34 periodistes morts a la Franja de Gaza en un mes: "Volen evitar la veu de la veritat"

Informar del que passa dins de la Franja de Gaza és una tasca cada dia més difícil. Enmig de constants talls de connexió i d'internet, la informació que arriba a l'exterior és molt limitada. A més, la premsa internacional tampoc hi pot entrar. Per això és de vital importància la tasca que duen a terme els periodistes locals.

Tot i que els periodistes estan coberts pel dret humanitari internacional, ja n'han mort, com a mínim, 34 de palestins en l'últim mes dins de la Franja. A aquesta xifra cal sumar-hi una desena més de ferits. 

Un dels mitjans que tenen periodistes sobre el terreny és Palestine TV (Palestinian Broadcasting Corporation). La seva seu principal és a Ramal·lah, però connecten en tot moment amb els seus companys de dins de la Franja de Gaza, on tenen unes 400 persones. Són dels pocs mitjans que hi tenen personal i, per tant, veu i ulls per saber què hi passa. Això, però, també converteix els seus periodistes en objectius. 

"No hi ha res que ofereixi protecció a aquests periodistes"

Mohammad Abu Hattab és un dels últims periodistes que han mort pels bombardejos. Era un conegut periodista que feia 20 anys que sortia en pantalla. Estava amb la seva família a casa seva i pocs minuts abans havia fet la seva última connexió. S'ha convertit en una de les cares més icòniques dels periodistes morts pels bombardejos. A la redacció de Ramal·lah la seva fotografia està per tot arreu. 

"Israel continua cobrant-se vides palestines i ataca a tothom indiferentment. No hi ha immunitat per a ningú", critica Muhammad Barghouti, director de Palestine TV, que també recorda que "el dret humanitari internacional dona protecció als periodistes, però ara no s'estan respectant aquests estàndards; no hi ha res que ofereixi protecció a aquests periodistes". 

Barghouti viu enganxat al telèfon des de fa un mes. Quan ens rep al seu despatx, no fa ni deu minuts que li acaben de comunicar que hi ha hagut una altra mort a la Franja d'un dels seus treballadors; una situació que tampoc és fàcil de gestionar pels companys de Ramal·lah. 

Maysa el-Ahmad és la cap de redacció de Palestine TV. Per ella, "l'ocupació israeliana, a través dels seus intents constants d'atacar els periodistes, intenta evitar la transmissió de les imatges que mostren el patiment del nostre poble i dels crims que es cometen a la Franja de Gaza". Per això es mostra convençuda quan diu que "intenten silenciar la veu de la veritat i apagar aquestes càmeres perquè el món no vegi què passa a Gaza". 

El-Ahmad assegura que intenta que els seus equips estiguin protegits amb el casc i l'armilla, però reconeix que quan hi ha un bombardeig tot això serveix de poc, especialment ara, que "hi ha perill a tot arreu". 
 

Informar des de Cisjordània tampoc no és fàcil 

Els periodistes d'aquesta redacció també es troben amb dificultats per informar des de Cisjordània, amb atacs per part de l'exèrcit i dels colons israelians. Ens en mostren un exemple: una càmera que va rebre trets a Cisjordània. És una altra manera d'intentar silenciar les seves veus, també fora de la Franja de Gaza. 

No és la primera vegada que aquest mitjà es troba amb dificultats i impediments per informar. El gener del 2002 les forces israelianes van entrar al seu edifici, van confiscar equipament i posteriorment hi van fer detonar explosius, de manera que l'edifici es va incendiar i això va provocar l'ensorrament de la meitat de les instal·lacions. A l'edifici actual, una fotografia recorda aquell moment.