25 anys de la mort de Lady Di: sèries, documentals i pel·lícules que ha inspirat el mite

Quan fa 25 anys de la inesperada mort de Lady Di en un accident de trànsit a París, la figura de la princesa de Gal·les continua despertant interès.

N'és una mostra la quantitat de produccions, algunes de ben recents, que s'endinsen, d'una banda, en la vida d'una figura que va canviar la monarquia britànica i, de l'altra, en una mort tràgica que va posar en el punt de mira els paparazzis, i de la qual es nodreixen algunes teories de la conspiració.

Documentals i sèries sobre Diana de Gal·les

La sèrie de Netflix sobre la reina Elisabet "The Crown" (2016-present), que aquest any estrenarà la cinquena temporada, aborda justament en aquesta entrega la mort de l'anomenada "princesa del poble", tal com la va batejar l'exprimer ministre britànic Tony Blair.

El creador de la sèrie és Peter Morgan, guionista també de la pel·lícula de Stephen Frears "The Queen" (2006), que va abordar el cisma que la mort de Diana Spencer va causar entre els britànics i la longeva monarca, a la qui va donar vida l'oscaritzada Helen Mirren.

La mateixa actriu va protagonitzar "The Audience" (2013), que recrea les trobades setmanals entre la reina Elisabet i els primers ministres a Buckingham Palace.

Aquest agost HBO i SKY han estrenat "The Princess" (2022), un documental que repassa la biografia de la princesa a partir d'imatges d'arxiu i de filmacions per retratar el personatge i l'exposició mediàtica a què va ser sotmesa fins a la seva mort.

Precisament, el final de Lady Di és objectiu d'anàlisi a la sèrie documental de Channel 4 i Discovery Plus "Investigating Diana. Death in Paris"(2022), que es pregunta si la tragèdia va ser un assassinat o no, i es fa ressò de les diverses teories conspiratives. Tot i que la investigació francesa i la britànica van concloure que va ser un accident, la llegenda continua.

En parla "The Diana investigations" (2022), de Discovery+, que recull explicacions exclusives dels investigadors del sinistre i com es va contribuir a abonar les teories de la conspiració.

També es va centrar en la tragèdia, en el 20è aniversari, la producció de Prime Video "Princess Diana. Tragedy or treason" (2017).

Ben diferent és l'enfocament de "Diana, our mother. Her life and legacy"  (2017). En aquest documental, els seus fills Guillem i Enric, a més d'amics i familiars, recorden la figura, inclosa l'última conversa amb ella, i la seva tasca humanitària. Així ho explicava el Telenotícies:

Fent una cerca a IMDB, apareixen molts documents que parlen de la vida o la mort de la princesa més popular. A banda dels ja esmentats, hi ha "Spencer" (2021), del xilè Pablo Larraín, que se centra en la decisió de Diana de divorciar-se del príncep Carles.

Hi ha "The Diana interview. Revenge of a princess" (2020), en què s'explica el rerefons de la famosa entrevista a la BBC, aconseguida amb mala praxi i per la qual la cadena ha acabat demanat disculpes a la família de la difunta.  

També "Diana" (2013), en el qual Naomi Watts interpreta la princesa en els dos últims anys de la seva vida i que explica que hauria tingut una relació secreta amb un cirurgià britanicopakistanès.

O "Diana de Gales: la vida de una princesa" (2012), de Netflix, que, en el 20è aniversari de la seva mort, va centrar-se en la vida i la repercussió mundial de la princesa.

Fins i tot se'n va fer un musical de Broadway, "Diana" (2021), portat a la pantalla per Netflix.

Un altre títol, "Princess in love" (1996), va adaptar a la televisió el llibre d'Anna Pasternak que narrava l'afer de Diana amb el capità James Hewitt, segons la versió d'ell mateix.

