2024, l'any que la meitat de la humanitat votarà en unes eleccions

Poques vegades el món s'ha enfrontat a un possible canvi de rumb tan imprevisible. El 2024 comença del tot obert, amb més de 4.000 milions de persones, quasi el 51% de la població mundial, que estan cridades a les urnes en 76 països aquest nou any.

Països amb una gran influència, ja sigui geopolítica ja sigui demogràfica, definiran cap on s'encamina el futur del planeta. Hi ha en joc qüestions tan transcendentals com les transicions verda i digital, la seguretat internacional o la competició geopolítica.

Així ho analitza el Cidob en l'informe "El món el 2024", on apunta que aquest nou any serà decisiu per saber "si es consolida la contestació, la fragmentació i l'auge de l'extremisme polític que han transformat les democràcies a escala global, o bé si el sistema resisteix".

Aquestes són les cites més destacades de l'any electoral que encetem
 

Els Estats Units, pendents del possible retorn de Trump

La incògnita més gran entre tots els comicis és segurament la presència de Donald Trump com a candidat a la Casa Blanca. En primer lloc, perquè el seu futur més proper es troba en mans dels tribunals.

Els estats de Colorado i Maine han prohibit a Trump presentar-se a les eleccions previstes per al 5 de novembre pel fet que intentés revertir els resultats electorals de fa quatre anys --el comitè del Congrés el va acusar d'"insurrecció" per la presa del Capitoli el gener del 2021.

Ho fan interpretant així la 14a esmena de la Constitució nord-americana, que incorpora la clàusula d'"inhabilitació" per a qui hagi participat en una "rebel·lió o insurrecció". Els republicans ja han anunciat que recorreran la decisió al Tribunal Suprem.

Es preveuen mesos de polèmica als tribunals. Si Trump és finalment el candidat del Partit Republicà, s'acabarà sabent, a tot estirar, el 5 de març. El dia es coneix com el superdimarts, perquè se celebraran les eleccions primàries dels republicans. Joe Biden, per la seva banda, ja s'ha presentat com el candidat demòcrata a la reelecció.

Que Trump es reincorpori a la primera línia política és important, perquè el seu retorn a Washington faria canviar la posició dels Estats Units en qüestions com "el subministrament d'armament a Ucraïna, el suport a Israel o la confrontació amb Rússia o la Xina", apunta el Cidob.

La Unió Europea, un termòmetre per mesurar la força de l'extrema dreta

Les eleccions al Parlament Europeu, que se celebraran entre el 6 i el 9 de juny, mentre el continent viu dues guerres al seu territori --Ucraïna i Gaza--, decidiran la força que té l'extrema dreta a la UE. Els comicis del 2019 ja van marcar el final de la coalició que, des dels orígens de la institució, havia garantit a socialdemòcrates i democratacristians la majoria d'escons.

Les últimes projeccions d'intenció de vot donen bons resultats a Identitat i Democràcia (ID), que inclou partits d'extrema dreta com Reagrupament Nacional, de Marine Le Pen, i Alternativa per a Alemanya (AfD), que podria superar l'altre partit de dreta radical, Conservadors i Reformistes Europeus (CRE), que presideix Giorgia Meloni.

La previsió és, doncs, que forces tradicionals com el Partit Popular Europeu (PPE) perdin suport, malgrat que seguiran sent la principal força. L'interrogant és, doncs, saber si aquests partits més clàssics s'acabaran aliant amb la dreta radical per aconseguir la majoria d'escons.

"Les noves majories a la UE seran crucials per decidir el futur dels compromisos climàtics, la continuïtat de l'ajut a Ucraïna i les reformes institucionals urgents que han de facilitar l'entrada de futurs membres."

Aquest 2024, almenys quatre països candidats a la UE celebraran eleccions: Bòsnia i Hercegovina, Moldàvia, Macedònia del Nord i Geòrgia. Tots els focus apunten, però, a Ucraïna.

Als ucraïnesos els tocaria anar a les urnes al novembre, però sota la llei marcial i amb vuit milions de ciutadans fora del país per la guerra, Volodímir Zelenski ja va apuntar que no era "el moment adequat", tot i que manté oberta la possibilitat de convocar les eleccions. 
 

Comicis en països poc democràtics

No totes les eleccions previstes se celebraran en democràcies plenes. Un de cada quatre votants ho farà en comicis en règims híbrids o autoritaris.

"Països com Rússia, Tunísia, Algèria, Bielorússia, Ruanda o l'Iran instrumentalitzaran aquests processos electorals per mirar d'enfortir els lideratges al poder i guanyar legitimitat davant els seus ciutadans." 

La polèmica reforma constitucional russa del 2020 permet a Vladímir Putin presentar-se a la reelecció el 2024 i el 2030. L'informe del Cidob apunta que "hi ha pocs dubtes sobre el resultat d'aquests comicis". La consecució d'un tercer mandat per a Putin, argumenten, serà un "missatge a les elits russes refermant el seu control polític després de l'aixecament del Grup Wagner el juny del 2023".

Eleccions multitudinàries i lideratge femení

L'Índia també celebrarà eleccions, amb l'afegit que aquest 2023 ha superat la Xina com el país més poblat del món, amb més de 1.400 milions d'habitants. L'oposició fa pinya davant del president, Narendra Modi, que vol renovar un tercer mandat "per culminar el seu projecte nacionalista hindú enfront d'una oposició més unida que mai".

Mèxic, per la seva banda, elegirà la seva primera dona presidenta el 2 de juny. Claudia Sheinbaum, del partit Morena, o Xóchitl Gálvez, a l'oposició, són les dues candidates.