Participació històrica: 6 punts més a les eleccions municipals i 15 més a les europees
Participació històrica en un superdiumenge d'eleccions. Des de 1987 no havia anat tanta gent a votar en unes eleccions europees i municipals. A Catalunya, a les 6 de la tarda, el 50,6% del cens ja ha anat a votar a les europees i el 51% a les municipals.
Aquestes xifres suposen un augment de participació de 15 punts respecte al 2014 en les europees i sis punts més que a les municipals de fa quatre anys.
Són unes xifres històriques, només per sota de la participació de 1987, quan també van coincidir unes eleccions municipals i europees. Llavors va ser del 54% en les dues eleccions. Les de fa 32 anys van ser les primeres eleccions europees a Catalunya.
L'augment de participació més significatiu és a les europees, però cal tenir en compte que a les últimes, fa 5 anys, no es va donar la coincidència de comicis amb les municipals.
A les municipals, la participació creix, però menys.
A Espanya, la participació a les eleccions locals fins a les 6 de la tarda ha estat del 50%, lleugerament superior a les eleccions del 2015: 0,27 punts. La participació a les europees fins a les 6 de la tarda era del 49,4%. 15 punts més que a les del 2014.
Augments arreu
Per demarcacions, Lleida es manté com la que suma més participació, amb un 53,20%, seguida de Girona, amb un 52,84%. A Tarragona, fins a les 6 de la tarda han votat un 51,62% dels votants. I a Barcelona, el 50,54%. En tots els casos, la participació és més alta que fa 4 anys.
A la ciutat de Barcelona la participació marca un rècord amb el 51,9%, un punt més que la més alta de tota la sèrie històrica.
En el cas de les eleccions europees, el segon avanç de participació indica que a Catalunya han votat fins ara el 50,57% dels electors. Això suposa un fort increment, de més del 15%, respecte dels comicis del 2014.
Per demarcacions, la participació fins a les 18 hores queda així: Lleida, 52,50%; Girona, 52,39%. Tarragona, 50,78%; I Barcelona, 50,18%. L'any 2014, a la mateixa hora, la més alta no arribava al 37%.
L'evolució a les dues del migdia
La participació també ha estat de rècord en l'històric del migdia. A les dues del migdia havien anat a votar a les eleccions municipals el 35,6% dels catalans. I a les europees, el 35,4%. Això són 10 punts més de participació a les europees i tres i mig més a les municipals respecte de les eleccions de 2014 i 2015. Aquestes xifres suposen rècords històrics.
La participació més alta en unes municipals a Catalunya va ser el 1995 amb un 35,27%. A les europees, la participació sempre havia estat al voltant del 30% al migdia. Enguany, Catalunya frega les xifres de participació a les sis de la tarda el 2014, amb quatre hores més de votació.
La participació a Espanya puja menys. Fins a les dues del migdia havien anat a votar el 35,2% dels electors a les municipals, 0,39 punts per sobre dels comicis del 2015. A les eleccions europees, la participació també puja a tot Espanya: arriben a un 34,7%, 10,84 punts per sobre del 2014.
Les circumscripcions i les ciutats amb més participació
Per circumscripcions, l'augment més important a les municipals es dona a Barcelona, on la participació era a les dues del migdia del 35,1%. Ha pujat 3,5 punts respecte del 2015.
La participació més elevada es dona a la circumscripció de Tarragona, on ha votat el 37,6% del cens. Augmenta 3,1 punts. A Lleida han votat el 37,2%, 3,5 punts més. A Girona, el percentatge és del 36,6%, 3,2 punts més que fa quatre anys.
La participació a les quatre capitals catalanes també és de rècord a les municipals.
Per municipis, on més creix la participació a aquesta hora és a Montblanc, Berga, Guissona i Móra d'Ebre:
Aquest és l'històric de l'augment de participació a Catalunya a les municipals:
14 punts més a Lleida a les europees
A les eleccions europees, la participació més important a les dues del migdia es donava a Lleida, amb el 37%, un augment de 14 punts. A Tarragona han votat el 37,3%, 12 punts més. A Girona, la participació és del 36,04%, 10,6 punts més. I a Barcelona han votat el 34,87%, 9,4 punts més que el 2014.
Cal tenir en compte que aquest 26M hi ha coincidència d'eleccions municipals i europees (i en algunes comunitats no històriques també autonòmiques), un fet que no passava des de fa 20 anys.
Aquesta coincidència només s'ha donat en tres ocasions en democràcia (l'any 1987, l'any 1999 i ara). Es dona cada 20 anys perquè les eleccions locals són cada 4 anys, i les europees, cada 5.
El futur de 947 municipis
Més de 5,4 milions de catalans podran votar per escollir els seus representants als ajuntaments en 947 municipis. Però també se celebren eleccions europees. Per tant, els electors trobaran dues urnes, i encara una tercera per als ciutadans de la Vall d'Aran, que elegiran el Conselh Generau.
En alguns col·legis hi ha una quarta urna, la que correspon a l'elecció dels membres de les entitats locals descentralitzades. Del vot als ajuntaments en depèn també la composició d'altres organismes supramunicipals, com diputacions i consells comarcals.
