75 aniversari de la mort de Gandhi: canviar el món amb la lluita no violenta

Martin Luther King va començar el 1955 una campanya als Estats Units contra la segregació de la població negra a través de la no-violència. A Portugal, el 1974, l'exèrcit i el poble es van aixecar pacíficament contra la dictadura en la Revolució dels Clavells. I Lech Walesa, a Polònia, el 1980, va començar una vaga amb el sindicat Solidaritat que acabaria amb el règim comunista. Són algunes de les victòries de protestes no violentes més importants de les darreres dècades.

"Si es mira amb perspectiva els últims anys de la història, hi ha més resultats positius de moviments pacífics que no pas de moviments armats", afirma el professor Xavier Giró, que s'ha passat la vida ensenyant la resolució de conflictes a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Ara ja jubilat, continua defensant amb convicció les seves idees: la guerra és un fracàs i qualsevol alternativa és millor a la mort, l'odi, la destrucció i el règim sovint totalitari que s'instal·la després d'un conflicte bèl·lic.

Gandhi, el model pacifista

El 30 de gener es compleixen 75 anys de la mort de Mohandas Karamchand Gandhi a Nova Delhi. Ell va ser advocat, polític, pensador… però, sobretot, pacifista.

Defensor de canviar les coses, políticament, socialment o culturalment sense l'ús de la violència com a arma. Protestes simbòliques, actes de no-cooperació, desobediència civil… formes de resistència pacífica tan antigues com la humanitat, però va ser Gandhi qui hi va posar la metodologia. Una clara, intel·ligent i organitzada estratègia a llarg termini que posa en escac l'imperi britànic i que aconsegueix la independència de l'Índia el 1947.

No va ser fàcil ni ràpid, hi va haver presó i repressió. El moviment va començar amb protestes locals el 1918, però va ser la Marxa de la Sal, el 1930, la que va marcar un punt d'inflexió. Una marxa de tres setmanes, atrevida i simbòlica, enmig de l'entusiasme de la multitud, contra el monopoli de la sal dels britànics. Va ser brutalment reprimida, però la desobediència civil es va estendre com una taca d'oli entre la població amb actes com negar-se a pagar impostos, funcionaris dimitint, boicot a les importacions britàniques i vagues.

Va funcionar, tot i que no sempre és així. A la retina de tothom, el jove que va intentar aturar un tanc de manera pacífica a Tiananmen… i la brutal repressió de les protestes estudiantils per part de les autoritats xineses.

"És cert que hi han fracassos dels moviments pacifistes, però cap guerra és un èxit, la guerra és un fracàs absolut i almenys el moviment pacifista quan ho aconsegueix és un èxit i quan no, fracassa, però fins i tot el cost del fracàs del moviment pacifista és molt menor que el de la guerra."

El dilema d'Ucraïna

Giró defensa la seva posició fins i tot en casos més controvertits, com la invasió d'Ucraïna i el dret a defensar-se. Per ell, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, és corresponsable de la guerra perquè s'ha negat a pactar un alto el foc, cosa que hauria salvat moltes vides.

"Fa vergonya sentir Zelenski dient no, no a l'alto el foc que li proposa el Putin. És clar que Putin vol un alto el foc per seguir ocupant el Donbass, és evident, però és un alto el foc, podrem parlar d'una altra cosa, no ens seguirem matant... Ell no, endavant!"        

Gandhi ha inspirat diferents moviments a tot el món, com apunta Giró:

"Estem assistint a uns moments de convergència de moviments diversos, però tots al voltant de la vida: l'ecologia, el pacifisme, el feminisme... això és molt interessant i potser això anirà fent canviar les mentalitats i enfocar d'una millor manera els moviments, fins i tot el pacifista, perquè dius: 'abans de tot preservem la vida'."