23 dies d'alta tensió: de la immunitat de Junqueras a la baixa com a eurodiputat
- TEMA:
- Oriol Junqueras
Tot va començar el 19 de desembre, fa 23 dies, quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el TJUE, va dictaminar que Junqueras tenia immunitat com a europarlamentari.
Aquell mateix dia, de fet, molt poca estona després, el president del Parlament Europeu, David Sassoli, reclamava Espanya que apliqués la sentència.
Puigdemont i Comín, europarlamentaris
La mateixa tarda el Parlament Europeu aixecava el veto a Carles Puigdemont i a Toni Comín, que l'endemà mateix van anar a acreditar-se com a eurodiputats.
Aquell mateix 20 de desembre el Tribunal Suprem assegurava que la sentència no canviava res perquè, segons el seu parer, el TJUE només feia referència a la presó provisional.
El mateix Suprem ho havia portat al TJUE
De fet, la sentència del TJUE l'havia propiciada una consulta del mateix Suprem a petició de l'advocat de Junqueras, Andreu Van den Eynde.
Així, el cas dels líders independentistes processats havia arribat al màxim òrgan judicial de la Unió Europea, un òrgan al qual ells no hi tenen accés directe, només els estats.
A més, la sentència va significar l'acceleració del recorregut judicial europeu del conflicte polític català, ja que la canalització cap al Tribunal Europeu de Drets Humans serà molt més lenta, a banda de no tenir la força jurídica del TJUE.
La investidura de Sánchez
El terrabastall jurídic que la immunitat va provocar a Espanya va coincidir, a més, amb les negociacions per investir Pedro Sánchez i per formar el primer govern de coalició des del 1978.
La necessitat de Sánchez de comptar amb l'abstenció d'ERC van situar el conflicte jurídic en el centre, i a l'Advocacia de l'Estat es va convertir en peça clau per desbloquejar la situació.
El parer salomònic de l'Advocacia
I tot això, a més, en plenes festes de Nadal, i amb el Tribunal Suprem com a òrgan que havia d'acabar decidint sobre el futur immediat del líder d'ERC.
Amb força retard, finalment l'Advocacia de l'Estat va demanar que es deixés prendre possessió a Junqueras però que se'l suspengués "amb la màxima brevetat".
La irrupció de la JEC
Mentrestant la maquinària judicial espanyola treballava a tota màquina, i finalment el 3 de gener era la Junta Electoral Central, la JEC, la que li denegava la condició d'europarlamentari a Junqueras.
Malgrat això, tres dies després el Parlament Europeu el reconeixia com a membre electe, tot fent cas de la sentència del TJUE.
Els càrrecs europeus de Junqueras
Llavors va ser la maquinària parlamentària la que es va posar en marxa: el dia següent, 7 de gener, Junqueras ja constava com a eurodiputat al web de la institució.
I la coalició amb la que es va presentar a les eleccions, l'Aliança Lliure Europea, el nomenava president i també vicepresident primer del grup Verds/ALE del que forma part la coalició.
El Suprem avala la inhabilitació
Però 2 dies després, aquest dijous 9 de gener, el Tribunal Suprem accelerava els esdeveniments i feia canviar el rumb un cop més, fent cas a la JEC i mantenint la inhabilitació.
Mentrestant, el president de la Generalitat, Quim Torra, exigia l'alliberament de Junqueras i ERC demanava al Parlament Europeu que en protegís la immunitat.
L'"habeas corpus" i la Comissió Europea
En paral·lel un jutjat de Manresa denegava un altre intent d'aconseguir la llibertat de Junqueras: un "habeas corpus" reclamat per la família.
El divendres dia 10 ha començat amb una notícia esperançadora per a Junqueras: la Comissió Europea ha recordat que "les decisions del TJUE són vinculants".
El Parlament Europeu tanca la porta
A la tarda, però, l'altra gran institució comunitària, el Parlament Europeu, ha fet cas de la justícia espanyola, i ha retirat la condició d'eurodiputat al líder d'ERC.
El president del Parlament Europeu, David Sassoli, al mateix temps ha confirmat que Puigdemont i Comín podran participar en el seu primer ple el dilluns 13 de gener.
La guerra de Torra
Tot això mentre el president Quim Torra està enmig d'una altra picabaralla político-judicial per la seva inhabilitació, també amb els mateixos protagonistes judicials a l'altra bàndol: la JEC i el Suprem, picabaralla que està més oberta que mai.