50 morts més a Gaza el dia que fa un mes que va acabar l'alto el foc

Els atacs israelians continuen provocant conseqüències devastadores per als palestins a Gaza. Aquest divendres, quan fa un mes que Israel va reprendre la guerra i es va saltar de manera unilateral l'alto el foc, ha llançat una onada de diversos bombardejos contra la població que ha provocat una cinquantena de morts.

En molts casos, els atacs han anat dirigits contra cases i tendes de campanya a diversos punts de Gaza. Un d'ells ha estat a la zona d'al-Mawasi, un punt designat pel mateix Israel com a "zona humanitària" després que encerclés completament Rafah, al sud de Gaza.

També hi ha hagut atacs a la zona de Beit Lahiya i al barri d'Al Saftawai, al nord-est de la Ciutat de Gaza, on han mort quatre palestins, entre ells dos nens després de rebre l'impacte d'un altre bombardeig israelià. Diversos drons israelians haurien matat també quatre palestins que estaven refugiats a la seva tenda de campanya.

"Un dels pitjors fracassos humanitaris de la nostra generació"

Però més enllà dels bombardejos, un altre dels riscos creixents és, segons el portaveu de la Defensa Civil palestina, Mahmud Basal, la manca de combustible per als vehicles de rescat: "Les nostres tripulacions no podran respondre a les intervencions humanitàries en els pròxims dies si continua la prohibició d'entrada de combustible a la Franja de Gaza".

Això se suma al fet que la immensa majoria d'organitzacions d'ajuda internacional i palestines que treballen a Gaza han hagut de suspendre o retallar dràsticament els serveis des que l'alto el foc va acabar fa un mes, el 18 de març. Moltes d'elles consideren que "els bombardeigs generalitzats i indiscriminats fan que sigui extremament perillós moure's".

Una dotzena d'organitzacions d'ajuda humanitària, com Intermon Oxfam o Save the Children, han emès una declaració conjunta en què insten Israel a deixar-los "fer la nostra feina": "Aquest és un dels pitjors fracassos humanitaris de la nostra generació".

"Tenim els subministraments preparats. Tenim personal mèdic format. Tenim l'experiència. El que no tenim és l'accés o la garantia de les autoritats israelianes que els nostres equips poden fer la seva feina amb seguretat", conclouen.

Segons les seves xifres, més de 400 treballadors humanitaris i més de 1.300 sanitaris han mort a Gaza des de l'octubre del 2023. També recorden que han mort "malgrat l'exigència del dret internacional humanitari per protegir els treballadors humanitaris".

177 periodistes morts

Entre les víctimes dels bombardejos d'aquest divendres hi havia el periodista palestí Tamer Meqdad, que era amb la seva família al barri de Tal al-Zaatar, al nord de Gaza.

Segons el Comitè per Protegir Periodistes, ja han mort 175 periodistes des de l'inici del conflicte, l'octubre del 2023. Una xifra a la qual faltaria sumar Tamer Meqdad i la fotoperiodista Fàtima Hassouna, morta dijous.

A més, segons xifres facilitades pel Comitè, 93 periodistes han resultat ferits, dos estan desapareguts i 84 han estat arrestats. El CPJ va denunciar també agressions, amenaces, ciberatacs, censura i assassinats de familiars de reporters.

De manera constant recorden que "la tasca periodística està protegida pel dret internacional humanitari. Atacar deliberadament civils constitueix un crim de guerra".

Es calcula que la xifra de morts a Gaza des del 7 d'octubre ja supera les 51.000 persones. També hi hauria més de 116.000 ferits.