75 anys de l'OTAN amb dos fantasmes incòmodes: la salut de Biden i el possible retorn de Trump

Havia de ser la cimera del 75è aniversari, la que enviés al món un missatge d'unitat dels aliats atlàntics i, a Putin, un de determinació davant el seu expansionisme. Havia de ser també la trobada que certifiqués l'"ingrés inevitable" d'Ucraïna a l'OTAN i el suport inequívoc als seus esforços bèl·lics per impedir que Rússia guanyi un dia la guerra.

En lloc de tot això, dos fantasmes sobrevolen la cimera; el fantasma de la salut del seu líder més important i el de la idiosincràsia d'un vell conegut aïllacionista que el podria substituir a la Casa Blanca.

La fragilitat del comandant en cap 

Per a bé o per a mal, l'interès mediàtic d'aquesta cimera no estarà en les conclusions que se'n derivin, sinó en l'actuació que faci l'amfitrió, el president dels Estats Units. Hi ha tants dubtes sobre les seves capacitats mentals que tots els focus estaran posats en Joe Biden i s'analitzarà amb lupa cada gest i cada paraula que faci a la recerca de proves de la seva fragilitat. 

Hi ha una gran expectació per la roda de premsa en solitari que farà dijous i la intervenció, inevitablement, es convertirà més un examen cognitiu que amb una exposició d'èxits de la cimera els 75 anys. Si se'n surt, haurà superat una altra prova... fins al següent míting o compareixença. Quina imatge donaria l'OTAN en el seu aniversari i quina confiança transmetria, si el seu polític més important resulta que no està capacitat?

Els líders de l'Aliança no ho diran mai públicament, però és fàcil imaginar el neguit que deuen tenir de veure el president dels EUA en aquestes circumstàncies. En un moment clau de la història, ningú sap exactament com està el màxim líder de l'organització. En cas d'una crisi majúscula, seria capaç d'estar a l'altura de les circumstàncies? Tindria prou capacitat per analitzar múltiples fronts i prendre decisions clau? Els líders tindran una visió privilegiada de Biden en les reunions i trobades que mantindran a porta tancada, no la compartiran amb el públic, però segur que tots l'analitzaran amb deteniment. 

La llarga ombra de Trump

Les incerteses dels EUA en el marc de l'OTAN no són només els relacionats amb Biden. Tots saben que al marge del president, l'administració demòcrata està fortament compromesa amb els principis de l'Aliança i amb la seguretat dels aliats. La inquietud de fons, i segurament la que preocupa més, és que d'aquí a sis mesos a la Casa Blanca hi visqui Donald Trump. 

L'expresident ja va dir durant el seu mandat que l'OTAN estava "obsoleta", va voler retirar les tropes nord-americanes d'Alemanya i recentment ha dit a Rússia que "faci el que vulgui" amb els socis de l'Aliança que no gastin més del 2% del PIB en defensa. 

Seria capaç de sortir de l'OTAN si arriba de nou al poder? Sissy Martinez, experta del Centre d'Estudis Estratègics i Internacionals (IISS) ho veu improbable:

"No veig un futur en què els Estats Units no formin part de l'OTAN, però sí que veig que podem fer coses que hi afebleixin la nostra presència. Podem continuar formant part de l'OTAN i el president Trump pot dinamitar la seva credibilitat senzillament no enviant prou tropes."

Al marge del que acabi fent Trump, la seva possible tornada al despatx oval ja ha debilitat l'Aliança, ja que la incertesa que genera posa en qüestió la viabilitat del seu vigor, la seva unitat i la seva fortalesa a mitjà termini. El millor per un contendent de qualsevol conflicte és que els teus enemics es divideixin o es puguin dividir i Putin, no fa falta dir-ho, es fregaria les mans si s'arribés a aquest extrem. 

Una greu crisi a l'horitzó

Trump també ha dit que l'endemà de tornar a la Casa Blanca treballarà per acabar el conflicte ucraïnès en 24 hores. Com? Doncs condicionant l'ajuda militar vital a Ucraïna a què obri negociacions amb Rússia i se sobreentén, en termes molt favorables a Rússia. Tothom és conscient que si els EUA deixen d'armar Kíiv, l'ajuda europea no serà suficient per frenar l'avenç rus i inevitablement la balança s'inclinarà a favor del Kremlin.

