800.000 milions a l'any per salvar Europa: Draghi proposa deute comú per pagar la innovació
- TEMA:
- Unió Europea
Es pot mantenir l'envejable estat del benestar europeu i, a la vegada, ser tan innovador com Silicon Valley? Aquesta és una de les preguntes favorites dels anglosaxons, sobretot als Estats Units, el principal competidor comercial i financer de la Unió Europea.
Creuen que els europeus estan massa estancats en els seus privilegis socials per prendre riscos i innovar a l'estil dels "self made-man" tan pregonats en l'"American dream" de les darreres dècades.
Però fa pocs dies el New York Times (edició europea) publicava en portada un article de Patricia Cohen titulat "Suècia pot ser un model tecnològic per a Europa". I recordava com, malgrat els recents problemes macroeconòmics similars a la major part de la Unió Europea, Suècia brilla en el continent com un paradís (gairebé en solitari, és cert) d'estrelles tecnològiques de gran èxit mundial com Spotify, Skype o els creadors del "Candy Crush".
És clar que el New York Times, de tradició progressista, és "amic" del model europeu. Però no deixa de ser representatiu del gran debat que, ara mateix, preocupa a les dues bandes de l'Atlàntic: en un món globalitzat, quin paper li queda a Europa, com pot enfrontar-se als seus competidors? I ara que venen les eleccions de novembre, Estats Units es pot emmirallar en el model europeu?
Tenir moltes "suècies" a la UE
I és davant d'aquests dilemes que fa uns mesos es va encarregar a Mario Draghi que fes un informe sobre el futur de la competitivitat europea. A Draghi, un personatge indiscutit, se'l coneix per haver "salvat" l'euro en la crisi del 2011/12.
Ara se li hauria encarregat un informe, unes recomanacions, per "salvar" el futur d'Europa. Draghi, per cert, ha dit en més d'una ocasió que Suècia és un dels seus referents, justament perquè ha sabut combinar l'estat del benestar amb la innovació.
Però sap que el gran repte europeu és que hi hagi moltes suècies a la Unió perquè ara és una estrella solitària (només l'iguala Estònia).
Innovació, Energia i Defensa
Avui, finament ha lliurat l'informe a la presidenta de la Comissió Europea. I què ens recomana? Doncs tres grans apostes: accelerar la innovació, abaratir l'energia sense oblidar la descarbonització i reduir la dependència estratègica en l'àmbit de defensa, cosa que vol dir incrementar la inversió en indústria militar.
Tres grans apostes que s'emmirallen en els tres grans problemes amb què, segons ell, es troba Europa: haver perdut l'energia barata de Rússia; haver de treballar en defensa i seguretat de subministraments com no s'ha fet des del final de la Segona Guerra Mundial; i, per primer cop en la història, no poder comptar amb el creixement demogràfic per incentivar el creixement econòmic.
Menys burocràcia
Solució? En primer lloc, ser una mica més "americans" i eliminar burocràcies i barreres a la innovació que fan que Europa acabi arribant tard a gairebé totes les noves tecnologies. I que es donin més facilitats perquè les noves empreses creixin de forma ràpida i consistent, si de veritat tenen bons projectes. Una mica com va fer Suècia des de mitjans dels anys noranta.
Més diners que a la pandèmia
Però el més innovador i cridaner és que qualsevol cosa que vulgui fer Europa costarà diners, molts diners. En concret, ho xifra en un cost de 800.000 milions d'euros a l'any.
Què significa aquesta xifra? Doncs és una mica més del que es va aprovar pels plans de recuperació després de la pandèmia (que eren 750.000 milions, no anuals, sinó a repartir en diferents anys!). Algú ha posat l'exemple del Pla Marshall, que seria en termes comparats la meitat del que ara es proposa.
I d'on han de sortir aquests diners? Per una banda, de reorientar inversions que ja existeixen, com per exemple dels fons de cohesió, amb què Draghi vol potenciar nous centres tecnològics que vertebrin regions necessitades. Això, en lloc de persistir, per exemple, fent carreteres o infraestructures que potser ja no són essencials.
Consolidar els eurobons
Però el gruix dels fons ha de sortir de diners nous. I aquí és on Draghi aposta perquè Europa emeti novament deute comú, els anomenats "eurobons", que seguirien així al que ja es va fer, per primer cop en la història, amb els eurobons de la pandèmia.
Es tracta de mutualitzar, compartir el deute entre tots els països socis. Comptant que, en darrer terme, cadascun d'ells es fa responsable de la seva part en funció del seu pes econòmic (però no dels milions que hagi rebut).
Segons Draghi, una emissió de deute tan multimilionària, cada any, serviria també com a producte d'estalvi per als inversors europeus i mundials. I seria molt més accessible, molt més líquid (fàcil de comprar i vendre), gràcies al major volum respecte dels eurobons de la pandèmia.
Alemanya rondina
Emetre eurobons és una utopia, un brindis al sol? De fet, ja ho semblava fa només cinc anys: però va venir la pandèmia i ho va canviar tot. Ara, en canvi, no hi ha cap pandèmia. Sí que hi ha una situació, una percepció de possible decadència econòmica. I per això es va encarregar l'informe Draghi.
I, en aquesta línia, l'expresident del Banc Central Europeu ha remarcat avui que les seves propostes s'han de rebre amb "urgència" i amb "concreció".
De moment, però, el primer soci d'Europa, Alemanya, mitjançant el seu ministre de Finances, Christian Lindner (liberal, no socialista), rebutja frontalment cap mena de noves emissions de deute, encara que sigui mutualitzat.
A França ja se sap que la preocupació econòmica número u és l'endeutament del país. I a Itàlia, avui s'ha publicat que el deute acumulat del país ja arriba als tres bilions d'euros, gairebé un 140% del seu PIB.
- ARXIVAT A:
- Unió Europea