5 anys del primer confinament per covid a Europa: "A l'església vèiem la llista de veïns morts"

El 8 de març del 2020 va canviar la vida per a 16 milions de persones que, de sobte, van quedar confinades i no podien entrar ni sortir de la seva regió: la Llombardia. Aleshores la covid ja causava estralls a la Xina, però fins llavors no havia arribat a Europa. 

El primer cas es va registrar a Codogno, molt a prop de Bèrgam i a partir d'aquell moment es van encendre totes les alarmes a Itàlia. Els veïns es van assabentar per la premsa que el primer ministre, Giuseppe Conte, planejava el confinament de 14 províncies, una quarta part del país.

Era el primer gran confinament a Europa. 

La Rosa Solano, una farmacèutica catalana que viu a San Giovanni, ha explicat en una entrevista a Catalunya Ràdio que aquells dies van ser molt confusos i que tenia la sensació que vivien "dins d'una pel·lícula". 

Els records d'aquell 2020 encara li couen, especialment una imatge, la dels noms dels veïns morts escrits a la porta de l'església. A San Giovanni en van morir gairebé un centenar en qüestió de tres setmanes.

"Passar per davant de l'església i veure tots els noms dels veïns que van morir va ser molt fort. També ho va ser veure passar els fèretres dels que morien a casa."

El govern italià va mobilitzar l'exèrcit i va decretar el tancament d'escoles, universitats, establiments i gimnasos. 

Com a la resta del món, el material sanitari va començar a escassejar aviat. "No hi havia prou mascaretes, ni antiinflamatoris, ni antibiòtics. Tampoc bombones d'oxigen", explica la Rosa. Lamenta que va haver d'escollir a qui vendre les bombones, que li demanaven des d'altres pobles.

"Hi va haver un moment en què no hi havia oxigen a Bèrgam, i si t'arribaven dues bombones a la farmàcia i tenies 4 famílies que les necessitaven, què feies? També me'n demanaven des d'altres pobles i deia: 'són per a la nostra gent'. Potser no ho vam fer bé però nosaltres també estàvem molt malament i les necessitàvem. Va ser horrible."

L'avantsala del que vindria a Catalunya

El Teudis, un administratiu català que treballa a una universitat de Milà, ha assegurat a Catalunya Ràdio que els primers casos de covid es van viure "amb secretisme i vergonya". Els veïns que contreien el virus ho portaven en secret, explica. 

Tan bon punt els van confinar, diu, va començar a enviar missatges als seus familiars i amics que vivien a Catalunya per alertar-los de la situació. Una setmana més tard es va decretar el confinament de tot el territori català i el govern espanyol va decretar el primer estat d'alarma.

"Em vaig dedicar a enviar missatges de veu a la família i als amics explicant-los que aquí ja estàvem tancats, que no podíem sortir al carrer sense mascareta, que no teníem contacte amb ningú, que teníem l'exèrcit al carrer... Explicava coses que semblaven que venien del futur, però aquí ja era el present."

El record i l'aprenentatge

Tant la Rosa com el Teudis recorden especialment el so continu de les ambulàncies. "Passaven les 24 hores del dia", assegura la Rosa, que també ha explicat que a Bèrgam ningú sortia a aplaudir als balcons, un reconeixement al personal sanitari que es va estendre a molts països. "Amb tanta gent morta no ens sortia de dintre sortir a aplaudir", lamenta.

Creuen que a Itàlia es van cometre errors i es va subestimar l'amenaça del coronavirus, però el Teudis puntualitza que "sent els primers a tot Europa a trobar-se en aquesta situació tan extraordinària era molt difícil poder encertar-ho tot". Tot i això, creu que la comunicació va fallar perquè es van donar ordres confuses a la població. 

També lamenta que no s'atengués la salut mental de les persones perquè el confinament "va ser molt dur, especialment per als infants". Tots dos confien que ara estaríem més preparats per afrontar un escenari com el del 2020, però creuen que hauríem pogut aprendre més d'aquella situació.