2019: 50 anys de l'home a la Lluna, 30 de la caiguda del mur i 25 del foc del Liceu

Va ser un petit pas per a un home, però un gran salt per a la humanitat. Més o menys així ho va dir l'astronauta Neil Armstrong quan, aquell 20 de juliol de 1969, aviat farà 50 anys, es va convertir en el primer humà a trepitjar la Lluna.

Serà un any per celebrar-ho, per recordar on érem aquell dia i per mirar de convèncer, un cop més, tots els escèptics que encara no s'ho creuen.

Aquest any, de fet, celebrem diverses fites relacionades amb els viatges i les comunicacions.

Farà 150 anys de l'obertura del canal de Suez. El somni de Ferdinand de Lesseps que va facilitar el comerç entre Europa i l'Àsia i va fer una mica més petit el món. Amb pocs mesos de diferència, les distàncies també es feien més curtes per terra, quan es va posar l'últim clau a les vies del Union Pacific, el primer ferrocarril transcontinental de Nord-Amèrica.

I 25 anys farà l'Eurotúnel, la gran via submarina que posava fi a l'esplèndid aïllament de la Gran Bretanya... ara que el Brexit està a punt de tornar a ampliar distàncies amb la resta d'Europa.

I recordarem que de vegades no cal un pont, sinó només fer caure un mur, per unir els pobles. Va passar a Berlín, fa 30 anys.

Una altra cita amb la història serà el 6 de juny. 75 anys ja del desembarcament de Normandia, que va suposar el principi de la fi del nazisme.

I l'Argentina traurà la pols als records d'una de les figures polítiques més importants de la seva història: Eva Duarte de Perón, Evita, en el centenari del seu naixement.

El mateix any naixia Miguel Gila, l'humorista que malgrat el pas del temps continua sent capaç d'arrencar-nos un somriure.

A Catalunya recordarem, sobretot, l'any 1994: 25 anys dels grans incendis forestals que va cremar 45.000 hectàrees del Bages i el Berguedà, i que van deixar cinc morts. I del foc que va destruir el Gran Teatre del Liceu.

I 25 anys també del comiat de l'orca Ulisses, que va marxar a San Diego, on encara hi viu, ja jubilada del món de l'espectacle.

I arribarem als 50 anys de les primeres autopistes catalanes i, per tant, de mig segle pagant peatges.

El món de la cultura aprofitarà per rellegir Pere Calders, mort fa 25 anys, i per recordar Joan Brossa, en el seu centenari.

Altres cites amb les lletres i les arts ens portaran a Saint-Exupéry, caigut en combat fa 75 anys; a Hermann Melville, l'autor de "Moby Dick", en el seu bicentenari; i a Leonardo Da Vinci, el geni del Renaixement, mort fa 500 anys.

La ciència té tot un Any Internacional de la Taula Periòdica, que recorda els 150 anys de la seva creació pel químic rus Dmitri Mendeléiev.

I la música recordarà amb nostàlgia que fa 50 anys -50!- del mític concert de Woodstock.

Serà un any on el món del còmic bufarà moltes espelmes. 90 per Tintín, el reporter que mai es fa gran. 80 per Batman, en plena forma i ben viu als còmics i al cinema. I 60 per Astèrix, que torna amb una nova pel·lícula.

I Zipi i Zape i Carpanta ploraran els 25 anys de la mort del seu pare, el ninotaire Josep Escobar.

I acabem amb dues cites obligades per als cinèfils: tant "Akira" com "Blade Runner" passen, ves per on, en un futur situat l'any 2019.

Ni Neo Tòquio ni els replicants existeixen. Però, quan s'acabi l'any, totes aquestes efemèrides es perdran com llàgrimes en la pluja.