També dels anys 90 és "Diana. Her true story" (1993), un biopic que parla sense embuts de la vida de Diana Spencer fins al declivi del seu matrimoni amb el príncep Carles, per la relació que mantenia amb Camil·la Parker Bowles. Es basa en el llibre d'Andrew Morton del 1992, que va ser una bomba per a Buckingham en el seu moment i que, segons va revelar l'autor després de la mort de la princesa, va tenir-la a ella com a principal font. S'hi abordava la infelicitat de la princesa, inclosos episodis d'anorèxia, bulímia, depressió i intents de suïcidi.  

I encara trobem "Charles and Diana. A royal love story" (1982), sobre els inicis de la relació i el casament dels prínceps de Gal·les.

Aquestes són només algunes de les desenes de referències que ha inspirat Lady Di.

Una princesa que va canviar la monarquia

La vida de pel·lícula de Diana Spencer va tenir un final sobtat. La matinada del 31 d'agost del 1997, el Mercedes on viatjaven la princesa, la seva parella, el milionari egipci Dodi Al-Fayed, el conductor, Henry Paul, i el guardaespatlles Trevor Rees-Jones es va encastar contra un mur i va bolcar al pont de l'Alma, a poca distància de la torre Eiffel.

Fugien dels paparazzis i el conductor anava begut i a gran velocitat. Només va sobreviure el guardaespatlles. Diana Spencer encara era viva quan els equips d'emergències van arribar al lloc dels fets. "Déu meu, què ha passat?", van ser les paraules que va sentir el bomber que li va practicar els primers auxilis. Tant la investigació francesa com la britànica van concloure que es va tractar d'un accident.

Lady Di tenia només 36 anys i, amb la seva mort violenta i prematura, el mite que significava per a la societat britànica i més enllà encara es va fer més gran.

Van quedar per a la història els canvis que la princesa va introduir en una institució tan antiga com la monarquia. D'entrada, als vots matrimonials va ometre la paraula "obeiré". També va decidir donar a llum en un hospital, en comptes de parir a casa com havien fet fins aleshores les princeses. I va enviar Guillem i Enric a estudiar a una escola privada en comptes que tinguessin instructors particulars a casa.

També es va rebel·lar contra la norma que prohibia que el fill primogènit viatgés amb els seus pares per evitar trencar la línia de successió en cas d'accident.

Amb un estil molt cuidat, va modernitzar la imatge d'una monarquia que va viure grans moments de tensió tan abans de la separació de Carles i Diana com amb la mort d'ella. El juny del 1992 es va publicar la biografia de la princesa que va sacsejar les parets de Buckingham. A finals d'aquell any es va anunciar la separació de la parella. Aquest i altres fets van fer que la reina Elisabet es referís al 1992 com a "annus horribilis".

Però la casa va trontollar de debò pel silenci que la reina va mantenir durant quatre llargs dies després de la defunció de Diana.

Mentre milers de persones expressaven el dol a les portes del Palau de Kensington, la mansió de Londres on va viure la princesa, la reina era al castell de Balmoral, la residència d'estiu a Escòcia, sense dir ni piu ni haver baixat a mig pal la bandera del palau. Va ser un gest fred que va restar moltes simpaties a la monarca, que es va veure obligada a canviar d'estratègia per evitar mals pitjors.

Finalment, va oferir el primer missatge televisat en directe de la seva vida, un discurs de tres minuts en què es va referir a Lady Di com "un ésser humà excepcional" i va justificar el silenci previ com una manera de protegir Guillem i Enric en un moment de commoció.

De resultes d'aquells fets, la monarquia es va començar a mostrar més vulnerable davant l'opinió pública i a adoptar formes més modernes, com les que havia defensat Diana.

25 anys després, la reina continua al capdavant de la institució després d'haver celebrat el jubileu de platí, 70 anys al tron, i amb l'ara muller de Carles, Camil·la, que la reina ha avalat que sigui reconeguda com a "reina consort" quan arribi el relleu.

El fill petit de Diana i la seva dona, Meghan, s'han independitzat de la família reial, i el príncep Andreu ha deixat la vida pública després de veure's acorralat per l'escàndol del cas Epstein i ser acusat de la violació d'una menor. La princesa Diana ja no hi és, però són moltes les coses que han canviat a la casa dels Windsor.