50 anys de Badia del Vallès: de ser "un invent del règim franquista" a mirar cap a la UAB

Fa 50 anys naixia el que avui és Badia del Vallès, un municipi de menys d'un quilòmetre quadrat amb moltes peculiaritats. Inicialment va ser un barri dormitori anomenat Ciutat Badia, perquè es va aixecar sobre uns terrenys que el règim franquista havia expropiat a la família Badia, entre Barberà i Cerdanyola. 

Com diu l'alcalde, Josep Martínez, "va ser un dels últims invents del règim". I aquell règim, pocs mesos abans de la mort del dictador, hi va deixar la seva empremta. 

Vist des de l'aire, Ciutat Badia dibuixava la forma de la península Ibèrica. I el carrer principal, l'avinguda Burgos, portava, i porta, el nom de la primera capital de l'Espanya franquista. 

De tota manera, la descoordinació entre els ministeris franquistes va rebaixar la dimensió del projecte. Els 20.000 habitatges previstos es van quedar en poc més de 5.000, perquè per allà hi havia de passar l'autopista. 
 

Ha perdut la meitat de població

Ciutat Badia ocupava menys d'un quilòmetre quadrat, i va arribar a tenir 28.000 habitants. Avui en té 13.000. Una accentuada pèrdua de veïns que és una raresa en plena àrea metropolitana de Barcelona, i que ha provocat que tingui una de les poblacions més envellides del Vallès Occidental.

En molts pisos on abans hi vivien sis o set persones, ara només hi queden dones grans que viuen soles. Els fills han marxat i molts homes han mort. És el cas de la Ramona Prado, que enyora la vida d'abans i recorda quan al barri no hi havia res. 

"No hi havia església i es feia servir un barracó de les obres. El cap de setmana venia un capellà i feia la missa des d'allà. La meva filla va fer la comunió al barracó, com molta altra gent. També s'hi feien batejos."  

La seva amiga Teresa Francisco assegura que els inicis van ser molt difícils. 

"Només teníem els blocs i quatre parets. No hi havia serveis. Ni instituts, ni ambulatoris, ni botigues, ni res. Havíem de lluitar-ho tot."

La primera botiga la va obrir la Margarita Andrés. Recorda que a vegades havien de treballar 24 hores amb el seu marit per tirar-la endavant, i assegura que fins al cap de dos anys, quan va obrir el mercat, no van fer vacances.  

La independència 

L'abril del 1994, el president Jordi Pujol va anar fins a Ciutat Badia per formalitzar la constitució del nou municipi, anomenat Badia del Vallès, que deixava de ser una mancomunitat i s'independitzava de Barberà i de Cerdanyola. 

Però era un municipi amb una particularitat. No té capacitat de finançar-se, perquè no té indústria (no té sòl on posar-la) i el valor cadastral dels seus habitatges és molt baix. 

En conseqüència, gairebé el 60% del seu pressupost ve determinat per les subvencions. La Generalitat hi aporta més de tres milions d'euros anuals. Com que no té més activitat econòmica que la que li generen els pocs comerços que té, Badia té el PIB més baix de Catalunya.
 

Tots els pisos de protecció oficial

Una altra de les singularitats de Badia és que el 100% dels habitatges eren de protecció oficial, un cas únic a Espanya. Això ha marcat el perfil dels seus habitants. És un dels municipis amb la renda per càpita més baixa de tot Catalunya, i gairebé un terç de la seva població és atesa pels serveis socials. 

Però ara aquesta realitat canviarà. 4.000 pisos ja han passat al mercat lliure, i l'any que ve està previst que ho facin el miler que queden encara protegits. S'obre la porta, per tant, a un perfil més heterogeni d'habitants. I l'alcalde mira especialment cap a la veïna Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), a pocs minuts caminant. 

"Fins ara hem viscut d'esquena a la UAB, tot i ser-hi molt a prop. Aquesta particularitat del sistema de protecció oficial ha evitat que molts estudiants vinguessin a viure a Badia. Ara això canviarà, ens hi volem acostar."  

Els pisos de Badia s'estan alliberant de la protecció oficial i lluiten per alliberar-se també d'un altre problema, l'amiant. Tots els blocs del municipi en tenen. L'Ajuntament treballa per retirar tot aquest fibrociment, un material cancerigen que està a present en tots els blocs de Badia del Vallès. 

L'estigma de l'extraradi

Què tenen en comú Antonio Díaz (el Mago Pop), Sergio Busquets, la consellera (i exalcaldessa) Eva Menor i el magistrat del Tribunal Constitucional José María Macías? Són els fills més il·lustres de Badia. L'exemple de l'ascensor social, en paraules de l'alcalde, que vol canviar la imatge negativa que sempre ha acompanyat el municipi. 

Ser vist ara, també, com un dels focus del problema de l'amiant tampoc hi ha ajudat.  

"Tenim un estigma que ens persegueix des de sempre. M'agradaria que aquests 50 anys servissin, també, per revertir aquesta imatge. Molta gent només veu els blocs de Badia des de la C-58, però no l'ha trepitjat mai."

Un estigma que també han patit els veïns. I que els dol. La Maria Sanmartín, que va venir de Súria, es posa la mà al cor quan ens ho explica. 

"Em fa tan mal que parlin malament de Badia... perquè és com si fos una filla meva, perquè hem lluitat per tot."