Un col·legi electoral de Cornellà de Llobregat
Incidències puntuals
A primera hora hi ha hagut alguns retards en l'obertura d'alguns centres, per incidències puntuals. Ho ha explicat el conseller d'Interior, Miquel Buch:
"Algun incident molt, molt menor, com, per exemple, que un president o presidenta de mesa ha ordenat la retirada d'alguna pancarta que era massa a prop del lloc de votació i, segons la normativa, ha demanat als cossos policials que es retiressin. Per tant, podem parlar de normalitat i de fets que passen en qualsevol altra contesa electoral."
La Generalitat ha demanat que hi hagi una elevada participació en unes eleccions on s'han de decidir la nova composició dels municipis, del Parlament Europeu, del Conselh Generau d'Aran, dels consells comarcals i, de retruc, les diputacions.
Meses de votació a l'Escola Eiximenis de Girona. (ACN)
Pel conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, són eleccions "transcendentals en el cas de Catalunya i també per al regne d'Espanya i la Unió Europea en conjunt":
"Moltes institucions canviaran a partir d'aquestes i eleccions i, per tant, això afectarà el nostre futur immediat."
37 milions d'electors a Espanya
A tot Espanya, hi ha més de 37 milions d'electors i el cost de l'operatiu és de més de 172 milions d'euros. El govern espanyol recorda que serà una jornada poc usual, per les diverses convocatòries electorals, amb municipals, europees, autonòmiques en 12 comunitats, eleccions als cabildos canaris i als consells insulars de les Balears i al Conselh Generau d'Aran.
Ahir, dissabte, el ministre Fernando Grande-Marlaska va visitar i comprovar l'operatiu al centre de dades d'Ifema, des d'on es farà el seguiment de la participació i el recompte de resultats.
L'hora també de triar el Parlament Europeu
Avui també es fan eleccions al Parlament Europeu a la majoria de països de la Unió. Ja han votat al Regne Unit, els Països Baixos, la República Txeca, Eslovàquia, Letònia i Malta. I avui es vota als 21 països restants.
Una electora busca papereta al centre cívic Pere Pruna de Barcelona (EFE)
Els més matiners han estat els italians, que, a més, podran votar fins a les onze de la nit. Els sondejos preveuen un fort càstig als partits tradicionals i un gran augment de les formacions ecologistes i, sobretot, de populistes, extrema dreta i euroescèptics, amb Marine Le Pen a França, Matteo Salvini a Itàlia i Nigel Farage al Regne Unit.
Són unes eleccions marcades pel Brexit i el seu ajornament, que ha obligat el Regne Unit a participar als comicis i que manté en suspens el nou repartiment d'escons a l'Eurocambra.
Diversos països celebren avui altres eleccions, a més de les europees. El cas més rellevant és Bèlgica, on es decideix el proper govern del país, amb eleccions generals, i també regionals, on es decideixen els parlaments de Flandes i Valònia.
A Lituània es vota en la segona volta de les presidencials. A Romania es fa un referèndum contra les reformes judicials del govern. A Itàlia hi ha municipals a la meitat del país i regionals al Piemont. A Grècia hi ha municipals i regionals. I a Irlanda, on ja es va votar divendres, hi va haver un referèndum sobre el divorci i eleccions municipals.
Com anirà el recompte
Les primeres urnes que s'obriran seran les europees, seguides de les municipals i, finalment, les autonòmiques. No obstant això, els resultats dels comicis europeus no es començaran a saber fins a les onze de la nit, ja que caldrà esperar que tanquin els col·legis de l'últim dels 28 països cridats a votar, Itàlia.
Si bé els resultats de les europees no es publicaran fins a les 23.00 aproximadament, els dels comicis locals s'aniran actualitzant a partir de les 21.00, quan tanquin els col·legis de les Canàries.
Problemes per votar des de l'estranger
En aquestes eleccions s'han tornat a posar de manifest les dificultats dels residents a l'estranger per votar. La Junta Electoral Central va ampliar el termini de votació per als residents permanents a l'exterior inclosos en el cens. Així, es podia votar per correu fins avui i en una urna al consolat fins demà mateix, però, tot i això, els problemes s'han tornat a repetir.
Uns 240.000 catalans poden votar des de fora de l'Estat. En les últimes eleccions al Congrés dels Diputats, el vot escrutat des de l'estranger va ser d'un 5%.
Alguns dels catalans que viuen de manera permanent o temporal a l'estranger asseguren que votar continua sent una cursa d'obstacles.
Prop de 6.000 agents a Catalunya
El dispositiu electoral mobilitza a Catalunya prop de 6.000 agents de seguretat, majoritàriament Mossos i també Policia Nacional, Guàrdia Civil i policies locals.
El Ministeri de l'Interior desplega uns 93.000 agents perquè les eleccions es desenvolupin sense incidents, amb un operatiu que inclou mesures de reforç del nivell 4 d'alerta antiterrorista.
Segons les dades facilitades pel Ministeri de l'Interior, el pla de seguretat és similar al de les eleccions generals del 28A i suposarà un desplegament de més de 45.000 guàrdies civils i prop de 30.000 policies nacionals.
A més, s'hi sumaran uns 13.000 agents de les policies locals i al voltant de 5.000 efectius dels cossos autonòmics de l'Ertzaintza, Mossos d'Esquadra, Policia Foral de Navarra i la de les Canàries, sense oblidar el personal sanitari dels diferents serveis d'emergències.