Clam a Barcelona per rebaixar els lloguers: "L'habitatge no és un negoci, és un dret"

Desenes de milers de persones s'han manifestat aquest dissabte a Barcelona per exigir una rebaixa del 50% del preu del lloguer i altres mesures per facilitar l'accés a l'habitatge, com recuperar els pisos buits o establir contractes de lloguer indefinits.

Convocada pel Sindicat de Llogateres amb el suport de milers d'entitats, la protesta ha recorregut el centre de la ciutat des de les cinc de la tarda sota el lema "S'ha acabat. Abaixem els lloguers".

La Guàrdia Urbana ha xifrat la participació en 22.000 assistents, mentre que l'organització l'ha calculat en més de 170.000 persones.

"L'habitatge no és un negoci, és un dret", ha declarat Marta Espriu, portaveu del Congrés de l'Habitatge de Catalunya, durant l'acte final de la manifestació a la plaça dels Països Catalans, a prop de l'estació de Sants.

Un punt d'inflexió

Carme Arcarazo, portaveu del Sindicat de Llogateres, ha assegurat que la d'aquest dissabte ha estat "la mobilització per l'habitatge més gran de la història de Catalunya" i que significarà "un punt d'inflexió".

"Hem vingut a dir que s'ha acabat. S'ha acabat que ens robeu la meitat del sou i que sigueu cada cop més rics i nosaltres, més pobres."

"Avui toca plantejar polítiques de veritat: abaixar els lloguers un 50%, tenir contractes indefinits i recuperar tota l'oferta que s'ha desviat del mercat residencial, recuperar els pisos buits, els lloguers turístics, els de temporada i els habitatges que no compleixin la funció residencial", ha afegit Arcarazo a l'inici de la protesta.

Per la seva banda, Marta Espriu, portaveu del Congrés de l'Habitatge de Catalunya --entitat que aglutina diverses associacions del sector--, ha assenyalat que "en aquest país no hi falten pisos, en aquest país hi sobren rendistes".

"Lluitem per l'habitatge, per un futur en què els especuladors no tinguin cabuda", ha afegit Núria Soto, activista en defensa de l'habitatge.

? "En aquest país no hi falten pisos, en aquest país hi sobren rendistes": Marta Espriu, portaveu del Congrés d'Habitatge de Catalunya, explica quines són les exigències de la manifestació del #23N https://t.co/C0HAMzuHWZ pic.twitter.com/Fswbi5VTRz

— 324.cat (@324cat) November 23, 2024

En els parlaments també s'ha sentit la veu d'un representant de la Coordinadora Col·lectiu Parc Alcosa de València, que ha denunciat la situació al País Valencià i ha fet referència als "assassinats" per la dana. Entre el públic s'han sentit crits de "Mazón, dimissió".

"Hi ha d'haver un canvi important"

"Vull poder viure a Barcelona, no visitar-la" o "El cartró no és una opció, volem cases de maó" són algunes de les pancartes que s'han pogut veure durant la mobilització.

"L'habitatge és un dret de la persona, no un negoci, i penso que les coses estan molt malament i hi ha d'haver un canvi important", ha valorat Eulàlia Berbel, una de les assistents a la marxa, en declaracions a TV3.

Mateo López, de 19 anys, ha criticat que hi hagi persones "pagant un dineral per viure en 20 metres quadrats". I Ainoa Abasolo, de la mateixa edat, ha explicat que veu "molt lluny" poder-se emancipar tal com està el mercat immobiliari.

La Rita, una altra de les manifestants, ha dit que d'aquí a tres mesos haurà de marxar del pis que comparteix amb cinc persones més i que no troba alternativa:

Concentracions prèvies

Aquest dissabte al migdia, centenars de persones ja han protestat a Lleida, Tarragona i Girona per defensar el dret a l'habitatge i encetar la jornada del 23N.

A Lleida, s'han concentrat uns 150 manifestants. A Tarragona, 620 persones, segons la Guàrdia Urbana, han recorregut el centre de la ciutat a partir de les 11.30.

I a Girona, a la mateixa hora, prop de 400 persones han sortit del Parc Núria Terés:

A banda, al CaixaForum de Barcelona, desenes de persones també s'han concentrat per "denunciar la privatització de l'habitatge protegit":

Una marxa similar a la convocada aquest dissabte va recórrer els carrers de Madrid el 13 d'octubre, i va reunir 22.000 manifestants, segons la delegació del govern, i 150.000, segons les entitats organitzadores.

Qui s'ha adherit a la manifestació?

La protesta ha comptat amb el suport de més de 4.000 entitats, 60 comitès i més de 2.000 persones implicades en els seus preparatius.

Entre les adherides, hi ha entitats tan dispars com el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya; sindicats com Comissions Obreres, la UGT i l'Intersindical; Ecologistes en Acció i Greenpeace; l'Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural o la Crida LGTBI, i col·lectius com Las Kellys o el Sindicat de Manters.

També hi participen grans federacions com la Taula del Tercer Sector, que aplega més de 3.000 entitats.

Els objectius de la marxa

D'entrada, el Sindicat de Llogateres exigeix una rebaixa dels lloguers de fins al 50% davant l'augment de la darrera dècada, que considera que ha anat "empobrint sistemàticament" les famílies.

A Catalunya, el preu del lloguer està limitat a 271 municipis que estan declarats com a zones tensionades. Un lloguer a Barcelona costa de mitjana 1.193,41 euros al mes, gairebé un 10% més que fa un any.

A banda, la manifestació també reclama que els contractes siguin indefinits i es renovin automàticament, així com posar fi als habitatges buits, turístics i de temporada perquè tornin al mercat residencial.

Les entitats pel dret a l'habitatge demanen a les administracions que prohibeixin la "compra especulativa" i acabin amb "l'acaparament" d'habitatge.

Després de la manifestació, el Sindicat de Llogateres vol impulsar una vaga de lloguers per fer front a l'increment de rendes. Segons la patronal, la iniciativa no té encaix legal, tot i que altres veus apunten que pot ser una manera d'assenyalar els fons d'inversió propietaris de blocs sencers.

"Si ens unim, els llogaters tenim molt més poder que qualsevol polític i qualsevol rendista", ha assenyalat Carme Arcarazo, portaveu de l'entitat.