El president de la COP29, Mukhtar Babayev, i Simon Stiell, secretari executiu de la CMNUCC, s'abracen durant la COP29, a Bakú (Reuters/Maxim Shemetov)

300.000 milions de dòlars per als països del Sud Global, la xifra de consens que tanca la COP29

La cimera del clima pacta un nou objectiu de finançament climàtic allunyat de les demandes dels països que han de rebre els diners.

Marta Jerez, Montse Poblet i Cori Calero, enviades especial a BakúActualitzat

La cimera del clima de Bakú aprova un nou objectiu de finançament climàtic, 300.000 milions de dòlars anuals als que s'hauria d'arribar abans del 2035. Aquest diumenge ha acabat la COP29, batejada com la COP de les finances. A les 2.40 de la matinada, a la República de l'Azerbaidjan, i amb més de 30 hores de retard, el president de la cimera, Mukhtar Babayev, ha picat el martell que indica que totes les parts estan d'acord amb el document proposat.

S'aprova així triplicar el compromís dels països rics per ajudar els països en desenvolupament a pagar la transició energètica i l'adaptació al canvi climàtic. La xifra vigent era de 100 mil milions fins l'any vinent. També s'insta les diferents parts a estudiar com ampliar aquesta quantitat fins a arribar a l'1,3 bilions d'euros que reclamen els països que esperen rebre aquests fons i que durant les dues setmanes de negociacions han repetit insistentment que això és el mínim que necessiten.

Després d'un dissabte en què les negociacions han estat en perill per no reflectir les demandes dels països del Sud Global, finalment s'ha aprovat un acord financer.

L'acord de Bakú no ha satisfet pràcticament ningú. El secretari general de les Nacions Unides assegura que esperava un resultat més ambiciós, però diu que s'ha posat una bona base per seguir treballant, mentre els països amb menys recursos econòmics com l'Índia, Bolívia o les illes Marshall l'han qualificat d'absolutament insuficient i han criticat durament l'actitud dels estats rics.

 

 

Nou objectiu de finançament climàtic

Sota la premissa que qui contamina paga, aquesta cimera tenia l'encàrrec de marcar un nou objectiu de finançament climàtic. Per primera vegada en 15 anys calia revisar els diners que els països desenvolupats han de donar als països en desenvolupament per compensar els danys provocats per la crisi climàtica.

Després de dues setmanes de negociació on les postures han estat molt allunyades, els gairebé 200 països han aconseguit trobar punts de consens en el document.

En el punt 7 del text, es fa una crida a tots els actors que treballin junts per permetre l'ampliació del finançament per als països en desenvolupament per a l'acció climàtica de totes les fonts públiques i privades, almenys fins a 1,3 bilions de dòlars l'any 2035.

En el punt 8 es decideix establir un objectiu de 300 mil milions de dòlars anuals per a l'any 2035 per a l'acció climàtica dels països en desenvolupament, amb els països desenvolupats prenent el lideratge per aconseguir-lo.

En el punt 27 exposen que decideixen posar en marxa "El full de ruta de Bakú a Belén" amb l'objectiu d'ampliar el finançament climàtic a països en desenvolupament per donar suport a baixes emissions de gasos d'efecte hivernacle. L'any que ve, a la COP30 que se es farà al Brasil, les parts hauran de presentar un informe sobre aquesta qüestió.

No es detalla, però, quina quantitat es donaria cada any d'aquí al 2035. Ni tampoc si els diners mobilitzats seran públics o privats, ni si arribaran en forma de crèdit o de subvencions.

Negociació en perill

La xifra de l'acord ha estat la pedra a la sabata d'aquesta negociació. Mentre que els països del Sud Global, els que menys contaminen i més reben els impactes de la crisi climàtica, reclamaven bilions de dòlars per fer accions climàtiques, els països rics no van fer pública la seva oferta numèrica fins divendres, el dia que havia de tancar la cimera i després de 12 dies de reunions.

En el primer esborrany presentat, on hi havia de posar la xifra hi havia literalment una "X", i en el segon, la xifra que oferia era de 250.000 milions de dòlars. Una quantitat que els països en desenvolupament van qualificar d'"insuficient" i "irrisòria".

La tarda de dissabte la presidència va cridar els països per fer consultes sobre un nou document. Uns moments més tard, països del Sud Global van abandonar la sala per explicar que tornarien a les negociacions fins que el nou text no recollís les seves demandes.

 

 

ARXIVAT A:
Crisi climàtica
Anar al contingut