41 mesos de presó per al "xaman de QAnon", l'home amb banyes de bisó de l'assalt al Capitoli
Convertit en la imatge de la revolta, Jacob Chansley ha rebut la condemna més alta fins ara per impedir la certificació de la victòria de Joe Biden
Un tribunal federal dels Estats Units ha condemnat a tres anys i 5 mesos de presó Jacob Chansley, més conegut com "el xaman" per les banyes de bisó que portava en la revolta del 6 de gener durant l'assalt al Capitoli.
El setembre passat, Chansley, de 34 anys i provinent de Phoenix, a Arizona, conegut també com "el bisó de QAnon", es va declarar culpable davant el tribunal federal de Colúmbia, que el va jutjar per haver impedit la certificació de la victòria de Joe Biden a la presidència. L'assalt al Capitoli va obstruir, segons el tribunal, el procediment oficial del plenari del Congrés.
Chansley es va entregar voluntàriament a l'FBI en una trucada telefònica, l'endemà de l'assalt. Aleshores va declarar que reconeixia els fets i que hi va assistir "com a patriota", seguint la crida del president sortint, i es va declarar membre del moviment patriòtic de dretes QAnon, que defensa teories de la conspiració.
L'acusació li demanava una pena de 51 mesos, més de 4 anys, que hauria estat la més alta contra un dels assaltants, tot i que es van retirar els càrrecs per violència. Finalment, el tribunal l'ha condemnat a una pena lleugerament inferior, de 41 mesos de presó.
El jutge Royce Lamberth, en la lectura de la sentència, ha dit de Chansley que "ha esdevingut la imatge d'aquella jornada de caos que va fer tremolar la democràcia americana". I ha afegit: "Això que vau fer és terrible", referint-se al penediment que ha mostrat l'acusat, que ha dit que ha deixat l'organització i que ha quedat "decebut de Trump".
Violència, trastorn mental o penediment?
Per contra, la fiscal Kimberly Paschall durant el judici va assegurar que l'assalt va ser un acte violent i que Chansley havia posat missatges a les xarxes contra els polítics, que qualificava de "traïdors i corruptes".
"Si l'acusat fos pacífic, avui no seria aquí."
Jacob Chansley es va defensar al·legant: "No sóc cap criminal perillós". Va dir que té "trastorns de la personalitat" dels quals es vol curar per convertir-se en "un home millor".
"No sóc un home violent, ni un insurgent ni, certament, un terrorista. Soc només un bon home que va vulnerar la llei."
Va assegurar que creu "en la llibertat, la llei i l'ordre, i la responsabilitat", i que a la presó on ha estat en règim d'aïllament, ha tingut temps per pensar i dir-se a si mateix: "Tio, estàs molt fotut".
A la presó va ser diagnosticat amb esquizofrènia transitòria, trastorn bipolar, depressió i ansietat. El seu advocat Albert Watkins, va dir que la Marina dels Estats Units l'any 2006 havia trobat que Chansley tenia un trastorn de la personalitat, però tanmateix el va declarar "apte per al servei".
Un total de 664 persones han estat inculpades en diferent grau per haver participat a l'assalt, durant el qual, o poc després, van morir cinc persones, i quatre policies que van participar en la defensa del Capitoli després es van suïcidar. Uns 140 policies van resultar ferits.
El primer dels assaltants jutjat va ser condemnat a 8 mesos de presó pels mateixos càrrecs que Chansley, que ha rebut la pena més alta, igual que l'assaltant que va donar cops a un policia.
- ARXIVAT A:
- Eleccions Estats UnitsJudicial