4.500 documents històrics del Parlament, disponibles online: què hi pots trobar

Cartells de propaganda de principis del segle XX, convocatòries sindicals de la postguerra, les primeres edicions de l'Estatut de Núria o reglaments de l'Ajuntament de Barcelona de fa un segle. Són alguns dels prop de 4.500 documents del fons de la biblioteca del Parlament, que s'han digitalitzat i ja es poden consultar online a la Memòria Digital de Catalunya. 

El gruix del material forma part de la donació que va fer el 1985 al Parlament Josep Fornas, diputat de la primera legislatura --iniciada el desembre de 1932-- i col·laborador del president Tarradellas a l'exili.

Fornas, de forma clandestina, va fer un esforç per recuperar i preservar fins a 1.940 fulls i 2.500 fullets publicats entre la Primera República i els anys de la postguerra. 
 

La campanya de l'Estatut del 32

Entre tota aquesta pila, hi ha documents molt atractius per a encuriosits i interessats en la història de l'últim segle a Catalunya, que donen per hores i hores de consulta.

Per exemple, hi ha diversos anuncis que convidaven les dones a recollir signatures a favor de l'Estatut del 1932 --en van sumar unes 400.000. Elles no podien votar, però se les animava a fer campanya. 

En aquest context, també es va demanar a les catalanes que engalanessin els balcons de casa en la diada de Sant Jordi del 1932 "com a prova de catalanitat".

Documents de campanya per a l'anomenat Estatut de Núria, el primer redactat a Catalunya i aprovat pel Parlament espanyol el 9 de setembre de 1932. Ara també se'n poden consultar les primeres edicions del text.

De la mateixa època és també un altre missatge que demana la retolació en català. 

Entre les carpetes de documents polítics, destaca també un fullet d'una edició de les Bases de la Unió Catalanista, que es calcula que es va imprimir el 1891, o un text d'Enric Prat de la Riba dirigit a la Mancomunitat el 1917.
 

"Volem descans dominical!"

Entre els milers de fulls solts que inclou la col·lecció, hi ha també molts documents amb segells sindicals. En aquest sac hi ha des de convocatòries de protestes i reivindicacions, com la de la secció de neteja domiciliària i "serventes" --com les anomena el document dels anys 30-- reclamant el descans els diumenges, fins a cartes a afiliats.

Per exemple, hi ha una carta de les Juventudes Falangistas a un militant de Comissions Obreres, del 1967, en què se l'informa que se li ha obert expedient per la seva ideologia nacionalista catalana. En concret, diu el text, per manifestar-se contra "la unitat del destí en l'universal que és Espanya".
 

Multes de 25 pessetes a Barcelona

En el nou fons digitalitzat, també hi ha documents extensos que, més enllà de la política, permeten acostar-se també a la vida cultural, religiosa, econòmica i social de l'època.

Un exemple n'és el Reglament General de Circulació Urbana editat per l'Ajuntament de Barcelona el 1932, quan als carrers de la ciutat tot just feia tres anys que s'hi havien instal·lat els primers semàfors.

En 162 pàgines, recull les normes de circulació i les sancions per infraccions de trànsit. Per exemple, hi diu que la velocitat màxima a Ciutat Vella és de 25 quilòmetres per hora, mentre que "als barris de negocis" és de 30. Saltar-s'ho podia suposar multes de 25 pessetes, import que anava augmentant en sancions posteriors al mateix conductor.

També inclou la descripció dels senyals de trànsit, alguns dels quals totalment obsolets a dia d'avui, com els que distingien els carrers en tres categories.

Atracció de forasters

Encara sobre la ciutat de Barcelona, hi ha també, entre els milers d'arxius, una edició de la revista de l'anomenada Societat d'Atracció de Forasters, entitat fundada el 1908 amb l'objectiu de promocionar el turisme, oferint als "forasters" informació sobre l'oferta cultural de la ciutat. 

Així, en el document ara consultable, publicat el 1915, hi ha un article prou llarg sobre el disseny de l'Eixample, a més de nombrosos anuncis publicitaris de comerços ara desapareguts.

Els serenos de Tarragona

Buscant entre les pàgines de fulletons, també es troben coses com un reglament per als policies urbans i els serenos de Tarragona del 1843, que bé mereix una lectura. S'hi troben normes de convivència com la prohibició expressa d'encendre fogueres a carrers i places ni per Sant Joan ni per Sant Pere "per ser costum molt perjudicial segons demostra l'experiència".

Sobre festes, hi ha també el programa de les Fires de Sant Narcís de Girona del 1935, que incloïa actes com una festa d'aviació, un gran festival taurí o una grantracta valenciana.

Més enllà dels documents cedits pel diputat Josep Fornas, també es poden consultar a la mateixa pàgina diverses monografies sobre dret, catalanisme i política que formen part del fons històric de la biblioteca de la cambra.
 

Un fons lliure de 3 milions de documents

La Memòria Digital de Catalunya és un dipòsit digital cooperatiu impulsat per les universitats catalanes i la Biblioteca de Catalunya. S'hi poden consultar de manera lliure més de 3 milions de documents que formen part de col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni. 

Els documents facilitats pel Parlament també són accessibles des d'Europeana, una plataforma que ofereix continguts digitals d'institucions, museus i arxius sobre el patrimoni cultural europeu.