272 mentors formaran docents per adaptar els projectes educatius a la digitalització
La convocatòria s'obrirà a l'octubre per a mestres i professors amb competències digitals que formaran la resta de docents per aprofitar les eines tecnològiques
El curs que ve 272 mentors digitals acompanyaran escoles i instituts en la seva digitalització. Es vol formar els docents i ajudar els centres -tant públics com concertats- a garantir una estratègia digital adaptada al seu projecte educatiu, que complementi l'activitat presencial.
Aquesta formació començarà al gener, i acabarà d'aquí dos cursos. A més, es distribuiran 250.000 dispositius més per a l'alumnat de 6è de primària i de primer i segon de secundària. Ho ha explicat el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, en una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies, ACN.
"A finals del curs 22-23 tindrem els 3.500 centres educatius del país amb aquest acompanyament de 272 mentors digitals que durant aquest temps hauran garantit aquesta estratègia digital dins de cada centre, adaptada al seu projecte educatiu. Necessitem garantir que aquesta transformació educativa que ha de complementar l'educació presencial entri dins de totes les aules del país."
El departament traurà a l'octubre la convocatòria pública per seleccionar els 272 mentors, que hauran de ser funcionaris que ja estiguin dins del sistema, més concretament, docents amb competències digitals per poder ensenyar i ajudar els centres a adaptar-se i a aprofitar totes les eines. Les places que quedin vacants, - mentre aquests professors fan aquesta feina--, es cobriran amb personal de la borsa del departament.
Cadascun d'aquests mentors acompanyarà entre 10 i 15 centres des del gener del 2022 i fins al final del curs següent. Un dels objectius és que el curs 2022-2023 acabi amb tots els docents amb una competència digital de nivell B1, que correspon a un nivell mitjà.
250.000 ordinadors més
El conseller ha anunciat també la compra de 250.000 dispositius més per als alumnes de 1r i 2n d'ESO primer i de 6è i 5è de primària després. El conseller ha explicat que l'objectiu del curs vinent no és arribar fins als alumnes de cinquè, però no ha descartat que es pugui aconseguir.
La pandèmia va fer que Educació accelerés la digitalització dels centres. Fins ara, en total s'han repartit més de 220.000 ordinadors entre els alumnes de 3r i 4t d'ESO, batxillerat i FP. Al març també es va acabar l'entrega de 72.400 portàtils entre docents, s'han desplegat connectivitats i s'han transformat digitalment uns 1.200 centres. Unes perspectives que es preveien per a l'inici del curs passat i que, per diversos motius, no van arribar a les aules fins ben entrat el segon trimestre.
Mesures Covid per al curs vinent
El conseller Cambray insisteix que la situació epidemiològica i l'avenç de la vacunació aniran marcant les mesures sanitàries, també a les escoles. Ha garantit que s'obriran el 13 de setembre amb les màximes mesures de seguretat, que fins ara són les que es van anunciar el mes de maig. Es prendran altres decisions si són necessàries en funció de la situació epidemiològica, "de moment no s'escauen", ha dit el conseller.
Aposta per l'orientació
Cambray ha considerat l'orientació educativa dels alumnes com una de les línies de treball prioritari de la legislatura. Per això, ha anunciat que es començarà a fer a primer d'ESO i no des de quart. El conseller reconeix que es troben que hi ha alumnat a batxillerat que hauria seguit un millor itinerari a la formació professional i per això incideix en la necessitat d'acompanyar abans els alumnes per poder-los oferir el "millor camí possible" tenint en compte cada persona.
Això està lligat amb la transformació educativa que, segons Cambray, aposta per un ensenyament més competencial. Així, sobre la modificació del currículum de batxillerat que es farà el curs 2022-2023 a primer i el curs següent a segon, Cambray afirma que ha de ser "més flexible, amb més passarel·les" i que desemboquin en una selectivitat també diferent.
Cultura religiosa als centres
El conseller també ha anunciat que el curs vinent es passarà de 3 a 4 professors de religió islàmica, seguint el pla pilot que es va començar el curs passat. Ha explicat que l'objectiu és oferir una assignatura de cultura religiosa "més àmplia".
Ara per ara, però, la normativa diu que, a demanda de les famílies, s'ha d'oferir religió catòlica, evangèlica, jueva i islàmica. Actualment, el sistema compta amb 978 professors de religió catòlica, sis d'evangèlica i quatre d'islàmica, un més que el curs passat.
