8 de cada 10 menors catalans han estat víctima de violència virtual

Veure material sexual sense anar-lo a buscar, ciberassetjament, "grooming", "happy slapping", sèxting, sextorsió... són formes de violència virtual. I d'aquesta violència n'han sigut víctimes 8 de cada 10 nens i nenes enquestats per Save the Children per elaborar l'informe que s'ha presentat aquest dijous.

El "ciberbullying" o –el que és el mateix– els abusos, insults i humiliacions a través de les xarxes socials, és el tipus de violència més freqüent en l'entorn digital. Més del 40% dels adolescents declara haver-ne sigut víctima i, en més del 60% dels casos, per un amic o company de l'escola.

Save the Children ha posat en marxa la campanya #ViolènciaViral per fer visible aquesta violència i per demanar al govern que aprovi de manera urgent la Llei Orgànica de Protecció Integral a la Infància i l'Adolescència davant la Violència. Aquesta inclou mesures de prevenció, detecció i actuació per poder erradicar tots els tipus de violència que pateixen nens i nenes.

L'ONG, davant l'augment de l'ús de les xarxes socials per part dels nens i nenes, ha elaborat un estudi a partir d'una enquesta a més de 200 joves entre 18 i 20 anys sobre les seves vivències de quan eren menors. Save The Children alerta que les violències digitals es poden perpetuar en el temps i que fan tant mal com la violència física.

Diverses formes de violència online contra els menors

Les formes de violència online són molt diverses i poden fer tant mal com la violència física o emocional.

Una altra de les violències que més pateixen els menors catalans és veure contingut sexual online sense anar-lo a buscar expressament. És l'exposició involuntària a material sexual o violent. A més de la meitat dels menors catalans els han aparegut aquest tipus d'imatges sense anar-les a buscar.

L'informe de the Children també denuncia que un de cada quatre menors ha acabat confiant en un adult, que normalment no coneixia abans, que ha contactat amb ell a través d'internet amb la intenció d'involucrar-lo en una activitat sexual. És el que es coneix com "grooming".

En ocasions, la violència es dona entre parelles o exparelles. El sèxting, l'intercanvi de missatges amb contingut sexual, és una pràctica habitual entre adolescents que pot convertir-se en violència quan el material es difon sense consentiment.

Els casos de sextorsió, que es dona en un 5,4% dels adolescents catalans, són semblants. Això passa quan una altra persona, moltes vegades la parella o exparella, t'amenaça de publicar contingut de caràcter sexual.

D'assetjat a "instagramer" d'èxit

Dels 13 als 16 anys, Long Li Xue va rebre insults i crítiques pels seus trets asiàtics des de l'anonimat d'una xarxa social:

"Et mates a pensar qui ha perdut el seu temps per escriure't això, però després aconsegueixen el que volen, que és que a tu t'afecti i que psicològicament no estiguis pel que has d'estar".

Li Xue denuncia l'agreujant de l'anonimat, pel fet de no conèixer la identitat de qui t'està assetjant. "Abans estaves a classe i un tio t'ho deia i tu ho sabies; mira, aquest tio és el que m'ha insultat", explica Li Xue.

Però amb el temps es va adonar que no valia la pena que això l'afectés i aleshores va passar del fet que es riguessin d'ell a riure's d'ell mateix. Això l'ha portat a ser un "instagramer" d'èxit amb més de 20.000 seguidors.

Més prevenció per evitar la violència contra els menors

Per fer front a totes aquestes dades, Save The Children reclama un seguit de mesures com, per exemple, que siguin obligatòries les assignatures d'Educació Afectivosexual i de Ciutadania Digital, per fomentar un ús responsable de la tecnologia o per garantir que es compleixi l'edat mínima per poder accedir a determinades xarxes o continguts.

Emilie Rivas, responsable de Polítiques d'Infància de Save the Children a Catalunya, destaca la importància de la prevenció per evitar aquestes pràctiques:

"Cal més prevenció i més educació, perquè quan parlem de violència contra la infància tot el que no sigui prevenció és arribar massa tard; és arribar un cop el nen o la nena ja ha sigut assetjat.

Víctimes en el món virtual i a la vida real

La víctima de violència virtual acostuma a ser-ho de diferents maneres i, sovint, també es trasllada al món real. Hi ha una connexió entre el món virtual i el món físic; és a dir, conductes que comencen a les xarxes, es poden traslladar també a la vida real, com l'assetjament o el control per part de la parella.

No hi ha un perfil únic de víctima ni d'agressor, però sí de persones més vulnerables: les noies són més propenses a ser víctimes, i també els menors d'entre 10 i 17 anys. El que sembla clar és que per esquivar la violència cibernètica cal parlar més i controlar menys.

Save The Children reclama als pares i mares crear espais de diàleg per parlar de sexe amb naturalitat i també dels riscos d'internet. També fa una crida a donar exemple: "Si sempre estem connectats, els nostres fills ho faran de la mateixa manera."

Adverteixen que l'agressió online es pot perpetuar en el temps i que les conseqüències per al menor també, perquè les imatges i els comentaris es queden a internet.