25 anys de l'incendi del Liceu: es podria haver evitat?

Aquest 31 de gener ha fet 25 anys de l'incendi del Gran Teatre del Liceu. El foc va destruir una joia de l'arquitectura teatral amb gairebé 150 anys d'història i un dels símbols culturals de Catalunya al món. La notícia va commocionar la societat catalana. El mateix dia, poques hores després del desastre, totes les administracions integrants del Consorci del Liceu van decidir la reconstrucció del teatre, al mateix lloc.

L'incendi va arribar quan estaven a punt de començar les obres de reforma per modernitzar el teatre i millorar-ne la seguretat; hi havia un elevat risc d'incendi, del qual havien alertat reiteradament els informes tècnics.

De fet, per seguretat, les funcions del Liceu es feien amb un equip de guàrdia de bombers a la sala, per actuar en cas de necessitat.

El projecte de reforma i ampliació del teatre va trigar anys a ser aprovat; no es va desencallar fins al 1992 i la llum verda per al començament de les obres es va donar precisament un mes abans de l'incendi.

La pregunta que encara ara plana, 25 anys després, és: si s'hagués fet a temps la reforma del Liceu, s'hauria pogut evitar l'incendi?

Informes tècnics alertaven de l'alt risc de seguretat

Josep Maria Busquets va ser director del Gran Teatre del Liceu entre l'any 1985 i el 1990. El seu cavall de batalla al capdavant del teatre va ser la reforma i ampliació de la sala. L'any 1988 va encarregar un informe tècnic de la situació de l'edifici a l'arquitecte Ignasi de Solà-Morales, un estudi rigorós que va servir per conèixer a fons l'edifici i que ja alertava sobre les deficiències de seguretat del teatre. L'antic responsable del Liceu diu que el risc era gran:

"Passava moltes nits d'insomni. No ho podia explicar perquè, si ho explicava, ningú hauria anat al teatre si sabia que hi havia aquest risc; per això jo pressionava molt fort perquè es fes la reforma".

El primer informe que va fer l'arquitecte Ignasi de Solà-Morales, l'any 1988, ja alertava d'aquest risc. Un teatre vell, amb problemes d'espai, fet de fusta i sense mesures de seguretat. Solà-Morales va fer el projecte de reforma i ampliació del Gran Teatre del Liceu amb els arquitectes del seu equip Lluís Dilmé i Xavier Fabré.

Xavier Fabré diu que sovint passa el que va passar al Liceu: se sap que hi ha unes deficiències, però no hi ha una consciència real del risc.

"Aquesta és la causa que fa que hi hagi els accidents. La gent se'n refia, no té una consciència real del desastre. Els tècnics, quan ens trobem en aquesta situació, som profetes bramant en el desert".

El projecte es va fer amb el suport de totes les administracions que formaven part del Consorci: Generalitat, Ajuntament, Ministeri de Cultura i Diputació de Barcelona. Comportava la reforma del pla urbanístic de la zona i l'expropiació de les finques annexes al teatre, fet que de seguida va provocar les queixes del veïns. El 1990, l'Ajuntament va aprovar el pla en primera instància, però quan s'havia de fer l'aprovació definitiva al ple, l'alcalde Pasqual Maragall el va retirar a última hora perquè cap grup de l'oposició li donava suport.

Josep Maria Busquets es va sentir desautoritzat públicament pel Consorci del Liceu i va presentar la dimissió.

"Em va doldre molt perquè estava tot a punt, un projecte acabat que ha permès després poder reconstruir el teatre, que, si no, no s'hauria pogut fer...  I que et tallin les ales i et diguin: 'No, no t'ho deixem fer'."

Però l'oposició veïnal a l'ampliació del Liceu i el cost de les expropiacions era un element difícil d'afrontar. A més, hi havia el tema de la propietat. La gestió del teatre era pública des que les administracions se'n van fer càrrec l'any 1980, quan van formar el Consorci, però la propietat era privada, en mans de les famílies de la Societat del Gran Teatre del Liceu. L'expresident dels antics propietaris diu que la situació s'hauria pogut resoldre.

"Parlant s'entén la gent. Si ens haguessin dit "us posem molts diners, hem de veure com es resol el tema de la propietat. Si passem a ser copropietaris o propietaris totals amb alguns drets per a vosaltres", que és el que al final es va fer."

