9 morts pels disturbis més greus a Bolívia des de l'inici de les protestes

Els greus aldarulls entre partidaris de l'expresident Evo Morales i la policia han acabat amb la mort d'almenys nou persones i gairebé un centenar de ferits aquest divendres a Bolívia. Els manifestants morts són defensors de l'expresident, fugit a Mèxic.

Morales s'ha mostrat disposat a tornar al país per concórrer en unes noves eleccions, però la presidenta interina del país, Jeanine Áñez, l'ha advertit que, si torna, haurà d'afrontar càrrecs per frau electoral.

Han mort cinc persones per trets de bala i hi ha hagut una trentena de ferits (Reuters)

Morales condemna la repressió des de Mèxic

Els greus disturbis han passat prop de la ciutat de Cochabamba, durant els xocs entre policia i exèrcit, i manifestants. El Defensor del Poble de Bolívia ha denunciat una actuació desproporcionada per part de les forces de seguretat i la mort de cinc manifestants per ferida de bala.

La policia, per la seva banda, ha explicat que van ser atacats amb armes de foc per part de grups de "cocaleros" que intentaven entrar a la ciutat.

El Defensor del Poble titlla de desproporcionada l'actuació policial (Reuters)

Des de Mèxic, on està exiliat, l'expresident ha condemnat la repressió contra els seus seguidors i ha fet una crida a les forces de seguretat a "aturar la massacre".
 

Morales, disposat a tornar a Bolívia

Evo Morales s'ha mostrat disposat a tornar a Bolívia, fins i tot en el cas que no se li permetés concórrer a les eleccions. Tampoc no sap encara si el seu partit l'elegirà a ell com a candidat. Si no fos així, assegura que tornarà per ajudar com un ciutadà més:

"Per la democràcia, si ells no volen que participi en unes eleccions no tinc cap problema a no participar-hi. Només em pregunto per què tanta por. Si aproven la meva renúncia, soc ciutadà, torno com un militant més de base a aportar amb la meva experiència per organitzar-nos per la campanya i ja veurem qui pot ser el candidat."

Morales va defensar en una entrevista a la CNN la celebració d'una reunió nacional amb tots els actors polítics, amb o sense mediació internacional, per pacificar el país.

Áñez, per la seva banda, ha alertat l'expresident que, si torna a sòl bolivià, haurà d'afrontar càrrecs per frau electoral davant de la justícia i donar explicacions davant la justícia per presumptes casos de corrupció del seu govern.

El nou govern bolivià també ha anunciat el trencament de relacions amb l'executiu del president veneçolà, Nicolás Maduro, i l'expulsió dels treballadors de l'ambaixada d'aquest país a La Paz. Maduro es va sumar a les crítiques contra els opositors de Morales i va condemnar un cop d'estat a Bolívia.

Morales, des de Mèxic, ha condemnat els disturbis (Reuters)

Una crisi que fa gairebé un mes que dura

Aquests són els aldarulls més greus que ha viscut el país des que van començar les protestes arran de les eleccions del 20 d'octubre. Morales va guanyar els comicis, però dues setmanes després va renunciar a les presidència per les acusacions de frau i les mobilitzacions dels seus opositors.

L'expresident va assegurar que ho feia pel bé del país i va acceptar l'oferta d'asil polític de Mèxic. Va abandonar el país denunciant un "cop d'estat" que, segons Morales, es va consumar quan Jeanine Áñez va assumir la presidència interina.

A les ciutats de La Paz i El Alto aquest divendres es van repetir les manifestacions de milers de persones procedents de diferents províncies. Un dia més, els defensors de Morales intentaven arribar a la plaça Murillo, on es troba el Palau Quemado, antiga seu del govern abans de Morales que la presidenta interina ha recuperat.

Les protestes van acabar amb enfrontaments entre els manifestants i els cossos policials, que van utilitzar gasos lacrimògens.