76 eurodiputats insten Tajani a protegir els drets de Puigdemont, Comín i Junqueras

Petició de 76 eurodiputats sortints i electes al Parlament Europeu perquè "reconegui i respecti els drets polítics" de Carles Puigdemont, Toni Comín i Oriol Junqueras. Polítics de formacions diverses han reclamat per carta a la mesa de l'Eurocambra que garanteixi que aquests eurodiputats independentistes puguin exercir el seu càrrec. Ha estat el mateix dia que la Junta Electoral Central ha deixat vacants les tres places dels electes de JxCat i ERC. 

El text adreçat a la mesa del Parlament, que encapçala el conservador Antonio Tajani, denuncia una "clara violació" dels drets polítics dels afectats i un "menyspreu" a les persones que els van votar:

"Els actes de les autoritats espanyoles atempten contra els drets polítics dels eurodiputats escollits Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Toni Comín i més de 2 milions de ciutadans europeus que van votar per ells."

Els signants de la carta consideren que l'Estat espanyol ha actuat vulnerant les normes de l'Eurocambra i els tractats de la Unió Europea, amb la intenció clara d'impedir que aquests eurodiputats tinguin "tots els drets i llibertats" com a membres del Parlament Europeu. 

Entre els que han subscrit el text hi ha eurodiputats de cinc grups parlamentaris (Socialistes i Demòcrates, Renovar Europa, Conservadors i Reformistes Europeus, Verds/ALE, GUE/NGL i Identitat i Democràcia), entre els quals Alyn Smith, d'Escòcia; Liadh Ní Riad, d'Irlanda; Anneli Jäätteenmäki, de Finlàndia; la italiana Barbara Spinelli, o els francesos Karima Delli i José Bové. També hi són Ramon Tremosa, del PDeCAT; Josep Maria Terricabras i Jordi Solé, d'ERC; María Dolores Sánchez, de Podem; Izaskun Bilbao, del PNB, o Pernando Barrena, d'EH-Bildu.
 

Tajani: "És un problema d'Espanya"

El president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, considera que és "un problema d'Espanya" si a la llista oficial d'eurodiputats electes que s'enviï a la cambra hi falten noms. Així ho ha dit en declaracions als mitjans després de més de dues hores de reunió de la mesa de la cambra.

Ha estat també durant aquesta reunió amb els vicepresidents que Tajani ha argumentat que la decisió de suspendre les credencials als eurodiputats espanyols va ser "administrativa" i es va fer per "aplicar la mateixa regla a tothom":

"Jo no he pres la decisió, no és un problema del president, és un problema de l'administració"

Diversos vicepresidents s'havien desmarcat en els darrers dies de la decisió presa per l'Eurocambra en relació amb les credencials. Almenys dos dels vicepresidents que han intervingut aquest dilluns ho han fet per demanar què havia passat exactament amb les credencials.

D'altra banda, dos membres més han preguntat a Tajani per què no s'havia informat la Mesa de la decisió. Sobre aquest darrer punt, asseguren les mateixes fonts presents durant la reunió, el president de l'Eurocambra s'ha limitat a dir que la decisió va ser presa pel secretari general de l'Eurocambra i que no implicava consultar la mesa.

La JEC no accepta els poders de Boye

La Junta Electoral ha rebutjat que l'acatament de la Constitució es pogués fer de forma no presencial al Congrés, com ha intentat fer aquest dilluns Gonzalo Boye.

L'advocat de Puigdemont i Comín s'ha presentat a l'acte de la JEC amb uns poders notarials dels dos polítics a l'estranger en què acataven la Constitució "per imperatiu legal", però una lletrada de la JEC li ha dit que no podia presentar aquesta documentació. Per això no els han donat l'acta i s'ha declarat vacant la seva plaça, com ha passat amb Junqueras, en aquest cas pel veto del Suprem. 
 

La setmana passada la JEC va resoldre que Puigdemont i Comín havien d'anar aquest dilluns al Congrés a acatar la Constitució si volien aconseguir l'acta. 

Dissabte, el jutge Pablo Llarena va declinar suspendre l'ordre de detenció a Espanya de tots dos perquè poguessin anar a fer el jurament. 

Després de les eleccions europees, Puigdemont i Comín van intentar entrar a la seu del Parlament Europeu a Brussel·les però els hi van negar perquè "no tenien l'acta".

Posteriorment, com que altres eurodiputats espanyols sí que havien pogut entrar-hi i començar a fer tràmits, el Parlament Europeu va suspendre totes les acreditacions provisionals d'aquests eurodiputats.

Tot plegat va generar malestar a la institució, fins al punt que cinc dels catorze vicepresidents es van queixar que el president, el popular italià Antonio Tajani, havia pres aquestes decisions pel seu compte.