26.000 famílies en risc de desnonament pel final imminent de la moratòria d'habitatge

A finals d'aquest mes d'octubre s'acaba la moratòria dels desnonaments decretada pel govern espanyol davant la pandèmia, per evitar que famílies vulnerables es quedin al carrer.

A més de suspendre els desnonaments, el decret permet la moratòria en el pagament de lloguers si els propietaris són grans tenidors i la prohibició de tallar subministraments bàsics com llum, aigua i gas als consumidors vulnerables.

Amb la vista posada en aquest horitzó, el Parlament de Catalunya intenta tirar endavant una nova llei amb mesures urgents per fer front a l'emergència habitacional.

Es tracta de tenir eines legals a punt davant el final de la moratòria, que ha evitat part dels anomenats llançaments però no tots.

La norma vol protegir les famílies que van quedar desemparades quan el Constitucional va anul·lar el decret de mesures urgents impulsat des de Catalunya.

I es desenvolupa en paral·lel a la llei d'habitatge espanyola, que negocien el PSOE i Unides Podem i que el PP ja ha anunciat que recorrerà i que no aplicaran les comunitats on governa.

26.000 famílies en risc de desnonament

El gener passat, el TC va impugnar el decret que obligava grans tenidors a oferir un lloguer social a les persones vulnerables abans de tirar endavant un desnonament. L'argument principal era que es va aprovar com a decret i no com a llei.

Això va deixar més de 3.000 famílies vulnerables sense poder continuar negociant amb els grans tenidors propietaris dels pisos on vivien, tant en els casos d'ocupació i d'extinció de contracte com de renovació del lloguer social.

Sense llei, el mes que ve podrien desnonar 26.000 famílies a Catalunya.

Més pressió als grans tenidors

Davant d'aquesta situació, el Parlament està tramitant una nova proposició de llei per recuperar i millorar la protecció que ja tenien aquestes persones amb el decret impugnat, com explica aquest vídeo a partir del cas de Jèssica Casals. Ella va ocupar el pis d'un banc quan es va separar i se'n va anar a viure sola amb els seus tres fills:

La portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, Lucía Delgado, destaca que la proposició donarà al gran tenidor un mes per fer una oferta de lloguer social. D'aquesta manera, diu la PAH, es blindaran aquestes mesures de protecció.

En canvi, el president de la Comissió de Promotors i Constructors de Catalunya, Xavier Vilajoana, creu que l'obligació d'oferir un arrendament social reduirà l'oferta de pisos de lloguer.

Per la presidenta de l'Observatori de l'Habitatge, Carme Trilla, la clau és obligar els fons d'inversió a oferir aquests lloguers socials.

"És aquí on rau el problema, en els operadors no professionals, que no estan complint els preceptes de funció social de tenir habitatges ocupats i en bones condicions de manteniment i, en canvi, són els que van rebre ajudes públiques milionàries per evitar que col·lapsessin."

També s'ha reclamat que la Generalitat compleixi la promesa d'invertir 1.000 milions d'euros anuals en habitatge.