7 de cada 10 municipis amb risc d'inundacions, sense pla per evitar-les: consulta'n el mapa

Els estudis de risc determinen que més de la meitat dels municipis catalans estan obligats a redactar un pla municipal d'actuació en cas d'inundació, però la realitat és que només 3 de cada 10 han fet els deures; la resta, un 65%, o tenen el pla caducat o directament no l'han redactat mai.

Entre els que tenen un perill molt alt i no han fet mai el pla hi ha 18 municipis, alguns de grans com Badalona, Rubí, Vilassar de Mar o Olesa de Montserrat. Tots han declinat l'oferiment de TV3 d'argumentar l'incompliment en l'elaboració del pla.

 Des de la direcció general de Protecció Civil es veu amb "preocupació" aquesta falta de planificació, sobretot tenint en compte que els fenòmens extrems per pluja s'han intensificat amb el canvi climàtic. 

Sergio Delgado, subdirector de Protecció Civil, destaca: "Cada vegada els fenòmens extrems per pluja són més locals i amb més impacte", i per això fan més necessària l'actuació municipal: 

"Hi ha unes evidències d'un risc d'inundacions, a més hi ha situacions històriques en alguns d'aquests municipis, i per tant no tenir el pla elaborat tècnicament se'ns fa difícil d'entendre per què no ho han fet, especialment en municipis que tenen capacitat per fer-ho, perquè tenen recursos i dimensió per fer-ho."

Delgado ha apel·lat a tenir "sensibilitat" per elaborar aquests plans "per una bona seguretat dels seus ciutadans i ciutadanes".
 

Futurs problemes amb les asseguradores i els ajuts

En cas d'emergència, l'absència d'un pla municipal per inundacions dificulta l'accés a ajuts de les administracions i també a les cobertures de les asseguradores. 

"Poden tenir després problemes en l'àmbit de la recuperació i ajuts econòmics. Tenir el pla és important per una bona resposta en tots els sentits, tècnicament i jurídicament, tenir una bona cobertura per les necessitats que tindrem per recuperar-nos després de l'emergència", ha afegit Delgado. 

Un terç dels municipis, amb risc alt o molt alt d'inundacions 

Un terç dels municipis catalans tenen risc alt o molt alt d'inundacions, i moltes de les zones inundables són en nuclis urbans.
 

Un exemple de zona urbana inundable és el pas subterrani del Cargol, a Mataró, on va estar a punt de perdre la vida un conductor que hi va quedar atrapat en els aiguats sobtats del setembre de l'any passat. 

Identificar aquests punts i senyalitzar-los correctament és una de les funcions dels plans municipals per inundacions.

A Mataró el pla es va activar fins a tres cops només l'any passat.

Núria Moreno, regidora de Seguretat i Protecció Civil de Mataró, explica quines mesures han pres: 

"L'episodi al pas del Cargol ha fet que, per una banda, actualitzem el pla INUNCAT, per una altra banda reforcem la senyalització en els passos que es puguin inundar, com és el cas d'aquest Cargol, i millorar també les barreres a les rieres. Cada cop tenim episodis de pluja extrema amb més violència i hem de tenir preparats els plans d'actuació."

Igual com va passar a Mataró, a Terrassa fa un mes un aiguat sobtat va col·lapsar la ciutat i la ràpida activació del pla va evitar danys personals i destrosses més importants.

"És vital l'acció i la rapidesa de l'activació del pla d'emergència i saber tots què hem de fer", apunta Patrícia Reche Martínez, regidora de Protecció Civil, Rieres, Cicles d'Aigua i Medi Ambient de Terrassa.

"Tenir aquesta preparació ens dona la certesa que les actuacions estan pensades, treballades i en coordinació amb tots els serveis de l'Ajuntament", diu. 

La regidora posa com a exemple el que va passar amb l'aiguat de fa un mes: 

"L'eficàcia es va demostrar perquè no vam haver de lamentar greus afectacions sobre la ciutadania. Teníem un avís de pluges acompanyades de tempesta i pedra, però mai ens hauríem pensat que serien de les dimensions que van ser."

Les inundacions, el fenomen natural més mortal

Entre els fenòmens naturals, les inundacions són la primera causa de pèrdua de vides a Catalunya els últims deu anys.

A les víctimes mortals cal sumar-hi les pèrdues econòmiques. Es preveu que, des de l'any 2004 i fins al 2033, les inundacions provocaran a Catalunya danys econòmics per valor de 2.500 milions d'euros.

Els plans de protecció local per inundacions i l'elaboració de la resta de plans municipals d'emergències formen part de les responsabilitats dels alcaldes i els ajuntaments en matèria de protecció civil.

Per promoure i sensibilitzar les administracions locals sobre aquest aspecte clau de la seguretat de la ciutadania, Protecció Civil acaba de publicar un decàleg que s'està distribuint entre els ajuntaments.

Àlvaro González, cap del servei d'implantació de la direcció general de Protecció Civil, fa una crida:

"És important sensibilitzar els alcaldes sobre la seva responsabilitat per activar els plans d'emergència i prendre decisions per garantir la seguretat de la ciutadania. Fins ara disposàvem de guies per redactar els plans, però comportaven una certa complexitat. Per fer la informació més fàcil hem fet un decàleg amb els principals deures i obligacions dels alcaldes."

González diu que volen "millorar l'acompanyament als municipis en matèria de protecció civil."