500 anys d'esclavitud a terra: tomben l'estàtua d'un conqueridor espanyol a Colòmbia
El Moviment Indígena de la vall del Cauca enderroca la figura de Sebastián de Belalcázar, conqueridor que va formar part del tercer viatge de Colom a Amèrica
El Moviment Indígena de la vall del Cauca ha tombat una estàtua de Sebastián de Belalcázar, un conqueridor espanyol que va formar part del tercer viatge de Colom a Amèrica i que va ser governador de Popayán.
A Popayán, capital del departament del Cauca del sud-oest de Colòmbia, és on fins ara lluïa l'estàtua del conqueridor, i que ha estat enderrocada en presència de la policia i com a culminació d'una manifestació en contra de l'extermini cultural del qual són objecte.
La presidenta del Moviment Alternatiu Indígena i Social (Mais), Martha Peralta, ha dit a Twitter que Belalcázar va ser un genocida que "va massacrar" els pobles que va conquerir. Peralta ha compartit el moment en què l'estàtua eqüestre cau per la força de les cordes que els manifestants hi havien lligat:
#VIDEO
Martha Peralta Epieyú (@marthaperaltae) September 16, 2020
Así cae la estatua de Sebastián de Belalcázar derrumbada por el pueblo indígena Misak que hoy se moviliza en Popayán.
Reinvidican la memoria de sus ancestros asesinados y esclavizados por las élites.
También en señal de protesta por las amenazas que han recibido. pic.twitter.com/aoiQnwuoA6
Sebastián de Belalcázar, nascut el 1480 al que avui és la província espanyola de Córdoba, va fundar la ciutat de Quito el 6 de desembre de 1534, i també les localitats colombianes de Cali, Popayán i Belalcázar.
Denúncia de genocidi
Els indis misak, nada i pijao consideren Belalcázar l'artífex d'un genocidi contra les seves comunitats i, amb aquest gest, asseguren, també cauen 500 anys d'esclavisme i humiliació.
El Moviment d'Autoritats Indígenes del Sud Occident Colombià (AISO) argumenta que Belalcázar va cometre delictes com el "genocidi i acaparament de terres, desaparició física i cultural dels pobles que formaven part de la Confederación Pubenenses", que habitaven la regió en l'època de la conquesta.
#MarchaPorLaVidaAISO POR EL DERECHO FUNDAMENTAL A NO OLVIDAR A LOS QUE HAN SIDO ASESINADOS LUCHANDO POR LA VIDA, 16 de Sep Marcha a Popayan Cauca y 17 en la Maria Piendamo! @PizarroMariaJo @petrogustavo @MJDuzan @luiskankui @comisionetnica @ONIC_Colombia @JulianRoman pic.twitter.com/SWTqxNjXIH
Cuenta Oficial MovimientoAISO (@AisoMovimiento) September 15, 2020
Les denúncies es basen en "cròniques, relats historiogràfics, reconstruccions i arxius classificats de l'Arxiu central del Cauca", a més de la tradició oral dels pobles ancestrals misak.
Segons l'alcaldia de Popayán, l'estàtua va ser feta per l'artista espanyol Victorio Macho i erigida al Morro de Tulcán el 1937.
L'enderrocament de l'estàtua recorda el que ha passat els últims mesos als Estats Units després de la mort del ciutadà afroamericà George Floyd, que va desencadenar en atacs a monuments de líders de la Confederació, exploradors vinculats a la "conquesta" espanyola d'Amèrica.
El govern colombià rebutja l'acte
El Ministeri de Cultura de Colòmbia ha lamentat i rebutjat l'enderrocament del monument de Belalcázar, "com a rector de la política pública de protecció i salvaguarda del patrimoni material i immaterial del país".
"Els monuments públics són un museu obert i pertanyen a tota la comunitat, i són obres d'art a les quals tots tenim accés gratuït. Tots hem de protegir-los i conservar-los", ha dit la ministra.
L'alcalde de Popayán assegura que retornaran l'estàtua al pedestal.
