53, 46 i 8 anys de presó per als acusats dels atemptats del 17A a Barcelona i Cambrils

Sentència condemnatòria per als acusats dels atemptats jihadistes del 17 d'agost de 2017 a la Rambla de Barcelona i a Cambrils. L'Audiència Nacional imposa 53 anys i 6 mesos per a Mohamed Houli i 46 anys i 6 mesos de presó per a Driss Oukabir, en considerar que tots dos formaven part de la cèl·lula terrorista. Són penes superiors a la petició de la Fiscalia.Tot i això, només compliran vint anys com a màxim.

Pel tribunal, queda acreditada la seva participació en els fets, tot i que no eren a cap dels llocs on es van cometre els atacs. La sentència conclou que els dos acusats van conspirar per cometre estralls i van participar en la fabricació d'explosius al xalet d'Alcanar, base d'operacions de la cèl·lula terrorista.

El tribunal veu acreditada la implicació de Mohamed Houli en els preparatius per als atemptats. La sentència es basa en elements com els sorprenents vídeos que ell va gravar al xalet d'Alcanar, on es veu altres membres de la cèl·lula fabricant explosius i fent proclames jihadistes i amenaces als no musulmans, a qui asseguraven que atacarien.

El tribunal l'assenyala com una de les persones encarregades de fabricar els explosius -entre 200 i 500 quilos de triperòxid de triacetona-, seguint les ordres de l'imam Es-Satty.  Els productes químics per fabricar-los els van aconseguir gràcies a un altre dels condemnats.

Pel que fa a Driss Oukabir, l'Audiència no dona credibilitat a la seva versió quan es va presentar com un jove allunyat de la religió. Se'l considera un dels encarregats de la logística dels atacs i diverses proves l'incriminen, com converses telefòniques amb el seu germà. A més, un testimoni protegit el va situar al xalet d'Alcanar al juliol, moment en què s'estaven preparant els explosius, tot i que ell sempre ha assegurat que no hi va ser.

Driss, juntament amb el conductor, Younes Abouyaaqoub, van ser els encarregats de llogar la furgoneta de l'atropellament massiu a la Rambla, un dia abans de l'atemptat. 

En el cas del tercer acusat, Saïd Ben Iazza, arrestat a Vinaròs, la sentència considera provat que va deixar el seu vehicle i documentació a la cèl·lula i el condemnen a 8 anys de presó per col·laboració amb organització terrorista. 

En la sentència s'acredita que la cèl·lula tenia la intenció d'atemptar en contra de la Sagrada Família, el Camp Nou i la Torre Eiffel de París, encara que no s'ha pogut aclarir si d'una manera coordinada o consecutiva, tot i que van fer centenars de recerques de possibles objectius.
 

Un judici sense cap acusat d'assassinat

Amb paraules de penediment dels dos principals acusats, el judici pel 17A va quedar vist per a sentència el 12 de febrer passat, després de tres mesos i més de 30 sessions a l'Audiència Nacional, a San Fernando de Henares.

Ni Houli, ni Oukabir ni Iazza se'ls va acusar d'assassinat, malgrat que a Barcelona i Cambrils hi van morir, en total, 16 persones i que les víctimes ho demanaven. La Fiscalia, però, va considerar que no eren els autors materials dels atemptats, que van ser abatuts pels Mossos d'Esquadra.

Mohamed Houli és el condemnat que s'enfrontava a una pena més alta. La Fiscalia demanava per a ell 41 anys de presó, però la condemna és a 53 anys i mig. 36 anys de presó era la petició de la Fiscalia per a Driss Oukabir, pels mateixos delictes que Houli i sentenciat finalment a 41 anys i sis mesos. Per a Saïd Ben Iazza, la petició fiscal sí que ha coincidit amb la sentència: 8 anys.

Houli i Oukabir van ser detinguts després dels atemptats i estan en presó provisional des de l'agost del 2017. Ben Iazza és a la presó des de setembre del mateix any.

El conductor de la furgoneta de l'atropellament de la Rambla, Younes Abouyakoub, va fugir i va ser abatut pels Mossos quatre dies després a Subirats, al Penedès. Altres membres de la cèl·lula jihadista van morir un dia abans al xalet d'Alcanar, la seva base d'operacions, mentre preparaven explosius.

Un d'ells era l'imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, considerat el cervell dels atemptats, a qui se li ha atribuït ser un confident del CNI espanyol, tot i que no s'ha pogut demostrar judicialment.