461 pàgines de vot discrepant per argumentar que Trapero estava conxorxat amb el govern

La cúpula d'Interior hauria actuat de manera que es pogués passar per damunt les mesures acordades per la judicatura per provar d'aturar la votació de l'1 d'octubre del 2017. I ho hauria fet en conxorxa amb els líders independentistes condemnats pel Tribunal Suprem per aquesta mateixa raó. Aquests són els dos pilars principals de l'argumentació de Concepción Espejel, una de les tres ponents de la sentència de l'Audiència Nacional sobre elmajor Josep Lluís Trapero i els tres altres encausats.

Espejel ha emès un vot particular en el qual argumenta, en 461 pàgines, per què creu que calia condemnar Trapero i la resta per sedició. La resolució absolutòria que ha comptat amb el suport dels jutges Ramón Sáez i Francisco Veira, en canvi, en té 96.

La magistrada considera en aquest document que les proves aportades no s'han avaluat correctament, i reitera l'existència d'algun tipus d'acord entre les persones que en aquells moments comandaven Interior i els membres del govern ara empresonats. Es basa en l'intercanvi de correus entre aquestes dues parts, un element que ocupa un espai significatiu en aquests centenars de pàgines.

Això, creu Concepción Espejel, és prova suficient de com Trapero i la resta d'encausats coneixien les intencions del govern de Junts pel Sí i posa de manifest que, malgrat tot plegat, la policia catalana va adoptar una posició passiva que va permetre que el referèndum es realitzés.

Inacció abans i guardar les aparences després

Però la connivència de la cúpula d'Interior amb el procés independentista es podria constatar des del moment en què el Tribunal Constitucional va requerir a Trapero i Soler el 7 de setembre de 2017 que fessin efectiva la suspensió acordada pel referèndum, continua la jutgessa. Una ordre de suspensió que reforçarien les interlocutòries del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i el Fiscal Superior de Catalunya.

Espejel posa com exemple d'això que els Mossos no haguessin actuat davant de l'ocupació de col·legis els dies previs a l'1 d'octubre o el fet que Trapero hagués mostrat la seva satisfacció respecte al desplegament policial del 20 de setembre davant la conselleria d'economia.

La jutgessa entén que, un cop que va ser citat com a imputat, Trapero es va apressar a recollir proves per guardar una aparença de compromís vers l'execució de les directrius judicials. A més, continua Concepción Espejel, ho va fer transmetent al cos de policia català que l'objectiu del judici era fer desaparèixer els Mossos d'Esquadra.

L'aportació de la magistrada segueix argumentat sobre el paper aquells dies de la resta d'imputats, ara absolts.

Pots consultar el contingut sencer del vot particular aquí: