2024, l'any de l'amnistia judicial al procés: quan s'aprovarà i quins entrebancs trobarà

En matèria judicial, el 2024 té un protagonista indiscutible: la llei d'amnistia. Primer perquè, quan s'apliqui, esborrarà totes les causes relacionades amb la consulta del 9N del 2014 i amb el referèndum de l'1 d'octubre del 2017. I n'hi ha unes quantes. I segon perquè la normativa acabarà al Constitucional i fins i tot al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). I, per tant, també marcarà el debat estrictament jurídic durant tot l'any.

Quan s'aprovarà la llei d'amnistia al Congrés?

De moment, tot just ha superat el primer examen. Ara i fins al 3 de gener, es poden presentar esmenes parcials o a la totalitat del text.

Després, es fixarà un ple extraordinari per debatre i per votar les esmenes a la totalitat que acabaran presentant el PP i Vox.

El següent pas serà treballar les esmenes parcials a la comissió de justícia. D'aquí en sortirà el redactat final. Tot apunta que es votarà i s'aprovarà al Congrés a finals de gener, amb la majoria de 178 diputats del PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, el PNB, Podem i el BNG.

I què passarà al Senat?

Aquí és on es preveuen turbulències. Tot i que la mesa del Congrés ha acceptat la tramitació per la via d'urgència, el PP ha aprofitat la seva majoria a la cambra alta per forçar una reforma del reglament. Això permet que sigui el mateix Senat qui determini si una tramitació s'ha de fer o no per la via d'urgència. I amb la majoria absoluta dels populars, la llei d'amnistia no entrarà en aquest supòsit.

Amb el nou reglament, els populars tenen via lliure per ajornar un màxim de dos mesos tota la tramitació del text. L'acabaran vetant, o tombant. Però quan la llei torni al Congrés, s'acabarà aprovant amb la mateixa majoria de 178 diputats. Això es preveu que passi a finals d'abril.

I un cop aprovada l'amnistia, com s'aplicarà?

La llei ho deixa molt clar. Parla d'amnistiar totes les "responsabilitats penals, administratives i comptables" relacionades amb la consulta del 9N del 2014 i amb el referèndum de l'1 d'octubre del 2017 entre dues dates: l'1 de gener del 2012 i el 13 de novembre del 2023, el dia que la proposició de llei d'amnistia es va registrar al Congrés.

La llei també especifica que l'amnistia l'aplicarà cada jutge que porti una d'aquestes causes relacionades amb el procés i que ho haurà de fer en un termini, com a màxim, de dos mesos.

Dos mesos després des de l'aprovació, quedarà aplicada?

No. El motiu és que els jutges que l'han d'aplicar poden presentar diferents recursos que paralitzarien, durant un temps, tot el procediment. Per tant, també l'aplicació de l'amnistia i l'arxivament de les causes afectades.

En primer lloc, si tenen algun dubte sobre la constitucionalitat de l'amnistia, els magistrats poden presentar una qüestió d'inconstitucionalitat a la màxima autoritat en la matèria: el Tribunal Constitucional. Això paralitzaria tot el procediment, també l'aplicació efectiva de l'amnistia, fins que el tribunal resolgués.

En segon lloc, si els jutges tenen dubtes sobre si l'amnistia encaixa amb el dret de la Unió Europea, aleshores poden portar la qüestió al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) a través d'una prejudicial. En aquest cas, la jurisprudència europea deixa clar que tot el procediment també quedaria suspès fins que el TJUE es pronunciés.

Per tant, l'aplicació definitiva de l'amnistia dependrà del que es triguin a resoldre aquestes qüestions al Constitucional i a la justícia europea que, amb tota probabilitat, s'acabaran presentant.

Quan podrien tornar els exiliats amb causes obertes per l'1-O?

Dependrà del risc que vulguin assumir.

