25 anys de la mort de Guillem Agulló, símbol de la lluita contra la intolerància

Avui fa 25 anys que Guillem Agulló va morir assassinat per un grup de militants de l'extrema dreta a Montanejos, al País Valencià. Després d'un quart de segle i d'un judici que va considerar l'assassinat un crim comú, el jove antifeixista, militant en moviments independentistes d'esquerres, s'ha convertit en una icona de la lluita contra la intolerància.

Guillem Agulló tindria ara 43 anys, i a casa Guillem Agulló els records pengen de les parets i ell viu en la memòria dels pares. Als 18 anys, Pedro Cuevas va clavar-li una ganivetada al cor. El jove assassinat es deia com el seu pare, per a qui, 25 anys després la lluita continua.

"25 anys, malgrat que és un grapat d'anys, per nosaltres és com si fos ahir. La mort d'un fill per un pare i una mare i uns germans..., no estem preparats per a la mort d'un fill."

Per la seva mare Carme Salvador el perquè de la seva mort és clar.

"Perquè pensava diferent, era líder d'un moviment antifeixista i era Sharp i era maulet..."

Quatre ultres van ser jutjats, només un va ser sentenciat, Pedro Cuevas, condemnat a 14 anys de presó. L'assassí només se n'estigué 4 a la presó, els que l'acompanyaven van quedar absolts. Pel pare el judici va afavorir els acusats.

"I el judici de Castelló va ser un judici clarament de protecció dels nazis, (...) de fet invertiren molts esforços i molt diners en la defensa per poder de mostrar que era una baralla entre amics."

Impunitat

El malson de la família no va acabar amb la tragèdia, anys després encara rebien amenaces i veien com la memòria del fill era vexada pels simpatitzants de l'assassí, diu Carme Salador.

"En el Valencià escriuen "Guillem muerto y bien muerto" i " Guillem jodete"."

Pel pare de Guillem la situació no ha canviat massa i cal seguir lluitant contra la impunitat que ara es reflecteix a Catalunya.

"El 25 aniversari ve a reforçar la idea que la lluita continua i ni oblit ni perdó, ni deixar de reivindicar la memòria de Guillem en les mateixes circumstàncies que va ser el primer dia perquè els nazis campen impunement, per a nosaltres la dreta està protegida pel propi estat. I avui pot estar activada pel què està passant a Catalunya i demà podrà estar activada per una reivindicació laboral."

El periodista valencià, Francesc Bayarri explica que durant 40 anys els atacs de l'extrema dreta han quedat impunes, com les bombes a Joan Fuster i Sanchis Guarner.

"Les clavegueres fosques de la dictadura varen quedar intactes durant molts anys i aquestes clavegueres son les que van alimentar en un primer moment les accions de l'ultra dreta valenciana."

Una de les poques vegades que hi ha hagut neonazis detinguts va ser al 2005 en l'operació Panzer. S'hi van requisar diverses armes, entre elles un llançagranades. Van quedar absolts.

"Van ser condemnats a l'Audiència de València i finalment el Suprem els va absoldre. Jo m'imagine si un grup d'una ideologia contraria a la ultradreta és trobat amb un llançagranades."

Reconeixement

Guillem s'ha convertit en un símbol de l'antifeixisme i l'independentisme i l'esquerra del país va fer-lo seu, primer en les lletres de cançons d'Obrint Pas, Feliu Ventura, Gresca i Orgull Roig entre altres.

Els darrers anys ha arribat a poc a poc cert reconeixement institucional, una dotzena de carrers i places porten el seu nom a Sallent, Burjassot, Vic, Sant Cugat del Vallès, Cimat de la Valldigna i altres municipis. El pare de Guillem Agulló ho té ben present.

"Des de que Anna Gabriel va fer el primer carrer en el seu poble de Sallent, recorde perfectament que eixe va ser l'acte més digne. A Burjassot també es va obrir una altra plaça, però clar és una plaça també que està als afores, el tema de Guillem encara escalda la pell."

El 21 d'abril, Guillem Agulló tindrà un passeig al Jardí Vivers de València. S'inaugurarà al final de la manifestació que cada any commemora la derrota d'Almansa del 25 d'abril de 1707, en una jornada de reivindicació de la diversitat. Els seus promotors amb Acció Cultural al capdavant estan agraïts però no del tot satisfets com explica Toni Gisbert.

"Haguérem preferit un carrer, no una avinguda, un carrer central. Sabem que els canvis son positius i nosaltres el que valorem és el fet de la decisió. Hauríem preferit un carrer, i un carrer central, és un avanç el reconeixement i per tant hem de felicitar l'equip de govern."

Fa dos anys tots els grups de les Corts valencianes van signar una declaració on reconeixien que la mort de Guillem Agulló va ser un crim d'odi. La unanimitat no ha sigut possible a l'hora de posar el seu nom a un carrer de València després de l'abstenció de Ciutadans i el Partit Popular.