48h Open House Barcelona 2024: propostes i tots els espais que pots visitar
- TEMA:
- Art
Si sovint quan vas pel carrer et preguntes què s'amaga darrere d'aquella porta que t'ha cridat l'atenció o què hi fan en aquell edifici tan fascinant, el 48h Open House Barcelona en pot tenir la resposta.
Aquest cap de setmana, se celebra una nova edició d'aquest festival d'arquitectura gratuït, que arriba a la quinzena edició amb més de 200 espais oberts al públic a l'àrea metropolitana.
Els organitzadors han creat un mapa on es pot consultar en directe l'afluència que hi ha en els diversos edificis. Es pot veure quanta gent hi ha a la cua i amb un codi de colors indiquen la fluïdesa per accedir-hi.
Què ofereix el 48h Open House BCN 2024?
Durant 48 hores, la iniciativa permet descobrir espais que habitualment es troben ocults i gaudir de visites guiades per conèixer què els fa singulars.
Aquest any es podran visitar edificacions a Barcelona, Badalona, Sant Joan Despí, l'Hospitalet de Llobregat, Vilassar de Dalt i Sitges.
En alguns casos són construccions emblemàtiques, en altres edificis d'oficines, però al llistat també hi ha grans infraestructures, llocs des dels quals gaudir d'una vista privilegiada i fins i tot habitatges particulars.
Enguany hi haurà 80 espais que es podran veure per primer cop a la programació i 7 itineraris.
Pots consultar-la sencera aquí:
15 propostes per a tots els públics
Tot i que l'oferta és amplíssima, hem triat 15 propostes diverses i per a tots els públics que no et pots perdre:
► Antiga presó la Model (Barcelona)
La primera parada ens porta a una antiga presó: la Model buscava ser un exemple de reforma del sistema penitenciari quan es va inaugurar a principis del segle XX.
La forma de l'edifici mostrava la seva funció: les façanes transmetien serietat i austeritat als ciutadans, i la funció s'evidenciava amb una distribució innovadora que permetia controlar els presos des d'un punt central d'observació.
► Palau Moja (Barcelona)
Palau senyorial que va fer edificar el marquès de Moja al segle XVIII ocupant una de les torres de la Porta Ferrissa, oberta a les muralles de la Rambla.
El seu estil mostra els darrers moments del barroc, juntament amb influències del neoclassicisme francès.
Després d'un llarg abandó, el 1984 va ser rehabilitat i adaptat com a seu de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
► Ciutat esportiva FC Barcelona - Joan Gamper (Sant Joan Despí)
La ciutat esportiva Joan Gamper agrupa les activitats tècniques i esportives del FC Barcelona, tant professionals com amateurs, en un àmbit aproximat de 20 hectàrees.
D'una banda, trobem els diversos camps d'entrenament (situats al llarg d'un eix central i separats entre ells mitjançant tanques vegetals i murs verds). D'altra banda, les edificacions (situades al perímetre del camp d'entrenament del primer equip de futbol i delimitant el tancament de la ciutat esportiva).
► Vestíbuls Casa Sayrach Casa Montserrat (Barcelona)
Edifici d'habitatges en cantonada, construït seguint els esquemes modernistes amb clares influències gaudinianes.
Destaca la porta principal de l'avinguda Diagonal, coronada per una tribuna tancada per columnes esveltes, que formen una espècie de galeria al pis principal, i el sòcol exterior de pedra, el vestíbul i l'escala.
► Habitatge Oasi (l'Hospitalet de Llobregat)
El procés de recerca de trobar un espai verd, sostenible i amb una bona qualitat de vida en una de les ciutats més denses del país dona nom al projecte: Oasi.
L'objectiu era transformar aquests baixos en un espai mixt i flexible, on es pogués viure i treballar, i qualificar-lo d'una alta eficiència energètica.
El resultat és un pulmó verd com a nucli central de l'habitatge, que treballa com a espai termoregulador i com a sala d'estar.
► Autòdrom de Terramar (Sant Pere de Ribes)
L'Autòdrom de Terramar és la quarta pista més antiga del món. Es va construir l'any 1923, té una llargada d'uns dos quilòmetres, forma ovalada i uns peralts de 90 graus o més.
La manca de fons per respondre a la inversió inicial, sumada a la perillositat que provocaven els revolts tan pronunciats, va deixar ben aviat el circuit sense curses.
A partir dels anys cinquanta, i fins als vuitanta, el recinte va modificar l'orientació cap a l'activitat agrícola. Ara es projecta reobrir l'autòdrom i destinar-lo al món eqüestre i al món del motor d'àmbit corporatiu.
► Habitatge a illa Escorial (Barcelona)
Al bell mig de Gràcia s'hi aixeca un bloc que trenca amb la fesomia del barri i que va suposar tota una revolució. Tant, que va obtenir el Premi FAD d'arquitectura el 1962. Es tracta d'un edifici d'habitatges que es va plantejar com a alternativa a l'illa tancada.
Gràcies a la poca profunditat dels habitatges i a la doble ventilació, es va aconseguir millorar molt les condicions higièniques dels habitatges. Es van eliminar els patis interiors i es van dotar tots els habitatges de molt d'assolellament.
L'habitatge que es visitarà s'ha reformat conservant al màxim l'esquema de distribució original en dúplex.
