50 infants ucraïnesos ja tenen escola a Catalunya: així es fa l'escolarització immediata
A través del sistema de matrícula viva entren a l'aula d'acollida de l'escola on tinguin vincles o més pròxima, amb beques de menjador i de transport
Els refugiats ucraïnesos arriben també a Catalunya, on moltes famílies tenen vincles des que van acollir nens de Txernòbil o amb l'àmplia colònia ucraïnesa que hi viu. La majoria són dones amb infants petits i adolescents, en edat d'escolarització i a qui el curs els ha quedat sobtadament interromput per la guerra al seu país.
Tots aquests menors podran anar a l'escola així que arribin. Des de divendres ja s'han escolaritzat 50 de menors en diferents poblacions com Barcelona, Guissona, Badalona o Lloret de Mar.
El Departament d'Educació ha elaborat un protocol perquè "es pugui fer escolarització immediata a través de la matrícula viva", segons ha explicat a TV3 la directora general d'Alumnat, Rut Ribas Martí.
La matrícula viva és un sistema que permet acollir nous alumnes durant tot el curs, perquè són nouvinguts o desplaçats i han de continuar el curs escolar en un altre centre. En alguns centres --en general amb més capacitat-- es manté la matrícula oberta durant tot l'any.
Per fer-ho es facilitaran els tràmits. "La indicació és que se'ls ha de matricular tant sí com no", diu Ribas, "pot ser que vinguin sense la documentació que es requereix per a la matriculació perquè han hagut de marxar de pressa i corrents".
"La consigna és que tot infant i adolescent en edat d'escolarització pugui entrar al sistema educatiu de Catalunya."
Per afavorir la integració, tindran prioritat per entrar en escoles on tinguin algun familiar, amic o conegut, o al centre més pròxim d'on s'hagin establert, i que els germans puguin estar en el mateix centre. A més se'ls garanteix el servei de menjador i el de transport, si cal, explica Ribas.
Es preveu que hi haurà una distribució arreu del territori, però en els municipis on ja hi ha una població ucraïnesa i hi pugui haver un volum important de nous alumnes, "es preveu la possibilitat d'augmentar ràtios", afegeix Ribas.
Aula d'acollida i acompanyament
Segons el protocol, els alumnes que arribin aniran a l'aula d'acollida per tenir un acompanyament més individualitzat i per superar al més ràpid possible la barrera de l'idioma. A l'aula es parla català. També s'hi preveu la presència d'un mediador cultural per afavorir la integració social.
A l'escola Fedac de Guissona, Julià Jou, mestre de l'aula d'acollida, assegura que "no és el mateix un alumne arribat d'Ucraïna que un alumne arribat del Senegal, ja que l'alfabet és diferent".
"El que treballem és el vocabulari bàsic perquè l'alumne pugui integrar-se a la comunitat, aula, barri o ciutat, i a partir d'aquí poder-se comunicar amb la gent, amb el seu entorn i amb els companys."
Els més petits entraran directament a l'aula ordinària on també, segons explica Ribas, "hi pot haver un acompanyament més personalitzat i es pot valorar la incorporació d'altres recursos" com un segon mestre de suport.
"També es preveu que rebin acompanyament emocional dins del centre i, si s'escau, fer derivacions a altres agents."
Mestres i professors han d'estar preparats per afrontar la situació a l'aula: informar els alumnes, parlar-ne i reflexionar, i rebre el nou company.
"El dia que va esclatar la guerra van venir molt tocats. Vam parar les classes, vam parlar amb ells, els companys els van acompanyar", explica Vanesa Gómez, tutora de l'escola Ramon Estadella de Guissona.
Suport emocional i mediació cultural
A més de garantir el dret a l'escolarització, un dels aspectes que preveu el protocol és el suport emocional d'aquests alumnes que fugen d'un conflicte bèl·lic. "Fins ara no ens hi havíem trobat", explica Conchi Calvo, directora de l'escola La Palmera de Barcelona, on han arribat dos germans ucraïnesos, un a P5 i l'altre a quart de primària. Van arribar a Barcelona dissabte i dimarts ja estaven matriculats.
"Els nens estan neguitosos, tristos… atesa la situació familiar. La mare ens deia que estaven espantats en veure entorn diferent i desconegut."
La tieta, que ja viu aquí, fa de traductora. A l'escola els dos nens hi tenen un cosí i "a l'aula on va l'alumne de quart hi ha dos alumnes que són d'allà" afegeix Calvo, que assegura: "Creiem que serà més fàcil per acompanyar-lo en aquest procés d'adaptació a una nova situació, una nova ciutat, a un nou barri."
"El que ens importa més és que ells emocionalment puguin estar com més tranquils millor i que tinguin recursos per expressar l'angoixa i els puguem ajudar. Com podem transmetre'ls la seguretat, la tranquil·litat…", acaba Conchi Calvo.
- ARXIVAT A:
- Educació UcraïnaMenorsMigracions