2022, una nova normalitat climàtica i geopolítica que anirà a més 

Després de mesos de crisi, a causa de la guerra a Ucraïna, l'estiu ha portat impactes climàtics extrems, però també mesures polítiques inaudites. Les onades de calor, les sequeres, els incendis forestals i les inundacions han estat de nivells extrems per tot l'hemisferi nord.

A Europa es viu la pitjor sequera en 500 anys, segons el Centre Comú de Recerca, de la Comissió Europea. El mar Mediterrani ha batut rècords d'escalfament, fins a 29 ºC a la Costa Blava.

A Catalunya s'ha viscut la pitjor pedregada des que hi ha registres, amb una nena morta i pedra d'11 centímetres, a més d'onades de calor i sequera. Als Alps els despreniments de glaceres han provocat vuit morts, i es preveu la pèrdua generalitzada de glaceres durant aquest segle. A la Xina estan vivint la pitjor onada de calor i de sequera des que hi ha dades, el 1961.

A l'Índia l'onada de calor ha durat 200 dies (el 2021 va ser de 36 dies). Al Pakistan un terç del país està sota l'aigua, amb més de mil morts, a causa del vuitè monsó de l'any, quan l'habitual eren quatre a l'any.

Als Estats Units per a aquest cap de setmana s'esperen màximes de fins a 46 °C al sud de Califòrnia.
 

Nova normalitat climàtica

Els extrems meteorològics d'aquest estiu són part de les tendències previstes des de fa anys. Fins i tot si poguéssim frenar en sec les emissions, els impactes climàtics anirien a més, almenys dues dècades, pel retard del sistema climàtic.

Segons un estudi publicat la setmana passada, a finals de segle la calor "perillosa" serà fins a deu vegades més habitual a l'hemisferi nord, i als tròpics i subtròpics serà "extremament perillosa" la meitat de l'any.

Menys pluja, menys hidroelèctrica, més carbó

A Europa la sequera ha fet caure un 20% la producció d'energia hidroelèctrica, cosa que ha agreujat la crisi originada per la manca de gas rus. Per això a mitjans de juliol la Comissió Europea va incentivar, fins i tot amb subvencions, la producció d'electricitat amb carbó, i va relaxar el control d'emissions de CO2.

També l'Índia i la Xina han incrementat la crema de carbó per compensar la caiguda de la hidroelèctrica. A la Xina l'escassetat d'electricitat ha portat a tancar fàbriques de proveïdors de Tesla i Toyota.

La crema de carbó genera el doble d'emissions de CO2 que la crema de gas, i això allunya la reducció d'emissions.

Aquest 2022 les emissions de CO2 continuen pujant a escala global: entre el gener i el juliol, un 1,7% més respecte al 2021.

La guerra frena la transició a emissions zero

La invasió de Rússia a Ucraïna, i les sancions comercials d'Europa i els Estats Units a Rússia, també incrementen la crema de carbó, i a més desvien recursos econòmics i allunyen la cooperació global imprescindible, segons la ciència, per poder fer la transició.

El guanyador clar de la guerra és, de moment, el sector armamentístic. A final de juny, a la cimera de l'OTAN a Madrid, els estats es van reafirmar a incrementar la despesa militar almenys al 2% del PIB per al 2024. En el cas d'Espanya, això implica duplicar la despesa per al 2030.

La guerra a Ucraïna s'allarga, contra pronòstic, per l'ajuda de l'OTAN a Ucraïna, que fa possible que uns pocs soldats ucraïnesos, amb míssils terra-terra, puguin aturar tota una columna de tancs russos.

Però els arguments de l'OTAN per ajudar Ucraïna quedaven en entredit al juliol, quan els presidents dels Estats Units, França i Grècia rebien, amb cordialitat i honors, Muhammad bin Salman, el príncep hereu saudita, acusat d'organitzar l'assassinat del periodista Jamal Khashoggi, a l'ambaixada d'Aràbia a Estambul, el 2018.

