Cada cop serà més habitual veure plaques solars en terrenys agrícoles o polígons industrials buits

82.000 plaques en un poble de 300 habitants: alcaldes es queixen del boom de parcs solars

Diversos municipis petits de l'Empordà o el Pla de l'Estany reclamen tenir més capacitat de control davant l'alta demanda per instal·lar-hi plantes fotovoltaiques, que s'ha multiplicat
Enllaç a altres textos de l'autor

Núria Peraire

Periodista de Catalunya Ràdio a la demarcació de Girona

@NuriaPeraire
TEMA:
Energia

Crit d'alerta de petits municipis gironins pels macroparcs de plaques solars i de bateries previstos als seus municipis. Se senten abandonats per les administracions perquè troben que no se'ls té en compte a l'hora de planejar-los.

Reclamen poder tenir veu i vot a l'hora de determinar quins projectes tiren endavant i, sobretot, en quins indrets concrets dels seus termes municipals s'acaben ubicant.

El seu objectiu és minimitzar l'impacte paisatgístic i agrícola d'aquestes instal·lacions i procurar que es dimensionin de manera proporcionada amb les característiques de les poblacions.


Vilademuls, Pla de l'Estany

Té uns 900 habitants i compta amb fins a 5 peticions per fer-hi grans plantes de bateries que serveixin per emmagatzemar electricitat. En paral·lel, segons l'alcalde, Àlex Terés, ja no saben quants projectes de plaques solars tenen.

A Vilademuls reben una allau d'iniciatives, sobretot, des de fa un any i mig. El principal motiu és que estan molt a prop de la subestació de Red Eléctrica de Sant Julià de Ramis, a la qual es connecten les plantes.

Subestació elèctrica de La Farga, a Sant Julià de Ramis (Xavier Pi/ACN)

Terés assegura que l'Ajuntament sol assabentar-se de l'existència dels projectes per casualitat, perquè els primers tràmits es fan amb la Generalitat o amb el ministeri, i aquests no els n'informen.

"Sorprèn tenir tan poca informació. Ens n'assabentem perquè ve algun veí i ens diu: 'Ha vingut un senyor que diu que vol comprar-me o llogar-me les terres per fer un macroparc solar'."

Davant d'aquesta situació, han decidit suspendre la concessió de llicències per a aquest tipus d'activitats i estan treballant per modificar el planejament urbanístic municipal per regular on es poden situar. En concret, volen que es col·loquin a la zona que queda entre la Nacional 2 i l'AP-7, i no en àrees on poden afectar el paisatge.

Asseguren que els propietaris que lloguen les terres per posar-hi plaques no viuen al municipi, però recorden que al poble hi ha molts negocis de turisme rural que es veurien afectats per les alteracions de l'entorn natural.


Crespià, Pla de l'Estany

A l'Ajuntament de Crespià (també al Pla de l'Estany), van rebre la visita del representant d'una multinacional que els comunicava que estaven en tràmits amb la Generalitat per fer-hi una planta amb 82.000 plaques solars, que generaria 49,9 megawatts i ocuparia 50 hectàrees.

Tot plegat en un poble d'uns 300 habitants. 

En aquests petits municipis es projecten macroparcs de milers de plaques i desenes d'hectàrees (pixabay)

L'alcalde, Xavi Quer, es va sorprendre quan li van dir que s'havia de situar en uns terrenys qualificats d'especial protecció agrícola. A més, es queixa que algunes plaques està previst que arribin a menys de 150 metres del nucli urbà.

Entén que els propietaris de les terres les lloguin perquè en treuen més rendiment que conreant-les, però creu que l'Ajuntament hauria de poder decidir sobre la localització.

"Hi ha altres ubicacions per poder-ho fer? Sí, però com que ningú pregunta res i tot ho fan amb Google Maps, traçant ratlles directament sobre el terreny, van on volen. Els dius que és una zona protegida i responen: 'Això ja ho resoldrem.'"

Des del consistori, asseguren que la Generalitat està fent els tràmits per qualificar aquesta planta de plaques com una instal·lació d'utilitat pública per poder-la fer en terrenys protegits.


Navata, Alt Empordà

74.000 plaques solars està previst que formin el gran parc que hi ha projectat a Navata, a l'Alt Empordà, un municipi d'uns 1.500 habitants. Es calcula que generaran 43 megawatts i que ocuparan gairebé 60 hectàrees.

Torres de la línia de la MAT entre Bescanó i Santa Llogaia d'Àlguema (Gemma Tubert/ACN)

Han arribat a tenir fins a 5 parcs de plaques previstos i han aconseguit que se'n desestimin 4. Ara han presentat un recurs d'alçada contra el que queda, que és el més gran. En aquest cas, se n'han projectat tants per la  proximitat amb la subestació de Santa Llogaia. 

L'alcaldessa, Bibiana Vallmajó, critica que són infraestructures massa grans per a pobles tan petits i que es volen fer en terres fèrtils i amb valor paisatgístic.

"Són uns terrenys molt bons per a l'agricultura. Per això no entenem que s'hi hagi donat el vistiplau."


També reclama més poder de decisió dels municipis.

Amb tot, defensa la implantació d'energies renovables, però en la justa mesura. Per exemple, està a favor de crear comunitats energètiques al poble. 

De fet, els tres alcaldes accepten que Catalunya necessita aquest tipus de projectes d'energies renovables, però volen que es plantegin d'una manera més consensuada.

 "Entenc que és necessari, però que no afecti greument la nostra població, tenint en compte que hi ha polígons industrials completament buits. L'energia que es necessita no és per a Vilademuls. A l'entorn de les grans ciutats, que fotin el que vulguin."
 
"Poden ser necessaris, però, abans de fer-ho, que preguntin. Si t'ho col·loquen en una zona protegida a tocar del casc urbà, que ho posin en un altre lloc, però aquí, no."

"No estem a favor d'aquest macroparc. Sí que estem a favor de les renovables, però no d'aquests grans projectes en un sol municipi."

Segons els alcaldes, les empreses elèctriques poden llogar les terres per uns 2.000 euros l'hectàrea.

 

ARXIVAT A:
Infraestructures Agricultura Urbanisme Energia
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut