750 euros de lloguer per un soterrani insalubre a Palma: "Demano viure com una persona"

La Yahaida és cuinera, té 44 anys i viu en un soterrani en condicions insalubres a Palma. No hi ha cap racó que no tingui humitat i està plagat de rates.

"Cada matí a primera hora hem de fregar amb lleixiu perquè tot està ple de merdes de rata, tot el dia freguem perquè els petits no es posin malalts", explica, abans d'afegir: "De fet, tenen afeccions respiratòries cada dos per tres, per culpa de la humitat."

Conviu amb la seva filla, que té dos fills petits, està a l'atur i percep una prestació de 300 euros, destinada als dos infants.

Per la feina de cuinera, la Yahaida cobra 1.200 euros, i el soterrani els en costa 750. La Yahaida explica que a casa no hi entra fruita; només pa, arròs i pasta, "perquè és el que més rendeix".

Segons un estudi de la Universitat de les Illes Balears (UIB), els preus disparats són la principal causa de la pobresa a les Illes.

Eivissa és l'illa amb la situació més greu: "S'està quedant sense sanitaris i mestres, que no volen venir perquè no troben un habitatge en condicions", explica David Abril, un dels autors de l'estudi de la UIB.

"Cada vegada hi ha més docents, sanitaris i forestals que viuen en autocaravanes o, fins i tot, al cotxe."

Es multipliquen les immobiliàries

Una situació que contrasta amb el fet que en els darrers deu anys el nombre d'immobiliàries s'ha multiplicat, fins a les 7.700; n'hi ha fins i tot en mercats com el de Pere Grau, un barri en plena gentrificació on els fons voltor estan fent l'agost amb la compra d'habitatges amb llogaters de renda antiga.

A qui es dirigeixen aquestes immobiliàries? Sobretot, a estrangers i fons d'inversió, perquè, segons alguns portals de pisos, el metre quadrat de les Balears és el més car d'Espanya i els residents no se'l poden permetre.

De fet, l'estudi de la UIB afirma que el nombre de propietaris illencs està deu punts per sota de la mitjana espanyola. I que les Balears és on es venen més pisos de menys de 40 metres quadrats, que són aquells a què poden accedir els residents.

Especulació i treballadors que viuen en la pobresa

Si això no canvia, els experts pronostiquen que d'aquí deu anys la societat estarà polaritzada: "L'horitzó és que l'exclusió d'habitatge afectarà la majoria de la població. Hi haurà una divisió molt clara, fins i tot de classes socials i estaments, entre qui té un habitatge en propietat i qui no el té. És un mal futur que augura que no hi haurà professionals per cobrir els serveis públics", explica Abril.

També denuncia que hi ha moltes cases tancades perquè els propietaris especulen, i reclama polítiques valentes.

Segons l'estudi de la UIB, no n'hi ha prou construint més habitatge, encara que sigui de protecció social, sinó que s'ha de vetllar pels lloguers. Totes les administracions s'han de coordinar i apostar per iniciatives innovadores que funcionen en altres zones del món, com les cooperatives d'habitatge.

Reclama, a més, un cens de les persones que viuen en situació de pobresa tot i tenir feina: "El fet de tenir una feina ara no t'exclou de ser pobre, però no està comptabilitzat."

Abril remarca: "Hi ha un registre de les persones que no tenen llar, els sensesostre són uns 300 a les Balears. No és res comparat amb les persones que estan en exclusió social perquè l'habitatge s'emporta tot el que guanyen".

Els experts asseguren que el govern no vol comptabilitzar el nombre de persones que es troben en aquesta situació perquè "s'adonarien de la magnitud del problema i haurien d'actuar".

La Yahaida estén la roba al passadís de l'entrada, com els seus veïns. De fet, ha anat moblant el seu habitatge amb coses que li han regalat uns i altres: "M'han ajudat molt, però, així i tot, no vivim com a persones", reflexiona. "Jo només demano viure com una persona", diu, i els ulls se li entelen: "El propietari em respon que si no m'agrada, que marxi el dia 1, però no puc anar enlloc més, no trobo cap pis per sota de 1.300 euros. Com a mínim aquí podem dormir en un llit."