500 dies de guerra a Ucraïna: Per què Rússia no està guanyant la guerra?

Per què Rússia no està guanyant la guerra és una de les preguntes més recurrents entre els experts militars, cancelleries occidentals i periodistes. I no hi ha una resposta, sinó diverses.

Només Vladímir Putin sap del cert per què va decidir la tercera invasió d'Ucraïna. Només es va atrevir a revelar que aquesta seria l'última i que l'operació seria ràpida, qüestió de tres dies. El cas és que la guerra ha entrat en la seva jornada 500.

La diferència exemplifica el fracàs dels propòsits del Kremlin. El govern de Moscou va dissenyar un pla d'invasió que estava ple de suposicions errònies, a les quals va sumar errors de planificació i estratègia impropis d'un exèrcit modern.

Les expectatives de Putin van fallar

El Kremlin estava convençut que la població ucraïnesa respondria amb apatia, que el seu exèrcit no oposaria resistència i que Occident faria l'habitual: mirar cap a un altre costat.

El pla era molt ambiciós: va atacar el país per tres fronts simultanis --sense línia de subministraments--. Esclar, pensaven que no caldria, donat que el govern de Kíiv s'havia de rendir al cap de poques hores.

El que menys s'imaginava Moscou és que l'OTAN expressaria el seu suport militar a Ucraïna. Els primers lliuraments occidentals van permetre als soldats ucraïnesos repel·lir l'avanç dels tancs russos amb armes senzilles, com els coets anticarros Javelin, el que els ucraïnesos pietosos i no pietosos anomenen Sant Javelin. Conseqüència: la derrota de Rússia en la batalla de Kíiv.

Els intents de redreçar la situació tampoc no van funcionar. La corrupció i la falsificació d'informes havien creat la fantasia que les forces militars russes eren molt millors del que realment eren. Els avions cauen, els vaixells de guerra s'enfonsen i els tancs són fulminats per projectils llançats per drons comprats al MediaMarkt.

La primera part de la guerra

L'èxit més important de Rússia va ser la conquesta de Mariúpol després d'arrasar bona part de la ciutat. I de seguida es va revelar la matança de civils a Butxa: desenes d'homes i dones van aparèixer morts als carrers d'aquesta ciutat del nord d'Ucraïna. Duien les mans lligades. Un crim de guerra de manual. 

Putin va trigar mesos a decidir-se a fer el que va prometre que no faria: el reclutament forçós. Ho va fer quan ja havien fracassat les ofensives de Khàrkiv i Kherson. En paral·lel va decidir contractar els serveis dels mercenaris Wagner, comandats pel seu antic cuiner Ievgueni Prigojin.

La guerra econòmica i de propaganda també va anar regular per a Moscou. La interrupció del subministrament de gas i petroli l'ha perjudicat més que beneficiat.

Putin, a més, no ha parat de veure com Occident i Ucraïna anaven trencant cada línia vermella que dibuixava. Va advertir que no toleraria atacs en territori rus, com la destrucció del pont de Kertx, o el subministrament de tancs Leopard, o l'enviament dels coets Patriot, o la incorporació de Finlàndia a l'OTAN… Un dron, fins i tot, va arribar a impactar al sostre del Kremlin… i no va passar res. Unes misterioses milícies van envair la regió russa de Belgorod… i no va passar res.  

La propaganda russa ha parlat de míssils capaços de provocar tsunamis radioactius, d'esborrar ciutats com Londres o París, i fins i tot ha insinuat l'holocaust nuclear. Ja pocs es creuen les amenaces de Moscou.
 

S'ha perdut la por a Rússia

Fracassats els plans ofensius, Moscou ha passat a la defensiva per tractar de conservar els territoris ocupats, mentre la figura de Putin s'afebleix, obligat a contractar mercenaris, desafiat pel seu antic cuiner, incapaç d'imposar, ni tan sols, el seu relat d'home imbatible. La imatge dels soldats russos fugint fa molt de mal.

El seu exèrcit està atrinxerat i ell també està amagat en una trinxera mental. Espera que el temps sigui el seu aliat, que Ucraïna fracassi en la seva contraofensiva, que Occident es cansi d'aquesta guerra o --qui sap-- que Donald Trump torni a la Casa Blanca.

500 dies després, Putin no ha revelat els objectius de la invasió. S'ha limitat a justificar-la amb idees que no tenen ni blindatge ni credibilitat: que el govern ucraïnès està dominat per nazis i que Ucraïna no té dret a existir. Tampoc ha resultat: Ucraïna ja ha aconseguit el que potser li faltava: un mite fundacional.

Putin va ordenar aquesta guerra i ell l'està mantenint. Per tant, tot depèn del seu lideratge. És una guerra d'autor. Començarà i acabarà amb ell.