90 anys de les primeres eleccions al Parlament de Catalunya

Fa noranta anys que es van tenir lloc les primeres eleccions al Parlament, precedides per la primera campanya electoral moderna. En total, 8 formacions van obtenir-hi representació. Tot homes, cap dona a l'hemicicle. Esquerra va aconseguir majoria absoluta.

Les eleccions al Parlament de Catalunya del 20 de novembre del 1932 van tancar l'etapa provisional de la Generalitat moderna, iniciada l'abril del 1931 amb la proclamació de la República.
 

La primera campanya electoral moderna

Així, un cop convocades per decret de la Generalitat les eleccions aquell octubre, les enquestes no -que no n'hi havia- però si les influents tertúlies polítiques i en els ambients socials i econòmics més conservadors, la victòria d'Esquerra no es donava per assegurada del tot. La convocatòria s'interpretava, en alguns diaris, com la segona volta de les eleccions al Congrés del juny anterior, on Esquerra Republicana de Catalunya havia tornat a arrasar.

Una hipòtesi que l'historiador Joan B. Culla descarta completament. Diu que Esquerra era un "catch all party" implantat a tot el territori. A més, ens recorda que aquella tardor Esquerra es trobava encara en la cresta de l'onada, amb la proclamació de la República, la recuperació de la Generalitat i la figura de Macià passejant per tot Catalunya, i amb l'elaboració de l'Estatut.

Mentrestant, el partit conservador, la Lliga, que havia apostat fins a l'últim moment per la monarquia, es trobava en les hores més baixes de la seva llarga trajectòria. Fins i tot, el seu líder carismàtic, Francesc Cambó, havia marxat a França en proclamar-se la República, i havia deixat com a responsable a Lluís Duran i Ventosa. "Era impossible que la Lliga guanyes unes eleccions", conclou l'historiador.

Els partits opositors, a esquerra i dreta, confiaven, però, en el desgast dels 19 mesos de govern provisional i que l'Estatut aprovat massivament i també retallat pel Congrés aquell estiu –massa tebi per uns, massa radical pels altres- fossin motius suficients per a una reculada de les llistes de Macià. No la van encertar. Per Culla, els resultats són un reflex prou fidel de la situació política del moment.
 

Sistema electoral que afavoreix les majories

El sistema electoral espanyol de la República -Catalunya no en tenia un de propi- afavoria extraordinàriament les majories. Qui guanyava en cadascuna de les circumscripcions electorals, pràcticament s'ho enduia tot. El partit o candidatura més votat s'enduia el 80% dels escons i el minoritari el 20%, en cadascuna.

Hi havia cinc circumscripcions, que es repartien l'elecció de diputats de la següent manera:

A Barcelona ciutat, per exemple, dels 24 escons en disputa, 19 se'ls quedava el partit més votat i els 5 restants se'ls quedaven els menys votats.

Conscients de la necessitat d'unir esforços, les diferents formacions van crear candidatures electorals per presentar-se als comicis. Els electors van haver d'escollir entre un total de 38 llistes, repartides per les cinc circumscripcions.

Dues grans coalicions ERC i la Lliga

Les candidatures que van tenir més seguiment van ser, precisament, les coalicions que van organitzar els dos grans partits del moment: ERC (Esquerra Catalana) i la Lliga (Concòrdia Ciutadana). Sota el seu paraigua es van aplegar un bon nombre de partits. Una tercera candidatura – Coalició d'Esquerres- també va aconseguir representació.

Gràcies a aquestes candidatures, el parlament va acollir fins a 8 formacions diferents, escenificant la fragmentació política de l'etapa republicana. Una pluralitat en què, ja aleshores, l'eix social i l'eix nacional es duplicaven i duplicaven partits. El sistema majoritari va facilitar que cap representant estricte del sistema polític espanyol obtingués representació al nou Parlament. Tampoc cap dels partits d'extrema esquerra o extrema dreta, en auge en aquell moment.
 

Eleccions amb ressò internacional

Per l'historiador Arnau Gonzàlez i Vilalta, la convocatòria electoral del 20 de novembre tampoc va ser una més. Va alterar la manera d'analitzar la realitat espanyola. Premsa internacional, ambaixades i consolats van seguir amb molt d'interès les eleccions al Parlament. A partir d'aquell moment, la carpeta catalana començaria a ser present en les cancelleries europees i americanes, conscients de la importància que podia tenir un govern autònom de Catalunya dins una república espanyola.

A més, la campanya electoral va comptar amb centenars de mítings polítics repartits per tot el país. Un dia de campanya, Francesc Macià va fer fins a sis actes polítics a diferents localitats, i l'últim dia, fins a 14 discursos a Barcelona. Les parets de la Rambla de Barcelona, com les de molts carrers dels centres de les ciutats, es van omplir de propaganda política, i ràdios i premsa informaven d'actes i mítings polítics, i sovint es veien avionetes sobrevolant la ciutat amb propaganda dels principals partits.
 

La jornada electoral i victòria d'ERC

Segons les cròniques de l'època, la jornada electoral va ser plàcida, sense incidents, amb una gran participació. Fet el recompte, el resultat va ser una victòria incontestable de les candidatures d'Esquerra Republicana de Catalunya. ERC, que es presentava en solitari en dues circumscripcions, va obtenir 56 dels 85 escons amb què s'havia de constituir el nou Parlament. Però, a més, els partits que es van presentar amb ERC (candidatura Esquerra Catalana) van obtenir fins a 11 diputats més, i van situar en 67 els escons partidaris de la majoria.

La Lliga va aconseguir només 17 diputats, un dels quals per Unió Democràtica de Catalunya (en la candidatura Concòrdia Ciutadana). Una tercera candidatura (la Coalició d'Esquerres) va obtenir un escó pel representant del Partit Catalanista.

Quinze dies després, el 6 desembre, cap a les quatre de la tarda, es va constituir el primer parlament modern de Catalunya, hereu de les Corts medievals, de les primeres d'Europa. Els 85 escons previstos no es van omplir, ja que Macià i un altre electe havien obtingut les actes en dues circumscripcions diferents. Per tant, es va constituir amb 83 diputats, que van escollir Lluís Companys president del primer Parlament democràtic de Catalunya.

Per saber-ne més:

• Morales, Mercè (2012). El parlament de Catalunya. República, Guerra Civil i Exili. Editorial Base.
• Gonzàlez i Vilalta, Arnau (2006). Els diputats catalans a les Corts Constituents republicanes (1931-1933). Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
• https://www.parlament.cat/document/nom/FrancescMacia.pdf