4 anys de l'1-O: 150 persones pendents de judici i cap condemna per càrregues policials

Quatre anys després del referèndum de l'1 d'octubre del 2017, les causes judicials pendents avancen a poc a poc als jutjats. La persecució als tribunals afecta més de 3.000 persones, segons Òmnium Cultural, amb diferents implicacions en els fets.

Encara hi ha 6 líders polítics exiliats, i els 9 dirigents independentistes empresonats ja han rebut l'indult. Però quatre anys després no hi ha cap condemna a un policia o guàrdia civil per les càrregues policials d'aquell dia.

Malgrat les dificultats per processar agents i responsables per les càrregues policials de l'1-O, imatges que van donar la volta al món, el Centre de Defensa dels Drets Humans Irídia ha aconseguit processar 63 policies per les càrregues en set escoles de Barcelona, defensant les querelles de 13 ciutadans.

Entre els agents processats hi ha l'escopeter que va disparar la bala de goma que va buidar un ull a Roger Español a l'IES Ramon Llull o el policia de la "coça voladora" identificat a l'IES Pau Claris.

L'advocada d'Irídia Anaïs Franquesa ha anunciat aquest divendres que la instrucció està a punt d'acabar, després de quatre anys d'investigació, i ara el judici es preveu cap a finals del 2022 i el 2023.  

"Aquesta és la causa més important d'Europa pel que fa a policies investigats per càrregues policials en una protesta, hi ha 63 agents investigats. No hi ha cap causa més gran a nivell europeu."

Però, d'altra banda, Roger Español també serà jutjat per desordres, i com ell hi ha més de 150 persones pendents de judici per donar suport o defensar el referèndum, des d'alts càrrecs de la Generalitat fins a empresaris o activistes.

Les conseqüències d'aquell 1 d'octubre van acabar implicant un reguitzell de tribunals: el Suprem, el Constitucional, el de Comptes, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, l'Audiència Nacional i una trentena de jutjats de Catalunya.

En aquests moments, més de 150 persones continuen pendents de passar pels jutjats.

A les Terres de l'Ebre, hi ha pendent el judici per les càrregues a Sant Carles de la Ràpita i a Girona, estan pendents de les causes contra policies i guàrdies civils per les actuacions a Sant Julià de Ramis i Aiguaviva.

En canvi, el jutjat de Manresa va arxivar el 2019 desenes de denúncies contra els policies per les càrregues a l'escola Joncadella de Sant Joan de Vilatorrada, i hi ha causes amb recursos pendents com Callús, Fonollosa, Castellgalí, o el cas reobert de l'institut Quercus de Sant Joan de Vilatorrada a petició de l'Audiència de Barcelona.

També estan pendents de recurs a l'Audiència la sentència per desobediència greu i inhabilitació contra Jordi Pessarrodona i el judici del hacker de Valls a qui demanen 23 anys de presó per atacs informàtics durant l'1-O.

Als responsables del referèndum se'ls van imputar fins a més d'una vintena de delictes, entre els quals, els de rebel·lió, sedició, malversació, desobediència, prevaricació, atemptat contra l'autoritat i desordres públics.

Judici del procés

El gruix de les condemnes, 12, van recaure sobre alts càrrecs del govern i del Parlament i sobre els responsables d'Òmnium i de l'Assemblea Nacional Catalana. Els 9 condemnats a presó en el judici del procés pel Tribunal Suprem han estat indultats aquest mes de juny, però continuen inhabilitats per ocupar càrrecs públics.

Jordi Cuixat, Jordi Sánchez, Josep Rull i Jordi Turull han presentat recurs a la sentència al Tribunal Europeu dels Drets Humans. La resta esperen la resolució del Tribunal Constitucional per recórrer al tribunal europeu.  

Mentre que l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell va ser jutjada al Tribunal Suprem, quatre membres més de la mesa van ser inhabilitats i condemnats per desobediència pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Mireia Boya, de la CUP, en va sortir absolta, i Josep Nuet, va haver de deixar l'escó al Congrés. Ara, els condemnats estan pendents del recurs presentat al Suprem.

Els cinc síndics electorals del referèndum van ser absolts, i també està pendent el recurs presentat pel fiscal a l'Audiència de Barcelona.

Una altra de les absolucions més destacades ha estat la del major Josep Lluís Trapero i la cúpula dels Mossos jutjats a l'Audiència Nacional.

Exiliats pendents d'Europa

Encara hi ha sis polítics exiliats pels fets de l'1 d'Octubre. El jutge el Tribunal Suprem Pablo Llarena ha intentat diversos cops aquest anys aconseguir-ne l'extradició amb diverses euroordres.

L'últim episodi el va viure la setmana passada a Sardenya l'expresident Carles Puigdemont, quan va ser detingut durant 20 hores. Puigdemont està pendent el dia 4 de declarar davant del jutge sard. Llarena defensa que l'euroordre està en vigor, però el Tribunal General Europeu (TGE) interpreta que estan suspeses mentre no resolgui les qüestions prejudicials que el mateix Llarena ha presentat.

D'aquesta resolució, n'estan pendents també els exconsellers Clara Ponsatí i Toni Comín, que amb Puigdemont són ara eurodiputats. També la vicepresidenta d'ERC, Marta Rovira, i la dirigent de la CUP Anna Gabriel, que estan exiliades a Suïssa.

L'únic que té resolta l'euroordre per un tribunal belga que va rebutjar l'extradició és l'exconseller Lluís Puig. L'exconsellera Meritxell Serret, també exiliada a Bèlgica, va decidir tornar a Catalunya el maig passat, i ara es troba en llibertat pendent de judici.

Alcaldes i alts càrrecs

Pel que fa a les causes contra alcaldes durant l'1-O, dels 700 que la Fiscalia va demanar investigar només ho va acabar fent a una vuitantena. Ara hi ha una dotzena de casos oberts.

La causa contra l'exconseller Bernat Solé, condemnat per desobediència per haver participat en l'organització de l'1-O quan era alcalde d'Agramunt, està pendent del recurs de la Fiscalia.

També estan pendents els judicis contra els alcaldes de Castelló d'Empúries, Molins de Rei, Sant Carles de la Ràpita, Collbató, Figueres, Dosrius i Alcarràs.

En canvi, l'alcaldessa de Roses, Montse Mindan, la primera jutjada per l'1-O, va sortir absolta, i l'alcalde de Roquetes, Paco Gas, que va també va ser absolt, està pendent del recurs del fiscal, que va demanar la nul·litat del judici per ser jutjat per un altre tribunal.

El jutjat 13 i el Tribunal de Comptes

El jutjat 13 de Barcelona persegueix per responsabilitat en l'organització de l'1-O una trentena d'alts càrrecs de la Generalitat, del CTTI, de la CCMA, d'Exteriors i empresaris. Hi ha 29 persones pendents de judici.

A més, Lluís Salvadó i Josep Maria Jové hauran de ser jutjats pel TSJC per la seva condició d'aforats com a diputats al Parlament.

Per la seva banda, el Tribunal de Comptes investiga 34 persones relacionades amb la política exterior de la Generalitat entre el 2011 i el 2017, en relació amb el referèndum de l'1-O, entre els quals hi ha persones processades pel jutjat número 13 i també l'exconseller d'Exteriors Raül Romeva.

Finalment, la Fiscalia ha presentat, a instàncies del Tribunal de Comptes, una quinzena de querelles al jutjat número 18 per investigar la possible malversació en aquesta política exterior per afavorir el procés català.

L'Institut Català de Finances ha avalat els 5,4 milions d'euros de fiança que la Generalitat ha pagat per a 29 dels 34 encausats.