23J: la participació baixa quatre punts a Catalunya i en puja quatre al conjunt de l'Estat

La participació a les eleccions generals ha pujat a tot Espanya respecte al 10N del 2019, mentre que ha baixat a Catalunya. 

En concret, amb més del 98% del vot escrutat, al conjunt de l'Estat han acudit a les urnes presencialment o per correu el 70,37% dels ciutadans que podien fer-ho. Fa gairebé quatre anys, en canvi, van anar a votar poc més del 66% dels electors.

Aquesta tendència a l'alça de la participació contrasta amb la davallada d'electors a Catalunya, que ha registrat el 65,41% de participació, que suposa l'abstenció més alta des de les generals del 2011.

A Catalunya, doncs, l'abstenció ha augmentat en 4 punts percentuals, aproximadament els mateixos punts que ha baixat a tot l'Estat.

De fet, les quatre demarcacions catalanes, encapçalades per Girona, són les quatre demarcacions de l'Estat en què més ha baixat la participació.

La participació era una de les grans incògnites d'aquestes eleccions, en ser les primeres que es feien a finals de juliol, en ple estiu i amb molta gent de vacances.

Les dades inclouen el vot per correu, un sistema que han fet servir gairebé 2 milions i mig de persones a Espanya en aquestes eleccions.

Es tracta d'una xifra històrica. A Catalunya, el 4,4% dels electors --unes 260.000 persones-- ja havien dipositat el vot per correu abans d'arrencar la jornada i que obrissin els col·legis electorals. Més de 2.400.000 persones han votat a distància a tot Espanya.

La participació de les 18.00

A les 6 de la tarda, el conjunt d'Espanya registrava una participació del 53%, 3,7 punts per sota que el 2019, mentre que a Catalunya era del 48,7%, una davallada d'11,1 punts respecte al 2019.

La participació de les 14.00

A les dues del migdia, la participació oficial era del 36,75% a Catalunya, 3,81 punts per sota que fa quatre anys, i d'un 40% a tot Espanya, dos punts per sobre que el 2019. Això vol dir que a Catalunya ja havien votat gairebé 2 milions de persones i que 14 milions ho havien fet al conjunt de l'Estat.

Les del 10N del 2019, entre les més baixes

Fa quatre anys, a les eleccions al Congrés i al Senat del 10N --que van ser una repetició electoral de les eleccions fetes uns mesos abans--, la participació va ser del 69,4% a Catalunya i del 66,23% a tot Espanya.

Uns mesos abans, a l'abril, la participació a Catalunya va ser del 74,57% a Catalunya i del 71,76% al conjunt de l'Estat.

La participació a Espanya en la repetició electoral del 10N va baixar cinc punts i mig, i es va convertir en la més baixa en unes eleccions generals, fins i tot per sota de l'altra repetició electoral del 2016.

La participació a Catalunya també va baixar en la repetició electoral cinc punts, però no va quedar tan baixa perquè venia d'una xifra molt alta. La més baixa continua sent la repetició electoral del 2016.

Totes les meses s'han constituït amb normalitat

Aquest diumenge, gairebé 37,5 milions d'electors estaven cridats a les urnes a tot Espanya, en les setzenes eleccions generals que se celebren des de la recuperació de la democràcia. A Catalunya eren 5.703.737 els electors i electores cridats a votar.

A les vuit del matí s'han constituït el 100% de les 8.923 meses electorals previstes en els 2.668 col·legis escampats per tot Catalunya, que han obert portes a les nou del matí i les han tancat a les vuit del vespre.

Amb la seva papereta, els electors i electores tenien a les seves mans designar els 350 escons del Congrés i els 208 del Senat entre les 1.093 candidatures que concorrien en aquests comicis avançats per Pedro Sánchez després de la desfeta a les municipals.

Unes eleccions que hauran costat més de 220 milions d'euros del pressupost de l'Estat --en concret, 220.872.805,92 euros.