El 2019 tanca la dècada més càlida: cada cop som més a prop del punt de no retorn

El 2019 serà un dels anys més càlids dintre de la dècada més càlida. Aquesta és una de les principals conclusions de l'informe provisional sobre l'estat del clima que ha fet públic aquest dimarts l'Organització Meteorològica Mundial. Ho ha anunciat amb aquest tuit:

L'informe assenyala que entre el gener i el setembre d'aquest any la temperatura mitjana global va estar 1,1 °C per sobre de les condicions preindustrials –segona meitat del segle XIX. Per tant, no gaire lluny de l'1,5°C que no s'hauria de superar per poder evitar els efectes més devastadors de l'escalfament global.

Les concentracions de gasos d'efecte hivernacle, els causants d'aquest escalfament, van assolir màxims. La de diòxid de carboni s'acosta a les 410 ppm (parts per milió), gairebé un 150% per sobre del nivell que hi havia el 1750, en els inicis de la revolució industrial.

També s'ha accelerat la pujada del nivell mitjà del mar, en què hi ha influït la fusió de les capes de gel a Groenlàndia i l'Antàrtida.

Precisament, la superfície de gel a l'Àrtic marí va ser al setembre una de les tres més baixes del registre.

Impacte en la salut i l'alimentació

Pel que fa a les conseqüències, l'informe destaca que l'impacte de les altes temperatures ha afectat la salut, amb un augment de morts degudes a onades de calor, la inseguretat alimentària i el desplaçament de població.

Tot i que, en el cas de l'alimentació i els desplaçaments, l'escalfament global no és l'únic factor que hi influeix, la sequera i els fenòmens climàtics extrems també hi han tingut un gran impacte. Després d'una dècada de constant declivi, la fam torna a augmentar: més de 820 milions –una de cada nou persones al món– van patir fam el 2018.

Les principals conclusions s'expliquen en aquest vídeo:

Els oceans, molt afectats

Més del 90% de l'excés d'energia que s'acumula degut a l'escalfament global va a parar als oceans. Per això, el 2019, els oceans van experimentar, de mitjana, un mes i mig de temperatures inusualment altes.

A més, l'oceà també absorbeix bona part del diòxid de carboni emès -al voltant del 22%. Això ajuda a regular el clima, però també produeix l'acidificació de les aigües, cosa que perjudica molts animals i ecosistemes. Les aigües son un 26% més àcides que als inicis de la revolució industrial.

Si aquests efectes ja són negatius, seran pitjors si no s'actua de manera immediata, segons el secretari general de l'OMM, Petteri Taalas:

"Si ara no prenem accions climàtiques urgents, ens dirigirem cap a un increment de temperatura de més de 3 graus a finals de segle, amb efectes encara més perjudicials sobre el benestar humà. De cap manera estem camí de complir amb els objectius de l'acord de París."

Taalas ha afirmat que es produeixen fenòmens meteorològics extrems i anormals. Així, onades de calor i inundacions que es produïen una vegada al segle ara són més usuals. 
 

Onades de calor, incendis i tifons

Les dades del 2018 indiquen que hi va haver 220 milions més d'exposicions de persones vulnerables majors de 65 anys, en relació a la mitjana dels anys 1986-2005. El 2019, hi va haver una gran onada de calor, entre finals de juliol i primers d'agost, que va causar més de 100 morts i 18.000 hospitalitzacions. 

També se'n varen produir a Europa. A França es va assolir el rècord de temperatura, amb 46,0°C, 1,9°C per sobre de l'anterior. També hi va haver rècord de temperatura alta a Alemanya (42,6°C), Bèlgica (41,8°C), Luxemburg (40,8°C), el Regne Unit (38,7°C), Finlàndia (33,2°C) i Holanda (40,7°C). En aquest últim país l'onada de calor es va associar a 2.964 morts, vora 400 més de les usuals en un estiu normal

Austràlia també va tenir un estiu excepcionalment càlid. Es van registrar 46.6°C a Adelaida el 24 de gener, el rècord històric per aquesta ciutat.

Això i la sequera va afavorir més incendis forestals importants. Se'n van produir a Sibèria i a Alaska i a altres zones de l'Àrtic on eren molt rars. Els focs a l'Amazònia brasilera van tenir una incidència una mica superior a la mitjana de la dècada, però en total a tot Sud-Amèrica va ser la més alta des del 2010, amb Bolívia i Veneçuela entre els països més afectats.

Hi va haver una mica més de ciclons tropicals que la mitjana. A l'hemisferi Nord se'n van produir 66 -per 56 de mitjana- i a l'hemisferi Sud n'hi va haver 27. I molta més pluja del normal al centre d'Estats Units, nord del Canadà, nord de Rússia i Sud-oest d'Àsia. També es van produir inundacions al sud de Brasil, nord d'Argentina i Uruguai. En aquests dos últims països, les pèrdues s'estimaven en 2.500 milions de dòlars.

A la inversa, també hi va haver sequeres intenses i llargues. Se'n van produir d'excepcionals a parts del sud-est asiàtic i del sud-oest del Pacífic. I a Austràlia la mitjana de gener a octubre ha estat la més seca des del 1902. També se'n van produir d'inusuals a Hondures, Guatemala, Nicaragua, El Salvador i al centre de Xile.
 

La fam augmenta

Tot això ha tingut diversos efectes directes. Entre gener i juliol del 2019 hi va haver més de 10 milions de desplaçaments interns. D'aquests, 7 milions eren afectats per ciclons a Sud-est d'Àfrica, el sud d'Àsia i el Carib i per inundacions a Iran, Filipines i Etiòpia. Es preveu que a finals d'any el nombre de desplaçats associats a problemes climàtics arribi als 22 milions.

El nombre de gent que va passar fam va tornar a créixer després d'uns quants de disminució. El 2018 va afectar més de 820 milions de persones. Un total de 33 països varen viure crisis alimentàries.

Al sud d'Àfrica, l'estació de pluges es va retardar i això va comportar una producció de cereals un 8% menor i uns 12,5 milions de persones amb inseguretat alimentària. Etiòpia, Somàlia, Kènia i Uganda van ser altres països afectats, amb un total de 12,3 milions de persones a la banya d'Àfrica.

Finalment, l'informe destaca que les condicions afavoreixen l'expansió del mosquit Aedes, transmissor del virus del dengue. El 2019 hi va haver un increment de casos de dengue comparat amb el 2018 i ara, vora la meitat de la població mundial està en risc.

L'informe complet es publicarà el març del 2020, un cop analitzades totes les dades del 2019.