► EDAR Besòs (Barcelona)
La depuradora del Besòs és la infraestructura de sanejament d'aigües de més capacitat de processament de Catalunya.
Dona servei a més de la meitat de la població de l'àrea metropolitana de Barcelona, i saneja el tram final de la conca del Besòs.
És un exemple d'integració en el teixit urbà i una de les depuradores cobertes més grans del món.
► Casa Leo (Badalona)
Reforma d'una casa entre mitgeres del segle XIX que, al llarg dels anys, va patir diverses intervencions que en van anar modelant l'estructura i la volumetria.
El projecte dona protagonisme als antics murs de pedra i les mitgeres d'obra, hi afegeix noves capes de materialitat i fa present la història del lloc diferenciant el que existia del que s'hi ha incorporat.
La casa s'organitza al voltant d'un pati exterior que envolta i omple de llum el menjador, la cuina i la sala d'estar.
► TMB cotxeres ZAL (Barcelona)
On van a parar els combois del metro quan no estan en funcionament? A les cotxeres de metro, on es posen a punt els trens i se supervisen els sistemes per fer funcionar aquest mitjà de transport cada dia.
Les instal·lacions de ZAL són les que donen servei a l'L9 i l'L10, les línies més noves de la xarxa.
► Torre de les Aigües del Tibidabo (Barcelona)
La seva ubicació, al punt més alt de Barcelona, a 532 m sobre el nivell del mar, va fer que l'arquitecte optés per aixecar una torre de 40 m d'alçada i ornamental i descartés l'opció lògica d'un dipòsit soterrat.
La torre incorpora un dels primers ascensors elèctrics de l'Estat.
► Diagonal Vertical, antic Banco Atlántico (Barcelona)
Edifici d'oficines de 24 plantes i 83 metres d'altura, inaugurat l'any 1969, que es va dissenyar com a seu del Banco Atlántico i que va suposar un canvi significatiu en l'skyline de Barcelona.
És un exemple destacat de l'arquitectura del moviment modern, dissenyat per Francesc Mitjans i Santiago Balcells, inspirat en la Torre Pirelli de Milà, de Gio Ponti.
Fa poc s'ha rehabilitat per millorar l'eficiència energètica i reduir la petjada de carboni amb una façana de vidres fotovoltaics i vegetació autòctona.
► El celler de can Bruguera (Vilassar de Dalt)
El celler ocupa la planta baixa de la casa de can Bruguera, una casa de senyorial reformada a finals del segle XIX.
Té dos grans àmbits: un espai d'entrada, amb diferents elements relacionats amb l'elaboració del vi, i un espai lateral, on reposen una vintena de grans botes de roure.
► Casa Planells (Barcelona)
Les línies sinuoses del volum de la planta principal i de les lloses dels balcons són els elements més característics d'aquest edifici, obra de Jujol, amb una interessantíssima combinació de buits i plens.
Les petites dimensions del solar van obligar a adoptar solucions imaginatives a l'interior. Les dues façanes en cantonada mostren el conflicte entre l'adaptació a la geometria rectilínia de l'Eixample i la febre jujoliana per les formes corbes.
► Oficines del Jardí Botànic (Barcelona)
El festival ens obre, de manera excepcional, les oficines privades del Jardí Botànic, que promou la conservació de la flora mediterrània global i la divulgació científica.
Es tracta d'un edifici singular, de planta cilíndrica, en un entorn privilegiat, a la muntanya de Montjuïc.
Com apuntar-s'hi?
Per visitar la gran majoria d'espais no cal fer reserva prèvia, i les visites es fan sense venda d'entrades.
Com que això pot generar cues, l'organització posa un mapa en temps real per consultar l'afluència de persones als espais.
En alguns casos, cal inscripció. Les places es van posar a disposició el 21 d'octubre per als itineraris guiats i els edificis d'infraestructures que per motius de seguretat ho requereixen.
Què és important en l'arquitectura?
El 48h Open House arriba amb un objectiu clar: promoure la reflexió al voltant de què és important en l'arquitectura i què li dona valor.
Ho fa centrant-se en l'exploració de set característiques fonamentals a l'hora de dissenyar i gaudir d'un espai: la lluminositat, la solidesa, la ubicació, l'orientació, la funcionalitat, la bellesa i el confort.
Els organitzadors han batejat l'edició amb el lema "Penses com vius?". Volen que els visitants es preguntin com volen viure i busquen un espai per reclamar una arquitectura apropiada per a tothom.
La passada edició, que va congregar 76.500 assistents, va pivotar al voltant dels elements i les peces que materialitzen l'arquitectura de la ciutat.
A més, en el marc de les Setmanes d'Arquitectura, fa uns mesos es van obrir al públic sis espais desconeguts i inaccessibles a Barcelona.
Programació infantil
A la programació també hi destaca un recull d'activitats per als menors de 12 anys en diferents espais de les ciutats.
Es diu Open Petits i ofereix visites amb un contingut adaptat als menors.
A més, hi haurà un joc especial per als infants en què hauran de trobar petites cases amagades a 10 espais diferents de les ciutats.
Explorar la relació entre arquitectura i cuina
El festival també aprofundeix en la relació entre arquitectura i cuina a través d'Open Kitchen.
En aquesta secció, s'explora la percepció sensorial i espacial del menjar i s'ofereixen visites guiades per cuiners o responsables de la cuina.
- ARXIVAT A:
- Art Museus Arquitectura Explicatius