40 anys del primer trasplantament de fetge de l'Estat: "Mai havíem vist una cosa així"
Entrem al quiròfan de l'Hospital de Bellvitge amb tres sanitaris que hi van, repassem amb l'actual responsable de la unitat què ha canviat i parlem amb la persona que fa més anys que viu amb un fetge trasplantat
Encara no està del tot clar si l'operació va començar sense tenir l'autorització, o si va arribar a última hora. En tot cas, el que és segur és que fa 40 anys l'Hospital de Bellvitge va ser el primer centre a tot l'Estat a fer un trasplantament de fetge, quan només hi havia 4 grups al món que en feien regularment.
Aquell dia, un equip de professionals encapçalats pels cirurgians Eduardo Jaurrieta i Carles Margarit van fer història. Ells havien estudiat prèviament la tècnica a l'estranger i van reclutar un equip per fer-ho també aquí. Ells ja són morts, però hem pogut parlar amb l'anestesiòloga, la infermera instrumentista i un dels cirurgians --ara ja jubilats-- que van participar en aquella primera intervenció.
Els acompanyem als quiròfans. Són nous, amb l'última tecnologia pel monitoratge, molt diferent de quan ells van afrontar el 23 de febrer del 1984 fer un dels trasplantaments més complexos del moment.
"Jo ho recordo amb una il·lusió tremenda, però també amb una por atroç. No teníem res, no teníem literatura, no hi havia ordinadors per treure un article. Passava un zelador i li dèiem, "sisplau esprem aquesta bossa --la bossa de sang-- que l'espremés perquè baixés més de pressa", recorda Marta Suárez, que era l'anestesiòloga en aquell primer trasplantament de fetge.
"Vam passar moments bastant difícils perquè teníem por de no donar la talla, de no arribar al punt, perquè era una cosa nova i mai havíem vist una cosa així", afegeix Carmen Pascual, infermera instrumentista a l'operació.
El primer pacient trasplantat de fetge
El primer pacient va ser Juan Cuesta, un mecànic de la SEAT diagnosticat d'un tumor hepàtic sense cap altra esperança de curació.
L'òrgan trasplantat va ser extret a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron. El mateix doctor Jaurrieta i dues infermeres d'urologia van agafar-lo i amb l'R5 d'una de les infermeres el van portar fins a Bellvitge on els esperava tot l'equip.
Alfonso Osorio, que era cirurgià en aquella intervenció, recorda:
"Se'm va posar una cara d'alegria quan vaig veure el fetge nou! Va ser espectacular, ens va donar una altra vegada adrenalina per continuar lluitant les 12 hores que va durar la intervenció."
L'operació va ser un èxit, el pacient va tolerar bé el nou òrgan i va tornar a fer vida normal després de ser donat d'alta.
Tots tres coincideixen que tot i les dificultats, les reticències i desconfiances (sobretot externes) ho repetirien. D'aquella primera experiència se'n va començar a crear una expertesa.
Allargant vides; "Era fer-t'ho o morir-te"
No totes les intervencions van anar com haguessin volgut, però sí que van allargar moltes vides. Qui ho sap millor és la Montserrat Collado que amb 28 anys va tenir una hepatitis fulminant.
Ara porta orgullosa el títol de la trasplantada de fetge número 20 a Espanya. De tot, en això fa 37 anys. És la persona que fa més anys que viu amb un fetge trasplantat a Espanya.
"El que em van regalar en el seu dia va ser la vida. Vam ser una mica conillets d'Índies, en aquell moment, però era fer-te això o morir-te."
Aquells primers trasplantaments els feien en el seu temps lliure, sense cobrar hores extres, entre que acabaven la jornada al seu lloc de treball i començaven l'endemà.
Bellvitge pioner, i ara, centre de referència
Van obrir un camí que han continuat noves generacions com la Laura Lladó, cap de cirurgia i trasplantament hepàtic Hospital de Bellvitge i responsable d'organitzar aquest reconeixement i homenatge als pioners:
"Ningú pensava realment que el trasplantament hepàtic acabés funcionant. Perquè encara no sabíem si funcionaria, si s'estandarditzaria, sinó que era com "aquells bojos estan fent això", no?"
L'entusiasme i voluntarisme d'aquell cmençament amb els anys s'ha traduït i consolidat en equips amb una alta formació i especialització, que han ajudat a definir protocols en aquest tipus d'intervenció.
Bellvitge va ser pioner i ara encara és un centre de referència. "És evident que ara està tot molt estandarditzat, està remunerat. Però requereix una dedicació, estar disponible pràcticament tots els dies de l'any, o sigui que també hi ha una part d'il·lusió i de dedicació a una cosa concreta que és imprescindible per a un procediment com aquest", diu la doctora Lladó.
El que ningú dubta, i de fet tothom ens insisteix, és a recordar i remarcar que, ni els protocols, la tecnologia, els professionals..., res d'això no seria possible sense l'altruisme dels donants.
La Montserrat Collado ho té molt present:
"És el fetge del meu donant, que m'està donant vida. És ell el que fa 37 anys que viu amb mi, i gràcies a això jo puc estar aquí parlant amb tu. El mèrit és del meu donant. D'aquella família que aquell dia va dir que sí."
