2024, l'any amb la temperatura global més alta de la història: l'avís de l'informe Copernicus

El 2024 ha estat un any de rècords climàtics que haurien de fer reaccionar la humanitat per evitar que l'escalada d'escalfament global continuï. El programa europeu d'observació de la Terra, Copernicus, ha presentat el seu informe climàtic sobre l'any que acabem de tancar amb aquest crit d'alerta.

Perquè l'any que acaba de finalitzar ha estat el que ha tingut unes temperatures globals mitjanes més altes des del 1850 (quan es considera que comença l'època preindustrial i, per tant, l'ésser humà augmenta les emissions de gasos d'efecte hivernacle), però aquesta dada preocupant només és la punta del problema. Ja portem una dècada d'augment de temperatura, any rere any, i de trencament de rècords, un rere un altre. 

Així que, tot i que el 2024 sigui recordat com el més càlid registrat, potser els anys que venen el superaran. I és que aquest augment de temperatura va lligat a les emissions de gasos d'efecte hivernacle provocats per l'activitat humana, i aquestes emissions també segueixen augmentant. 

Cada dècima de grau compta

Però què significa que el planeta vagi sumant dècimes? Cadascuna té impactes sobre la nostra salut, la dels ecosistemes, la nostra economia, la nostra vida... 

"Cada augment de temperatura, per petit que sembli, provoca grans canvis. Per exemple, menys disponibilitat d'aigua, més tempestes i més fortes, més onades de calor i més greus"

Ens ho explica des de la seva residència a Catalunya Carlo Buontempo, el director del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus que tenim la sort que visqui aquí, mentre va i ve de la seu de l'oficina europea a Bonn.

Es tracta del programa d'observació de la Terra de la Unió Europea, que ha presentat el seu informe anual, un compendi d'evidències científiques sobre l'avenç veloç de la crisi climàtica amb efectes en tots els continents. 

"L'escalfament global dona més energia a aquests sistemes. Un exemple clar n'és la dana que ha colpit València, ja que la temperatura més alta aporta més aigua i més potència a les tempestes"

El mateix passa amb els incendis, com els que viu ara Califòrnia, destaca Buontempo: "Amb més sequera, més energia per als incendis".

De fet, el nombre d'incendis el 2024 va ser menor que altres anys, però els que es van declarar van ser molt més ferotges.

I aquests incendis provoquen l'efecte del peix que es mossega la cua, ja que són grans emissors de CO₂. Incendis atiats per períodes molt llargs de sequeres extremes que, combinades amb altes temperatures, creen condicions idònies per als grans focs forestals com els que han arrasat milers d'hectàrees al llarg del continent americà i, ara, a Califòrnia. 

I ja sabem que aquests desastres climàtics seran cada cop pitjors. 

"És inevitable, perquè veurem nous rècords de temperatures, de sequeres, d'inundacions encara més intenses"

2024, l'any en què s'ha depassat la línia vermella

Un altre funest rècord del 2024: per primer cop l'escalfament del planeta ha depassat el grau i mig d'escalfament global mitjà, la línia vermella que la ciència i els acords de París han marcat com a límit d'escalfament assumible. 

De moment no és un escalfament permanent, només puntual d'un any, però és un toc d'atenció rotund.

"Que un any aïllat passi això ens hauria de fer reaccionar, perquè ens està dient que ja és més probable que depassem aquesta línia i que ho farem més aviat"

De fet, quan es van signar els acords de París que posaven sobre el paper que s'havien de fer tots els esforços possibles per no arribar a 1,5 graus d'escalfament, la possibilitat es veia llunyana. 

I l'equip de científics assenyala l'acció humana com a motiu principal indiscutible d'aquest escalfament, malgrat que el fenomen d'El Niño també hi ha influït, tot i que de manera molt menor. 

El Niño es produeix periòdicament entre cada 3 i 7 anys i és un escalfament inusual de l'aigua del Pacífic equatorial. Però la gràfica que mostra l'acumulació de CO₂ a l'atmosfera, una línia ascendent vertiginosa, mostra la relació directa entre emissions d'origen humà i escalfament. 

Una eina per a l'esperança

Per elaborar el seu informe, Copernicus utilitza quantitats ingents de dades globals procedents de satèl·lits i sistemes de mesura terrestres, aeris i marins. 

El seu objectiu no és, en realitat, posar sobre la taula evidències de l'agreujament de la crisi climàtica, sinó ser una gran eina per poder actuar, adaptar-nos millor als canvis que està provocant l'escalfament i frenar-lo mentre encara hi siguem a temps.

"El més important d'aquest informe és que dona esperança. Perquè tenim les dades i el coneixement per poder-les fer servir i adaptar-nos millor al que és inevitable"