25 anys de l'era Putin: imperialisme i eliminació d'adversaris

En el tradicional missatge de Cap d'Any de 1999, el president rus Borís Ieltsin anunciava que dimitia i que cedia el càrrec al seu primer ministre, Vladímir Putin.

Al març següent se celebraven eleccions anticipades i Putin les guanyava. Havien de ser només dos mandats, però Putin porta ja un quart de segle dirigint el país amb mà de ferro.

25 anys després, Putin s'ha dirigit als russos en el missatge de Cap d'Any, en què ha assegurat que "Rússia avançarà amb confiança el 2025" i ha remarcat que el país ha enfortit la seva unitat en el primer quart del segle XXI.  

Putin ha rendit homenatge als soldats que lluiten a la guerra d'Ucraïna, qualificant-los de "vertaders herois", però no ha donat detalls de la seva predicció de com evolucionarà el conflicte l'any que ve.

25 anys aferrat al poder

Putin va arribar a la presidència de Rússia l'any 2000, percebut com a home capaç de capgirar un país en declivi econòmic i social des de la dissolució de l'URSS.

Però la seva imatge va trontollar greument amb l'accident del submarí Kursk, on van morir 118 homes després d'un intent de rescat que es va decidir massa tard.

La gestió d'altres crisis, com la presa d'ostatges a un teatre de Moscou el 2002 o a una escola a Beslan fa 20 anys per part de combatents txetxens, on els atacants van ser eliminats al preu de matar-hi també centenars d'ostatges, van mostrar les maneres d'un dirigent implacable.

Implacable també a l'hora d'eliminar detractors, amb assassinats com el de la periodista Anna Politkóvskaia o l'enverinament de l'espia d'Aleksandr Litvinenko, que el criticava obertament.

Amb ningú que gosés parar-li els peus, el 2008 va esquivar la constitució per conservar el poder després de dos mandats: va cedir la presidència a un home de confiança, Dmitri Medvédev, per tornar a esdevenir primer ministre i continuar movent tots els fils del país i tornar a la presidència quatre anys després.

Abans, una intervenció militar a Geòrgia pel control d'Ossètia i Abkhàzia va revifar l'orgull de molts russos. Però el nivell de vida només pujava per a alguns, mentre que la majoria veia decebuda com la corrupció ho impregnava tot.

El 2011, el partit de Putin i Medvédev va perdre la majoria absoluta a les eleccions. La gent començava a enyorar l'URSS i el líder del Kremlin va buscar com acontentar-los.

El 2014 va envair Crimea, la llavor del que va desembocar en la guerra d'Ucraïna el febrer del 2022. Un atac que va qualificar de "limitat" i que dura ja fa gairebé tres anys.

Amb aquesta guerra va aconseguir un nou pic de popularitat. Però va caure en picat en plantejar un endarreriment de l'edat de jubilació. Les protestes al carrer van donar ales a l'oposició, tot i que van ser durament reprimides. Una repressió que tindrà el màxim exponent amb l'enverinament, la detenció i, finalment, la mort d'Aleksei Navalni.

Plantar cara a Putin pot ser causa de mort, com també li va passar al líder de Wagner, Ievgueni Prigojin, després d'abandonar el front d'Ucraïna per dirigir els seus homes cap a Moscou.

El 2024 Putin havia de deixar el càrrec, però el 2020 ja va promoure una reforma constitucional que li permet mantenir-se a la presidència, i el passat mes de març va tornar a guanyar, sense sorpreses, en unes eleccions russes que Occident qualifica de farsa.

I, a semblança del que aviat serà el seu homòleg a la Casa Blanca, l'home fort del Kremlin --que s'ha comparat amb el tsar del segle XVII Pere el Gran-- està disposat a roenar a fer Rússia gran.