
50 anys del primer viatge tripulat a la Lluna... amb la vista posada en Mart
El 16 de juliol del 1969, Neil Armstrong, Edwin "Buzz" Aldrin i Michael Collins es van enlairar des de Florida per recórrer els 380.000 quilòmetres fins a la Lluna
Aquest dimarts, 16 de juliol, fa 50 anys que tres astronautes nord-americans es van enlairar des de Florida en una missió que faria història: quatre dies després, l'ésser humà trepitjava la Lluna per primera vegada.
En 76 hores, Neil Armstrong, Edwin "Buzz" Aldrin i Michael Collins van recórrer a bord de l'Apollo 11 els 380.000 quilòmetres que separen la Terra de la Lluna i iniciaven l'òrbita al seu voltant.
50 years ago #OTD, three men launched on a Saturn V rocket to the Moon, about to make history and go where no one had gone before. #Apollo50th pic.twitter.com/ryalx2mCCw
NASA Moon (@NASAMoon) July 16, 2019
At 9:32am ET, the #Apollo11 launch occurred sending three astronauts on a trajectory to the Moon. As we celebrate our #Apollo50th anniversary, learn more about this mission: https://t.co/LYmABrlzYe pic.twitter.com/Tg40MhzPhs
NASA (@NASA) July 16, 2019
Mig segle després, un dels astronautes, Michael Collins, ha recordat la gesta. En un acte commemoratiu al Centre Espacial Kennedy de Cap Canaveral, Collins ha instat a no quedar-se en el record i afrontar la conquesta de Mart:
"No vull tornar a la Lluna. Vull anar a Mart."
Collins, de 88 anys, és l'únic dels tres astronautes que no va arribar a trepitjar la superfície lunar. Mentre Armstrong i Aldrin eren a la Lluna, ell era a la nau que els havia de retornar a la Terra. Preguntat sobre si es va sentir l'home més sol del món mentre els seus dos companys caminaven damunt la Lluna, Collins hi ha respost amb un rotund "no".
"Quan estava sol, gaudia d'un cafè calent, tenia música si en volia... van ser més o menys 40 minuts de pau i tranquil·litat i vaig gaudir de la calma."
Collins ha lloat el comandant de la missió, Neil Armstrong, el primer home que va trepitjar la Lluna. Per ell, Armstrong no només va ser el "millor" comandant que hauria pogut tenir el viatge a la Lluna, sinó també un "magistral" portaveu de la gesta que va paralitzar el món el 20 de juliol del 1969.
A l'acte també hi havia de ser Edwin Aldrin, però finalment no hi ha acudit.

Amb 88 anys, Michael Collins ha recordat el viatge a la Lluna
Una missió que no va anar com estava programada
Les probabilitats d'una missió amb èxit eren del 50%. I no tot va anar com ho havia programat la NASA. L'allunatge, per exemple, es va fer "in extremis".
Un cop sobre la superfície, encara es van esperar unes hores per tal que tots els Estats Units -i una part del món- tinguessin cobertura televisiva per meravellar-los amb la proesa de caminar sobre la Lluna.
Armstrong i Aldrin van estar dues hores i mitja damunt la Lluna i van recollir 47 lliures de mostres. A més a més, van instal·lar sensors sísmics, mesuradors del vent solar i miralls per quantificar exactament la distància amb la Terra.

Després de la missió de l'Apollo 11, deu astronautes més van trepitjar la Lluna. L'últim ho va fer el 1972: va ser Eugene Cernan, mort fa dos anys.
El retorn a la Lluna
La NASA estaria treballant per tornar a la Lluna, i més enllà, de cara al 2024. Està interessada en el pol sud del satèl·lit, per quantificar les reserves d'aigua congelada que conté.
L'agència espacial nord-americana té la intenció d'enviar un home i una dona a la Lluna el 2024, i es planteja construir-hi una base permanent el 2028.