40 anys de la Marxa Verda i del pas del Sàhara a domini marroquí
La Comissió Europea acaba d'aprovar ajudes de 425.000 euros per als refugiats saharauis, però les ONGs catalanes creuen que és insuficient
Fa 40 anys de la Marxa Verda, 40 anys d'un dels grans conflictes oblidats: el del Sàhara Occidental, després de l'annexió per part del Marroc i Mauritània de la que era colònia espanyola.
El poble saharaui continua vivint en un territori dividit per un mur de més de 2 mil quilòmetres de llarg, en els campaments de refugiats d'Algèria i en una diàspora per la resta del món.
La Comissió Europea acaba d'aprovar ajudes de 425.000 euros per als refugiats saharauis, però les ONGs catalanes creuen que és insuficient. La convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació també continua bloquejada.
Quin era el panorama històric fa 40 anys
Mentre el dictador Franco agonitzava, Hassan II, al tron del Marroc, va organitzar un cop d'efecte que encara perdura en el temps. Es tracta de la Marxa Verda: 350.000 marroquins van acampar dins el Sàhara espanyol. Va impedir que la colònia espanyola convoqués un referèndum d'autodeterminació, i, en tres mesos, el Sàhara va passar a domini marroquí.
El Front Polisario va lluitar durant 16 anys, però el Marroc va acabar tancant a dins d'un mur el 80 per cent del Sàhara. Uns 150.000 autòctons són en campaments a Algèria. I després, dotze anys més de silenci en forma de negociacions sense final.
El 2010, uns 20.000 saharauis es van tancar a Gdeim Izik, el Campament de la Llibertat. Una protesta pacífica que va acabar amb diversos morts i es va escampar a la capital, Al-Aaiun, on la policia continua matant. Els únics condemnats van ser 24 saharauis.