És el que ha passat aquest hivern i primavera, quan els republicans al Congrés de Washington van bloquejar l'enviament d'armes i la falta de munició nord-americana i defenses antiaèries va posar les tropes ucraïneses contra les cordes i van haver de recular en alguns fronts. Kíiv només va poder frenar l'avenç enemic quan el flux d'armes es va reactivar a finals de maig. L'experiència, traumàtica per als ucraïnesos, va ser una amarga lliçó i un pròleg del que podria passar si guanya Trump. 

L'escenari que més temen Kíiv i l'OTAN és que un retrocés greu al camp de batalla doni ales a un Putin que també exhibeix múscul nuclear. El líder rus, sospiten, no en tindria prou amb les quatre les províncies annexionades i tard o d'hora apuntaria de nou a Kíiv i, qui sap, si cap a altres països europeus de l'espai postsoviètic. Llavors, l'esforç ingent dels aliats (i el sacrifici de centenars de milers d'ucraïnesos) hauria servit de poc i el continent estaria als límits de l'abisme.

És a dir, una possible victòria de Trump tindria repercussions molt serioses sobre la seguretat europea, els pilars dels quals es van trencar amb la invasió a Ucraïna. Aquesta possibilitat marca, inevitablement, la cimera de l'OTAN que haurà de mirar de blindar els compromisos financers i militars perquè estiguin, al màxim possible, a prova de Trump.

La prioritat d'Ucraïna

Si els núvols al voltant de Biden i Trump no eclipsessin la cimera, el tema principal seria com continuar ajudant Ucraïna i com garantir que algun dia sigui membre de l'aliança. I pel que sembla, hi ha més compromís amb el primer punt que amb el segon. 

Els aliats es comprometran de nou a continuar enviant armament a Kíiv i garantiran aquest compromís a mitjà termini, suficient per enviar el missatge a Putin que ells també tenen resistència i que la guerra de desgast va per llarg. 

Més espinós és el somiat accés d'Ucraïna a l'Aliança. Fa un any, la cimera de l'OTAN a Vílnius, a Lituània, va deixar mal gust de boca perquè els aliats no van voler donar cap calendari d'ingrés a Zelenski i aquest ho va denunciar públicament. Aquest any, els aliats haurien trobat una solució semàntica de compromís, que no satisfarà Kíiv però tampoc el deixarà sense res. 

Conscients que Ucraïna no entrarà a l'OTAN mentre estigui en guerra, els aliats asseguraran que el seu ingrés "és irreversible". No diran quan, però sí que algun dia en serà membre de ple dret i això és inevitable; just la línia vermella que Putin no volia que es creués.
 

El futur de l'Aliança 

Fa uns mesos, el nou primer ministre de Polònia i expresident del Consell Europeu, Donald Tusk, va dir que "sona catastròfic però hem d'assimilar que ha començat una nova era: l'era de la preguerra". Mentre a molts a l'Europa occidental comentaris així els sonen alarmistes als països de l'est d'Europa propers a Rússia no tant i el convenciment que tard o d'hora pot haver-hi un enfrontament directe amb Rússia va creixent.

Per tal d'evitar-ho, la millor eina, creu l'OTAN, és la dissuasió i l'exhibició de múscul. No donar cap escletxa de dubte a Putin que un dia pugui atacar l'OTAN perquè li sortiria molt car. Per això, el debat a Washington aquests dies també serà la necessitat de continuar augmentant els pressupostos militars per preparar-se per aquesta nova era de què parlava Tusk. I els estratègics creuen això obliga a superar el 2% del PIB de despesa en defensa per enfilar-se cap al 2,5% o 3% que ja gasten països fronterers amb Rússia. 

La principal cerimònia de la cimera del 75 aniversari es farà a la sala Andrew Mellor, en un edifici oficial a tocar de la Casa Blanca. És la mateixa sala on Harry Truman i els representants d'11 països més van firmar l'acte fundacional de l'OTAN a l'inici de la guerra freda. Tres quarts de segle després, seran 32 els països que ratificaran aquella carta que continuarà tenint Rússia com el principal enemic. Durant el segle XX, uns i altres van aconseguir evitar un xoc directe entre els dos blocs de la guerra freda. Seran capaços de fer el mateix al segle XXI?