300.000 persones esterilitzades per la força al Perú, sense justícia 25 anys després

"Esterilitzacions forçades, mai més!" és el crit que llancen les dones que reclamen justícia per les pràctiques il·legals que es van cometre al Perú durant el mandat d'Alberto Fujimori, als anys 90. "Sabeu com és lluitar durant 25 anys?", es queixa Victoria Vigo, una de les dones esterilitzades per la força.

Ara, tant les víctimes com els col·lectius que reclamen justícia per aquest cas veuen amb desesperació com s'encalla el procediment judicial contra Fujimori i diversos exministres de Sanitat per aquest cas.

Just quan s'havia de decidir si obria un procés penal o arxivava la denúncia contra els set exmandataris, el poder judicial ha canviat el jutge del cas, una maniobra que les víctimes temen que suposi més dilacions en el cas:

"Interposen accions, retarden la causa, un seguit d'instruments que hi ha al procés, però que, quan tu veus que s'utilitzen d'aquesta manera, es fa de mala fe, per retardar-ho", denuncia Jennie Dador, secretària executiva de la Coordinadora Nacional de Drets Humans.

Les víctimes denuncien el "nou maltractament" a les supervivents i que no es demori més la decisió judicial perquè "causa patiment i angoixa en la llarga lluita i espera per la veritat, la justícia i reparacions integrals".

Actualment, Fujimori, de 83 anys, compleix una condemna de 25 anys de presó per delictes de lesa humanitat.

Esterilitzacions amb l'excusa de reduir la pobresa

En el marc d'una campanya per, teòricament, acabar amb la pobresa, es van practicar lligadures de trompes a més de 270.000 dones i vasectomies a uns 22.000 homes, la immensa majoria indígenes que només parlaven quítxua.

Es tracta de reduir la natalitat de les persones sense recursos, amb el pretext d'eliminar la pobresa, segons va constatar la Fiscalia.  

Les xifres del que es va anomenar anticoncepció quirúrgica voluntària es recullen en informes del Ministeri de Salut recollits per la Defensoria del Poble.

No se sap oficialment quantes víctimes forçades hi va haver.

N'hi ha més de 8.000 inscrites al Registre de Víctimes d'Esterilitzacions Forçades, obert pel Ministeri de Justícia i Drets Humans el 2016, i són més de 2.000 les que ho han denunciat. D'aquestes, 1.307 van acabar amb lesions greus per l'operació i cinc van morir a causa de les seqüeles de la intervenció.

Hi ha dones que poden haver mort sense haver-ho denunciat i altres que no s'atreveixen a explicar-ho per vergonya, por o desconeixement,. perquè són dones molt pobres, de l'àmbit rural i que no parlen castellà.