Amb garanties plenes, només podrien tornar quan ja s'haguessin resolt les diferents qüestions al Constitucional i a la justícia europea. Fins que aquests organismes no es pronunciïn, l'amnistia no s'aplicaria formalment i les causes no quedarien arxivades.

De totes maneres, les qüestions d'inconstitucionalitat i les prejudicials al TJUE paralitzen tot el procediment judicial fins que es resolguin. I tot vol dir tot. Les causes encara no quedarien arxivades. Però, en principi, tampoc no es podrien ordenar detencions. Si estan disposats a assumir aquest risc, els exiliats podrien plantejar-se tornar amb qüestions encara obertes sobre l'amnistia.

Caldrà veure com queda el redactat de la llei en casos de terrorisme

És l'altre punt clau a l'hora de valorar una possible tornada del president Puigdemont, de la secretària general d'ERC Marta Rovira i d'altres exiliats.

Ara mateix, la proposició de llei diu que queden exclosos de l'amnistia actes intencionats amb resultat de mort i amb sentència ferma. Aquests requisits no es donen en cap de les causes relacionades amb el procés. Per tant, quedarien amnistiades.

Però Manuel García-Castellón, el jutge de l'Audiència Nacional que investiga les protestes de Tsunami Democràtic, ha imputat el president Carles Puigdemont i la secretària general d'Esquerra Republicana Marta Rovira, entre d'altres, perquè hi veu indicis de terrorisme. El magistrat ha tirat pel dret en contra del criteri de la Fiscalia, que ha presentat recurs i que s'haurà de resoldre.

Quins judicis relacionats amb el procés tenen data aquest 2024?

10 d'abril

Aquell dia està previst que s'asseguin al banc dels acusats tres dirigents d'Esquerra Republicana pels preparatius de l'1 d'Octubre: Josep Maria Jové (president del grup parlamentari d'ERC), Lluís Salvadó (president del Port de Barcelona) i Natàlia Garriga (consellera de Cultura).

És un judici en què la Fiscalia demana penes molt altes. Per a Jové i Salvadó, fins a 7 anys de presó i 32 d'inhabilitació per desobediència, prevaricació i malversació. Per a Garriga, fins a 1 any d'inhabilitació per desobediència.

S'han habilitat 7 setmanes per fer tot el judici: entre el 10 d'abril i el 29 de maig. I es preveu que la llei d'amnistia quedi aprovada amb el judici en marxa, a finals d'abril. Aquesta és una causa clarament inclosa dins la llei d'amnistia. Per tant, s'haurà de veure com s'acaba.

26 de setembre

Està previst el judici a Josep Lluís Alay, el responsable de l'Oficina del President Puigdemont.

El 2018, Alay va pagar amb diners públics un desplaçament a Nova Caledònia, on es feia un referèndum d'independència. Segons Alay, hi va anar com a observador internacional, en representació del president Puigdemont i en l'exercici de les seves funcions com a responsable de l'Oficina de l'expresident.

La Fiscalia, en canvi, sosté que va ser un viatge privat. I demana 3 anys de presó i 17 d'inhabilitació per un desplaçament que va costar 4.732,56 euros.

Des de Junts, consideren que aquest és un clar exemple de lawfare, és a dir, d'utilitzar la justícia per perseguir enemics polítics.

Quan es faci el judici, al setembre, la llei d'amnistia ja estarà aprovada. Segons l'actual redactat de la proposició de llei, Alay quedaria amnistiat per aquesta causa. El text diu això: "S'entendran compreses en aquest supòsit aquelles actuacions desenvolupades, a títol personal o institucional, amb la finalitat de divulgar el projecte independentista, demanar informació i adquirir coneixement sobre experiències similars."

Amb tot, podem fer una previsió judicial clara del 2024: serà l'any en què s'aprovarà la llei d'amnistia per a les causes del procés. Però serà també l'any en què aquesta amnistia s'aplicarà del tot? Amb les qüestions que es presentaran al Constitucional i a la justícia europea i que suspendran tot el procediment durant un temps, això ja no queda gens clar.