25 anys de les rondes de Barcelona, una història d'amor-odi
L'Ajuntament de Barcelona té en estudi diverses opcions per encarar el futur d'una carretera que no pot créixer físicament
La mobilitat de Barcelona no seria la mateixa sense les dues Rondes: la de Dalt i la Litoral. Una anella automobilística de 35 quilòmetres, amb què molts conductors tenen una relació d'amor-odi, i que avui compleix 25 anys.
Les previsions inicials es van quedar curtes aviat
La designació de Barcelona com a ciutat olímpica va fer treure del calaix un projecte planificat els anys 70, tot i que es va modificar la intenció inicial de fer una gran carretera de deu carrils en paral·lel, a l'estil de l'M30 de Madrid.
La Ronda es va encabir en el poc espai disponible i en una cursa contra el temps. Les obres es van completar en quatre anys i van costar 780 milions d'euros, després de superar grans dificultats tècniques.
L'èxit va ser immediat. Es preveia que rebria 150.000 vehicles cada dia, previsions que aviat van quedar curtes.
Cada dia hi circulen 165 mil vehicles i s'hi generen retencions molt sovint. La sensació de molts conductors és que aquesta infraestructura ja va néixer col·lapsada.
El futur de la ronda
Les cues són el principal repte de futur que encara una carretera que no pot créixer físicament. L'Ajuntament de Barcelona té en estudi diverses opcions per encarar el futur. L'ús de tecnologia per ajudar a redistribuir el trànsit és una opció.
A més, els veïns d'Horta-Guinardó reclamen la cobertura dels tres quilòmetres que passen pel districte. Així se'ls havia promès fa dos anys, però finalment l'ajuntament només taparà un tram de 500 metres.
Les obres començaran al juliol. De moment hi ha assegurada una inversió de 15 milions d'euros.