327 multes al dia a la Zona de Baixes Emissions: quantes se'n podran reclamar?
L'Ajuntament de Barcelona interpreta que només anul·larà les multes recorregudes pels conductors que no estan pagades. Això sí, tenia preparat un fons de 31,8 milions d'euros per fer-hi front.
Amb l'anul·lació de la Zona de Baixes Emissions (ZBE), el Tribunal Suprem etziba un cop a una de les mesures estrella del segon mandat d'Ada Colau com a alcaldessa. La mesura no tindrà efectes pràctics pel que fa a la limitació d'entrada dels vehicles més contaminants a Barcelona, perquè el Ple municipal va aprovar el gener d'aquest any una nova ordenança que substituïa la que ara ha derogat el Suprem.
De fet, l'equip de govern (tant en l'actual mandat, amb Jaume Collboni al capdavant, com abans amb Colau) tenia coll avall que el Suprem confirmaria la sentència de març de 2022 del TSJC.
Més de 10 milions en multes
En tot cas, la implementació de la Zona de Baixes Emissions ha generat un nombre enorme de sancions als conductors que accedien a Barcelona sense disposar d'una etiqueta ambiental.
TV3 ha tingut accés, en exclusiva, a les dades que l'Ajuntament de Barcelona no havia fet públiques fins ara. A través del portal de transparència municipal, hem sabut que, entre setembre de 2020 (quan es va començar a cobrar les multes) i setembre de 2023 s'ha imposat un total de 367.787 sancions.
Les matemàtiques ho posen fàcil: són 327 multes al dia, cada dia, durant tres anys. I la gran majoria (309.129) es van imposar mentre hi havia vigent l'ordenança ara anul·lada pel Suprem.
Les multes anaven entre els 100 i els 1.800 euros, en funció del tipus de vehicle. En total, en aquests tres anys, l'Ajuntament ha recaptat 10.734.701,30 euros. Aquesta xifra comprèn només les multes que ja s'han pagat, i no les que estan recorregudes.
Allau de multes a la Meridiana
Les multes s'apliquen als vehicles que no tenen distintiu ambiental i entren al perímetre de la Zona de Baixes Emissions. L'Ajuntament ha disposat càmeres en una vintena de punts per llegir les matrícules i captar les que incompleixen la normativa.
De tots aquests punts, hi ha dues avingudes on s'ha captat la majoria de sancions. A la Gran Via, a l'alçada de la Monumental, les càmeres han fotografiat 18.866 infraccions en tres anys. A la mateixa Gran Via, però a l'altre extrem (al pas per La Campana, al districte de Sants-Montjuïc) la xifra s'enfila fins a 31.177.
Ara bé, si hi ha un punt que s'ha convertit en un malson per a centenars de conductors és l'Avinguda Meridiana, uns metres després del pas sota el Pont de Sarajevo. Allà, les quatre càmeres instal·lades per l'Ajuntament han fotografiat un total de 108.398 vehicles que accedien a la ZBE sense tenir permís per fer-ho. El més simptomàtic del cas és que per la Meridiana hi accedeixen a la ciutat, segons les últimes dades de l'Ajuntament, 44.505 vehicles cada dia.
Per la Diagonal, ho fan molts més (55.793), però allà s'ha imposat menys sancions per infraccions de la ZBE.
Cotxes, camions, autocaravanes... i 424 tractors!
Pel que fa al tipus de vehicle, la gran majoria de multes s'ha imposat a cotxes, seguit de vehicles de transport de mercaderies. Les sancions a motos són molt menors, i crida l'atenció que, en aquests tres anys, han accedit a Barcelona sense etiqueta ambiental 424 tractors que han estat multats.
Es podrà reclamar?
Amb l'anul·lació de la ZBE per part del Suprem, moltes persones es pregunten si podran reclamar els diners pagats per les multes. Això encara està obert, però, d'entrada, la interpretació que en fa l'Ajuntament de Barcelona és clara: no es retornarà ni un euro.
Segons ha pogut saber TV3, els serveis jurídics municipals consideren que les multes pagades (aquests més de 10 milions d'euros) són expedients ferms i, per tant, no es poden revertir. En canvi, sí que accepten que es revertiria les sancions no fermes, aquelles en què el conductor sancionat ha interposat un recurs que encara està obert.
Però, com que aquestes sancions no s'han pagat, l'Ajuntament no hauria de retornar diners.
Què caldrà fer per reclamar?
Aquest punt encara està en fase d'estudi, però, d'entrada, els serveis jurídics de l'Ajuntament s'inclinen per tancar els expedients de les multes d'ofici, és a dir, sense que les persones multades hagin de fer res. Seria, per tant, un procediment diferent del de les reclamacions per les multes imposades durant els dos primers estats d'alarma, declarats inconstitucionals pel Tribunal Constitucional.
