Cuba- que distanciava els Estats Units de la resta de governs llatinoamericans, fossin d'esquerres o de dretes. En certa manera, reprenent relacions diplomàtiques amb Cuba, Washington es reconcilia amb l'Amèrica Llatina. Davant la creixent tensió amb Rússia, els Estats Units volen posar pau i ordre al seu hemisferi, no fos cas que una Rússia agressiva intentés posar de nou el peu en una Cuba acorralada, o en qualsevol altre país de la zona. L'actual Cuba de Raúl Castro no suposa cap amenaça militar, ni política ni de seguretat per als Estats Units. Però una Cuba realineada amb Moscou, sí. Sigui com sigui, Amèrica -la del nord i la del sud- estarà aquest any 2015 més unida.
Ara, caldrà veure els passos que farà el Congrés nord-americà, que a partir del gener queda totalment en mans de la majoria republicana, per saber si l'embargament s'acabarà aixecant. Però hi ha raons per pensar que la iniciativa d'Obama és més bipartidista del que sembla i que el president ha comptat amb l'acord d'una part dels republicans. Al cap i a la fi, va ser un senador republicà el que va acompanyar Alan Gross en el seu alliberament de les presons cubanes. I les noves generacions de cubanoamericans volen l'aixecament de les sancions.
En tot cas, a curt termini, el gir d'Obama suposa un respir econòmic per al règim de Castro. I aquí és on la baixada del preu del petroli potser hi ha jugat un paper. Cuba depèn absolutament dels 100.000 barrils diaris que li dóna el règim chavista de Veneçuela. És la transfusió que manté l'economia cubana en marxa: sense, el país es paralitzaria. Però amb el preu del petroli enfonsant-se i l'economia arruïnada, quant de temps més podrà el president veneçolà Nicolás Maduro permetre's aquesta generositat? Per això Cuba necessitava obrir-se i obrir la seva economia al món.
I un últim apunt sobre l'Argentina: la sospitada -que no publicada- malaltia de Cristina Fernández de Kirchner podria acabar amb la seva incapacitat per continuar governant i deixaria un buit difícil d'omplir. En tot cas, els argentins hauran d'elegir un nou president a finals d'any, i Fernández de Kirchner no es pot presentar -per imperatiu legal- a la reelecció. La seva substitució, per malaltia o per les urnes, pot agreujar l'actual inestabilitat econòmica i política del país.