Tothom estava d'acord que la reforma era necessària

El fet és que tothom estava d'acord que la reforma s'havia de fer. Després de refer el projecte, es va aprovar finalment el 1992 i es va decidir afrontar-lo per etapes. El desembre del 1993 es va donar llum verda per a l'inici de les obres, que havien de començar l'estiu del 94, però el foc va arribar abans.
 

A peu d'incendi, les administracion van acordar la reconstrucció del teatre. Al consorci, per unanimitat, totes les administracions van estar d'acord a reconstruir el teatre al mateix lloc. Es va desencallar el que havia costat 5 anys de debats: l'expropiació urgent de les finques contigües al Liceu i la necessitat de la titularitat pública de la propietat.

La realitat es va imposar quan el Liceu es va cremar

El projecte d'ampliació i reforma del Liceu va passar a ser el projecte de reconstrucció del Liceu, a càrrec del mateix equip d'arquitectes. Ara, amb l'encàrrec de fer un teatre nou, que reconstruís fidelment el que es va cremar i conservant i restaurant les parts que es van salvar del foc, com la Sala dels Miralls.

Cinc anys després, el 1997 obria portes el nou Liceu, un teatre modern que triplicava l'espai, al mateix emplaçament, i que reproduïa fidelment el que el foc es va endur.

Va ser el segon gran incendi del Liceu en 150 anys

Malauradament, l'incendi del 94 no ha estat l'únic que ha patit el Liceu. El 1861, 14 anys després de la inauguració del teatre, al Liceu hi va haver un altre incendi devastador. Crida l'atenció la similitud de la imatge dels efectes en l'estructura de l'edifici. La reconstrucció del teatre la van fer en només un any.
 

Records de l'antic Liceu: el que el foc es va endur

Els treballadors encara recorden amb nostàlgia el vell teatre. Jaume Tribó, l'apuntador del Liceu i el treballador més antic del teatre. Fa més de 40 anys que hi treballa.

"Entre les coses inanimades, la cosa que m'he estimat més a la meva vida és el segon edifici del Gran Teatre del Liceu."

Hortensia Larrabeiti, cantant del cor, recorda la màgia i l'extraordinària acústica del vell teatre de fusta.

"No és una pèrdua física, és una pèrdua emocional, de tota la gent que ha passat per allà, del que era abans i ja no tornaria a ser."

El Liceu era una relíquia històrica de gairebé 150 anys, pendent d'una reforma integral que va trigar massa. Fusta, vellut, decorats de cartró... El risc d'incendi era molt alt.

Carles Rabassa, tècnic d'audiovisual del Liceu, recorda que cada vegada que hi havia funció, al teatre hi havia un equip de guàrdia de bombers. La causa de l'incendi va ser, finalment, uns treballs de soldadura, precisament per restaurar el teló de ferro tallafocs.

"Vaig pujar a l'escenari per avisar que s'estava cremant per sota, però realment el que s'estava cremant era l'escenari. Quan vaig obrir la porta allà les flames eren espectaculars".

Un cop cremat, la decisió de reconstruir el teatre va ser immediata.

25 anys del foc que va cremar 150 anys d'història: el 31 de gener de 1994, un incendi va destruir el Liceu, un dels símbols culturals de Catalunya https://t.co/2gfJ8r183s #Play324 pic.twitter.com/oivrNomPsC

— 324.cat (@324cat) 31 January 2019

Altes mesures de seguretat per evitar incendis al nou Liceu

Cinc anys després obria portes el nou Liceu, en el mateix emplaçament, tal com era, però modern, i amb les últimes mesures de seguretat.

Ferran Torres, l'actual cap de Seguretat del Liceu, ja treballava al teatre quan es va cremar. Assegura que les mesures de seguretat i antiincendis del Liceu són excepcionals.

"Els que vam viure l'incendi el que intentem és que no torni a passar."

Ens acompanya a la sala on es controla actualment tot el Liceu. Qualsevol incidència fa saltar l'alarma i els equips de seguretat i manteniment s'hi desplacen per comprovar la incidència.

Portes, mampares metàl·liques, teló tallafocs, s'activen automàticament per un sistema de seguretat que tanca els diferents espais, per impedir que el foc pugui traspassar d'unes zones a les altres. Les 4 escales d'emergència permetrien evacuar el teatre en 10 minuts.

Un espai desconegut.

I al subsòl del teatre, en cas de necessitat, un dipòsit amb mig milió de litres està a punt per bombejar aigua, a través de canonades, fins a tots els racons del teatre.

La prevenció és la clau perquè el Liceu no torni a viure mai més la tragèdia d'un incendi.