2.200 milions de microplàstics viatgen cada any per l'Ebre fins al Mediterrani

Cada any, el riu Ebre aboca al mar Mediterrani 2.200 milions de microplàstics, segons un estudi de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB). Els resultats es publiquen a la revista "Science of the Total Environment".  

Els microplàstics són partícules o filaments que mesuren menys de 5 mil·límetres. Una part prové de la degradació de plàstics més grans, però d'altres s'utilitzen en aquesta forma en productes cosmètics o higiènics.

Segons els autors, fins ara els estudis s'han centrat a avaluar la seva presència en mars i oceans. Però aquest és el primer que en mesura el transport en el delta de l'Ebre, en tres àmbits diferents: les platges del nord del delta, les aigües més superficials i els sediments del llit del Delta. La recerca demostra que els rius són la principal font de contaminació dels oceans per microplàstics.

Tot i la quantitat mesurada, les concentracions al delta de l'Ebre són mitjanes-baixes quan es comparen amb altres estuaris. Laura Simón, una de les autores n'explica les causes:

"S'ha de tenir en compte que el cabal de l'Ebre està fortament regulat per les preses de Riba-roja i Mequinensa, que podrien estar actuant com un primer filtre per a aquests contaminants i reduir així la quantitat de microplàstics que arriben al Delta".

Per això, els autors creuen que l'abundància de microplàstics és encara més gran en rius amb zones urbanes pròximes i amb una pressió humana més elevada.

Els valors mesurats en els sediments de la llera del riu són entre 3 i 6 vegades més grans que els trobats a les platges del Delta. Això es deu al fet que els últims haurien estat distribuïts pels corrents i perquè la falca salina, l'espai que separa l'aigua dolça i la salada, fa disminuir la velocitat del flux i augmenta el temps de retenció dels microplàstics.

El 70% dels microplàstics trobats al delta de l'Ebre es corresponen amb fibres sintètiques. Aquestes arriben, majoritàriament, pel rentat domèstic i industrial de peces de roba, segons un estudi de la Universitat de Barcelona. Posades una darrere l'altra, aquestes fibres assolirien una longitud de 600 quilòmetres.