Nova geopolítica global

La gran majoria de països d'Àsia, Amèrica del Sud i Àfrica s'han alineat amb la Xina, que considera que l'origen del conflicte a Ucraïna és la contínua expansió de l'OTAN cap a Rússia, des de fa tres dècades. Les sancions contra Rússia només tenen el suport dels països de l'OTAN i d'Austràlia, Nova Zelanda, el Japó i Corea Sud. Aliats tradicionals dels EUA com ara Israel, Colòmbia, Mèxic, l'Aràbia Saudita o el Pakistan tampoc no s'han sumat a les sancions.

Tots els països pateixen l'increment del preu de l'energia, dels aliments i d'altres productes, i això incrementa el distanciament entre els no desenvolupats i la Unió Europea i els Estats Units, i obre les portes a nous equilibris geopolítics globals.

El Sud Global alça la veu

El primer ministre del Pakistan, Shehbaz Sharif, ha dit aquesta setmana que el seu país no té la culpa de les inundacions que està patint, i que el Pakistan està "pagant el preu" per l'ús occidental de combustibles fòssils.

Al juny representants de l'Índia van dir, en plena onada de calor extrema, que el seu país està patint pèrdues i danys a causa de la crisi climàtica, i van reclamar un finançament massiu per poder preparar-se per a esdeveniments extrems.

Els països desenvolupats són els que han generat l'escalfament global; per això el 2009 es van comprometre, a Copenhaguen, a ajudar a finançar la transició dels no desenvolupats. El 2015 ho van signar a París: 100.000 milions de dòlars anuals, a partir del 2020. Però fins al 2021 només n'havien aportat una tercera part, i a Glasgow es van comprometre a complir el "2022 o 2023".

Aquest juny, a les converses de l'ONU a Nairobi per preparar la Conferència sobre Biodiversitat del desembre a Mont-real, es va acordar que també caldrà un fons de finançament per ajudar els no desenvolupats a recuperar els ecosistemes. Encara no hi ha acord sobre la quantitat, però es parla d'uns altres 100.000 milions de dòlars anuals.

L'esperança del Pla Climàtic dels Estats Units

S'ha aprovat per fi, a mitjans d'agost, després d'un any i mig de discussions al Congrés. Un pla molt retallat respecte al proposat per Joe Biden: els 1,9 bilions de dòlars proposats, han quedat en 0,369 bilions per als pròxims 10 anys: uns 37.000 milions anuals.

La majoria demòcrata era molt ajustada i Joe Manchin, senador demòcrata per Virgínia Occidental, un estat petrolier, fa frenar el pla. A finals de juliol va arribar a un acord amb l'administració Biden, a canvi què "no es tanquin arbitràriament els nostres combustibles fòssils", en paraules de Manchín.

Alguns especialistes destaquen que, malgrat tot, és la quantitat de diners més gran mai aprovada, i que farà de bola de neu per a la revolució sostenible, ja que les renovables són molt barates i competitives. Si el pla funciona crearà centenars de milers de llocs de treball en energia neta i un grup creixent a favor de l'acció climàtica.

Discurs polític inaudit a la UE: "El mercat està fallant completament"

És el que va dir la setmana passada un portaveu del ministeri d'energia belga, i diumenge el canceller austríac, Karl Nehammer, ho va reblar: "Hem d'aturar la bogeria que s'està produint als mercats energètics". Després de quatre dècades de regulació insuficient, que han portat a l'emergència climàtica actual, aquest és un discurs nou a la UE, i és bo.

Dilluns la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen, va planejar una "intervenció d'emergència" al mercat elèctric per frenar l'alça dels preus, i la primera ministra francesa, Élisabeth Borne, va demanar a les empreses que elaborin plans per reduir el consum energètic un 10% i va avisar que "si hem d'arribar al racionament, les empreses seran les primeres afectades". Racionament que va començar a Itàlia a la primavera, amb límits de temperatura en locals públics, i al qual aquest estiu s'ha afegit Espanya.

Una consultora gegantina reclama coordinació global per a la transició

McKinsey, una de les consultores empresarial més grans del món, conclou en un informe que la descarbonització coordinada de tots els països podria generar un guany net, si empreses, inversors i governs augmenten els esforços aquesta dècada que "decidirà la transició". Calcula que calen 9 bilions de dòlars anuals aquesta dècada per fer la transició global a zero emissions.

La cooperació global per fer la transició global cada vegada és més urgent i evident. Cooperació, també, amb la Xina, Aràbia i Rússia.