44 milions d'euros: el cost de fer oficial el català a la Unió Europea

El cost de convertir el català en llengua oficial a les institucions de la Unió Europea seria d'uns 44 milions d'euros anuals.

Aquest import és per una sola llengua, de manera que fer oficials el català, el basc i el gallec pujaria a uns 132 milions d'euros anuals.

Aquesta és la conclusió a què arriba un càlcul preliminar de la Comissió Europea demanat pel govern espanyol, amb data d'aquest dimecres i al qual ha tingut accés TV3.

L'ha enviat el vicesecretari de la Comissió Europea John Watson a l'ambaixador de la representació permanent d'Espanya davant de la UE, Marcos Alonso.

Una estimació en base al cas de l'irlandès

Watson explica a Alonso que un informe complet per saber el cost amb precisió trigaria uns 6 mesos, i que el càlcul d'ara és una estimació feta en base al cas de l'idioma irlandès.

L'irlandès es va incorporar com a idioma oficial de la UE el 2015, i Watson ha enviat l'informe fet llavors amb la previsió del que costaria la seva incorporació progressiva.

Aquest informe estima que en les institucions europees es tradueixen anualment unes 70.000 pàgines de documents, i que caldrien uns 24 traductors juristes per a cada idioma.

Pot ser més car o també més barat

Watson afegeix que hi ha factors que poden encarir o abaratir el cost, com ara la disponibilitat de professionals i també de bases de dades terminològiques per fer traduccions automàtiques.

Tot i que el govern espanyol ha dit que n'assumirà el cost, la resta de socis europeus havien demanat aquest càlcul de la Comissió abans de pronunciar-se.

El document es debatrà a la reunió de ministres de dimarts que ve, on aquesta qüestió es podria sotmetre a votació.

Un projecte sorgit del pacte PSOE-Junts per a la mesa del Congrés

La proposta de fer oficial el català a la UE va agafar volada a mitjans d'agost després que Junts acceptés fer presidenta del Congrés Francina Armengol a canvi que el govern espanyol ho assumís com a projecte propi.

Un mes després, l'executiu de Pedro Sánchez en funcions va dir que estava disposat a assumir el cost, però en la reunió del Consell d'Afers Generals de la UE el projecte no va avançar degut a les reticències d'alguns països.

Llavors el govern espanyol va dir que prioritzaria el català en detriment del basc i el gallec, cosa que no va agradar gens al PNB i al BNG, que ho van qualificar de "notícia decebedora".

El ministre d'Exteriors de Sánchez, José Manuel Albares, s'ha esforçat des de llavors a superar les reticències, proposant que el cas d'Espanya no pugui servir de precedent per a casos similars.